Text del 2004
“La sang té un llenguatge molt subtil, el qual de vegades no és detectable amb les tècniques d’automatització; hi ha molts matisos que només es capten visualment, però per això, cal experiència i un bagatge de moltes hores d’observació microscòpica”
«L’hematologia és una branca de la medicina interna que tracta específicament les malalties de la sang. Les patologies sanguínies pròpiament dites (anèmies, leucèmies, etc.) són degudes a una alteració de les cèl.lules hematopoiètiques però hi ha malalties d’altres òrgans que es manifesten a través de la sang que són molt més freqüents que les primeres. Per destriar cada cas s’ha de fer un diagnòstic acurat, cosa que només farà l’hematòleg que sigui bon internista.» La doctora Soledad Woessner és especialista en citologia hematològica, activitat que des de la jubilació només practica com a docent a l’Hospital del Mar de Barcelona.
Uns amics de juventut que estudiaven medicina li van encomanar l’entusiasme vers una professió que permetia fer realitat el desig d’ajudar els altres però quan va entrar a la facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona des de bon començament va descobrir que aquell no era l’ambient que s’havia imaginat. «La facultat era un lloc lúgubre, l’ensenyament era totalment teòric els tres primers anys i l’aprenentatge excessivament memorístic.”
Amb un sentiment de tristor i decepció la dra. Woessner es va plantejar deixar els estudis. Sortosament la crisi va durar pocs mesos i a poc a poc va anar trobant el seu camí. “Vaig ser alumna del professor Soriano, un gran docent que insistia moltíssim en l’exploració física. Vaig entrar d’interna al laboratori del seu servei. Aleshores és quan vaig començar a contemplar la pràctica de la medicina des de la reraguarda. Veia atractiva la possibilitat d’ajudar a resoldre els problemes mèdics amb una implicació menys directe, sense patir tant i amb menys protagonisme. Un cop acabada la carrera vaig tenir el privilegi d’entrar a l’escola d’hematologia del prof. Farreras Valentí, un professional molt destacat a qui li dec tot des del punt de vista professional. Allí vaig treballar també amb el prof. Rozman i amb els doctors Sans–Sabrafen, Castillo, Foz i Gras, tots provinents de la càtedra del prof. Agustí Pere i Pons. Hi havia un ambient entusiasta i d’una gran efectivitat, gairebé irrepetible, on em vaig sentir molt estimada.”
Als anys cinquanta la doctora va obtenir una beca per fer un estage d’un any a Friburg en un dels centres pioners en hematologia. Quan va tornar va treballar en l’àmbit privat com a especialista en anàlisis clíniques. “Durant molts anys vaig fer d’analista general. Arran d’una estada a València amb el professor Forteza als anys seixanta vaig aprendre microscopia electrònica, cosa que va incrementar el meu interès per l’observació microscòpica. Aleshores em vaig decantar cap a la citologia hematològica per fer diagnòstics a través de la sang, el moll de l’òs, etc. Vaig desenvolupar aquesta activitat, com a cap de cervei, a l’Hospital de la Creu Roja i després al Sagrat Cor.”
Als anys cinquanta quan la doctora Woessner realitzava proves analítiques el procediment era molt artesanal i l’observació al microscopi era del tot imprescindible. En l’actualitat l’especialitat ha evolucionat molt i ja es fan servir aparells especials que faciliten el treball de l’hematòleg però, com s’ha demostrat, no resolen totes les situacions. “La sang té un llenguatge molt subtil que sovint no és detectable amb aparells mecànics. Hi ha molts matisos que només es capten visualment però cal experiència i un bagatge de moltes hores d’observació al microscopi, tasca que pot ser feixuga, lenta i requereix temps però, sens dubte, és determinant per a la realització d’un bon informe.”
La tasca que realitza l’especialista en anàlisis clíniques consisteix a emetre un diagnòstic o almenys una orientació a partir de l’estudi d’unes mostres. Els resultats són comunicats al metge, que actuarà en conseqüència i decidirà el tractament més adient. “Generalment i malauradament l’analista no té gaire informació del que li passa al malalt. Tot i que avui dia és poc freqüent, jo sempre he tingut una empatia i una consideració mútua vers els internistes sol·licitants de l’analítica. La informació que em facilitaven era fonamental per orientar l’analítica i estalviar moltes proves inútils. D’altra banda, tampoc no vaig perdre mai el contacte amb el malalt. No només realitzava l’acte mecànic d’una punció sinó que dedicava temps a escoltar els malalts.”
L’entusiasme de la dra Woessner vers la seva especialitat i el fet de copsar que hi ha professionals amb molts coneixements teòrics però amb poca capacitat pràctica de resoldre problemes, la va dur a interessar-se per la docència. Volia transmetre la seva experiència a gent receptiva. “Amb les meves eficients col·laboradores vaig començar a fer cursos de citologia hematològica per a metges a l’Hospital de la Creu Roja. Com van tenir molt bona acollida l’experiència es va consolidar fins que l’any 1997 l’Institut Munipal d’Assistència Sanitària (IMAS) va crear l’Escola de Citologia Hematològica Soledad Woessner – IMAS a l’Hospital del Mar on en l’actualitat es continuen impartint cursos amb regularitat durant tot l’any, amb l’eficaç col·laboració dels doctors L. Florensa, E. Pérez-Vila, F. Solé i B. Espinet. Aquesta activitat docent és la que m’ocupa des que he assolit la jubilació.”
Les classes que imparteix la dra. Woessner estan dirigides principalment a metges residents i adjunts, i s’allunyen dels esquemes docents convencionals i és possiblement per això que tenen tant d’èxit. “Les meves classes són pràctiques, no hi ha exposicions teòriques, ni llibres, ni projecció de diapositives. Tot es basa en l’observació microscòpica, amb microscopis de capçals múltiples, de diversos casos patològics representatius de cada entitat patològica. Els alumnes descriuen el que veuen, exposen els seus dubtes i pregunten el que no saben. Aquest tipus de classes m’obliga a un reciclatge permanent i a l’exercici d’una intensa formació continuada per la qual cosa quan no pugui estar al dia les deixaré d’impartir. Òbviament és un mètode d’ensenyament molt elitista que no sempre és fàcil de dur a terme però els alumnes, segons comenten, aprenen molt i el docent n’està molt satisfet.”
En reconeixement a ser la introductora a Catalunya de moltes tècniques que configuren la citologia hematològica moderna i a haver-les ensenyat a les noves generacions mèdiques, se li va concedir a la doctora Woessner la Creu de Sant Jordi l’any 1997, i la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic. A més l’any 1992 va ser nomenada primera dona acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.
Tants anys dedicats a la visualització del món a través d’una lent microscòpica forçosament es traspua en la vida quotidiana. Fora del laboratori la dra Woessner gaudeix passejant mentre observa el creixement de les plantes i el comportament humà. Ben segur descobreix aspectes íntims amagats a la mirada superficial de la majoria.
