Text del 2004
Encara no coneixem totes les causes ni factors de risc de les obstruccions arterials.
Pel cardiòleg Joan Àngel Ferrer, la decisió de convertir-se en metge i seguir els passos familiars no va ser pas sobtada, sinó fruit d’un procés: “El meu pare era metge, però mai no em va impulsar cap a l’exercici d’aquesta activitat perquè era molt conscient que exigia molt laboralment i humanament. Jo, de forma gradual, vaig anar sentint-m’hi atret, fins que la vaig triar com a via de realització professional.”
Va estudiar a la Universitat de Barcelona, on considera que va rebre “una bona formació. Malgrat tot, va ser fora d’aquesta institució on vaig conèixer els doctors Freixa i Petit, els quals considero els meus mentors, i els quals foren determinants perquè m’inclinés per la cardiologia.”
Aquesta és una branca que ha anat escurçant la seva àrea d’influència de la totalitat de l’aparell circulatori a “la detecció i tractament de les patologies exclusivament cardíaques, atesa la complexitat i importància vital d’aquest òrgan.”
Per tal de formar-se com a cardiòleg, el doctor Àngel va triar el “Centre Cardiovascular Sant Jordi, que ja aleshores era un dels més destacats en aquesta especialitat a l’Estat espanyol i que, a més, era una de les poques institucions que practicaven una cardiologia moderna i tecnificada.”
Justament, va ser aquest afany de conèixer les últimes tècniques el que el va portar a traslladar-se als Estats Units: “Vaig marxar a la Universitat de Califòrnia, a Davis, amb la finalitat de seguir un programa de fellowship durant dos anys. No vaig arribar a acabar aquest període d’aprenentatge pràctic perquè l’Hospital de la Vall d’Hebron, on ja treballava com a metge adjunt, em va oferir la possibilitat d’incorporar-me com a cap de secció de la Unitat d’Hemodinàmica, adscrita al Servei de Cardiologia.”
L’hemodinàmica va néixer com una tècnica únicament diagnòstica que pretenia “detectar i valorar l’existència de cardiopaties, fonamentalment la presència d’obstruccions en els vasos sanguinis cardíacs, mesurar els valors de la pressió sanguínia i controlar el funcionament de les vàlvules i del múscul cardíac.”
Els avantatges d’aquesta tècnica foren determinants perquè després s’emprés també en el tractament i correcció d’aquestes cardiopaties. Per aquesta raó, “avui dia l’hemodinàmica és generalment anomenada cardiologia intervencionista, ja que és una tècnica que actua de manera invasiva i interna en el cos del pacient amb nombroses aplicacions curatives.”
Actualment el doctor Àngel dirigeix les unitats d’hemodinàmica de l’Hospital de la Vall d’Hebron i del Centre Cardiovascular Sant Jordi. Aquestes unitats estan formades per cardiòlegs, que també poden ser alhora metges especialistes en altres tècniques i branques de la medicina; per infermers especialitzats, i per residents en etapa de formació. Atenen pacients que “per norma general han estat referits per altres cardiòlegs, que han vist símptomes que aconsellen efectuar una prova diagnòstica hemodinàmica.”
Atès que cardiòleg i especialista hemodinàmic poden treballar en centres diferents, s’intenta sempre mantenir una bona comunicació per tal de beneficiar el pacient. Tanmateix, el més comú és que la diagnosi i atenció immediata del malalt passin a dependre únicament del cardiòleg responsable del servei d’hemodinàmica. També pot succeir que el malalt procedeixi del servei d’urgències de l’hospital. En qualsevol cas, però, l’exploració hemodinàmica només es realitzarà desprès de disposar de dades imprescindibles provinents de l’exploració i anàlisi del malalt per garantir que s’efectuï adequadament i amb seguretat. Després d’analitzar aquestes dades es comunica al pacient en què consistirà la prova i quins riscos comporta: “És imprescindible que el malalt signi un consentiment informat, de manera que sigui conscient dels beneficis i desavantatges de la prova.”
La prova generalment la realitza un únic especialista, que pot estar acompanyat per un o més residents, un infermer instrumentista i un infermer encarregat del control dels fàrmacs i de subministrar el material necessari. La tècnica és la següent: “Es realitza una punció en una artèria, normalment la femoral, i s’hi introdueix un tub amb una vàlvula (introductor) que permet inserir un catèter que el cardiòleg va dirigint, en sentit invers a la circulació, cap al naixement de les artèries coronàries. Un cop s’hi ha arribat, mitjançant la injecció de contrast, es detecten les possibles obstruccions, en general degudes a l’arteriosclerosi, i s’enregistren en format digital per poder-les visualitzar en qualsevol moment.”
Tot i la prevalença de l’arteriosclerosi, la veritat és que la medicina encara disposa de poques dades sobre els factors que la provoquen. “Les obstruccions són conseqüència de l’envelliment de les artèries, però aquest envelliment no es relaciona necessàriament amb l’edat, sinó que també hi ha altres factors que hi influeixen com ara el tabaquisme, la diabetis, el colesterol, la hipertensió i la predisposició genètica. Tot i així, la presència d’obstruccions arterials en persones joves que no pateixen cap d’aquestes patologies ni tenen antecedents coneguts a la família ens fa determinar que encara no en coneixem totes les causes ni factors de risc.”
Un dels grans avantatges d’aquest mètode diagnòstic és que en el mateix acte exploratori els especialistes tenen la possibilitat de corregir seguidament l’obstrucció arterial: “tret que s’hagi de discutir el cas, intervenim immediatament per tal de fer desaparèixer les obstruccions.”
El mètode és el següent: “Arribem a l’artèria introduint una guia molt fina, que disposa d’una punta molt flexible en forma de jota. Fent els moviments necessaris creuem l’obstrucció amb la guia i hi col·loquem un stent, és a dir, una molla metàl·lica que obre l’artèria. Actualment, a més, aquestes peces contenen fàrmacs que ajuden que no es torni a produir l’obstrucció.” L’evolució de les tècniques ha permès que en l’actualitat s’aconsegueixi una taxa de més del 90% de resultats immediats satisfactoris i a la llarga de més del 75%.
Tot i que les tècniques i teràpies hemodinàmiques s’utilitzen fonamentalment per a la detecció i eliminació d’arteriosclerosis, també es poden emprar en la detecció i correcció de cardiopaties congènites, de manera molt especial les relacionades amb “els defectes de l’envà interauricular. Per corregir-los introduïm un dispositiu format per discos que actuen de la mateixa manera que una paret natural.”
La tasca del doctor Àngel, a banda de l’assistència, també engloba dos camps molt importants. D’una banda, la docència dels futurs cardiòlegs, que el satisfà especialment. “Els metges residents sempre actuen sota la nostra responsabilitat, de manera que hem de ser nosaltres els que n’autoritzem el grau de participació en una intervenció.”
Finalment, de l’altra, la coordinació i direcció de diversos projectes d’investigació per millorar l’assistència que reben els pacients: “El gran nombre de dades –registres– de què disposem permet que puguem elaborar estadístiques, participar en la redacció de protocols i col·laborar en diversos assaigs clínics.”
