Text del 2004
Gairebé no hi ha cap causa d’esterilitat o de fertilitat que no tingui almenys alguna solució potencial.
El seu somni era ser metge i aportar quelcom a la societat. I així ha estat. Al llarg de la seva dilatada trajectòria professional, el doctor Joan Balasch, catedràtic d’obstetrícia i ginecologia, ha contribuït decididament a millorar el coneixement i les tècniques mèdiques de fertilitat i de reproducció assistida dedicant la major part del seu temps a la recerca. És un professional de la ginecologia àmpliament qualificat i reconegut a Catalunya i l’Estat espanyol per la seva brillant trajectòria científica.
El seu interès per la medicina va sorgir de ben jove però no va ser fàcil assolir el seu somni de convertir-se en metge. Fill de Vic, la seva mare pensava que havia de seguir els passos d’un germà gran que havia estat futbolista internacional: “Estava a punt d’ingressar als juvenils de l’Atlètic de Madrid quan no podent suportar aquella idea vaig explicar-li al meu germà que la meva voluntat no era aquella i que volia estudiar medicina. El meu germà em va ajudar a explicar-ho a la mare i vaig començar a estudiar medicina.”
El penúltim any de carrera va entrar d’alumne intern a l’Hospital Clínic de Barcelona. Havia trobat el camí correcte i una bona prova d’això van ser les excel·lents notes que va treure al llarg de la carrera. Va ser premi extraordinari de llicenciatura i del doctorat. “Vaig començar a estudiar medicina l’any 1968, un any complicat social i políticament, que va paralitzar la major part del curs universitari. Havia estat sempre un estudiant responsable i disciplinat. En arribar aquí vaig tenir una sensació de llibertat total i d’anarquia. Si no hi posava de la meva part i em responsabilitzava del meu futur no podria avançar.”
L’especialitat mèdica per la qual es va decantar va ser la ginecologia i l’obstetrícia. “Vaig veure-hi una cosa diferent de la resta d’especialitats mèdiques, els parts. Ajudar a dur vida al món és una sensació molt gratificant. L’obstetrícia s’aprèn i es domina amb més rapidesa que la ginecologia en la qual sempre hi ha una corba d’aprenentatge més llarga. És una especialitat molt complerta en el sentit que hi pren part la cirurgia, l’endocrinologia, la medicina interna vinculada a la dona gestant o no gestant, l’anatomia patològica… El professor González-Merlo, el catedràtic fundador de l’escola a la qual pertanyo, va ser la persona que em va influir i despertar el meu interès per l’àmbit de la ginecologia i l’obstetrícia. És un gran docent. Ell va dirigir la meva tesis doctoral sobre el paper del sistema immunitari davant d’un tractament de càncer ginecològic (de matriu, d’ovaris o de mama). Quan es va jubilar com a responsable d’aquesta àrea de l’Hospital Clínic de Barcelona vaig accedir a la seva plaça a través d’un concurs d’oposició.”
El seu esperit de treball s’ha vist completat per una vocació docent destacada que el va portar ja inmediatament, al acabar la carrera de medicina, a entrar de professor a l’Escola d’infermeria. “També vaig ser professor de l’Escola de matrones. El 1982 vaig guanyar les opossicions de professor adjunt a la càtedra del professor González-Merlo.” Durant nou anys va presidir la comissió de docència de l’Hospital Clínic. Actualment és catedràtic d’obstetrícia i ginecologia de la facultat de medicina de la Universitat de Barcelona i cap de la secció de fertilitat i de la unitat de reproducció assistida de l’Hospital Clínic.
De seguida va veure clar que la medicina hospitalària i sobretot la recerca havien de ser les premisses bàsiques de la seva actuació professional. I aquest plantejament l’ha pogut desenvolupar a l’Hospital Clínic del qual en parla amb una estimació especial. “No en va hi estic vinculat des de l’any 1968. És un hospital que enganxa. Molts dels que hi treballem diem que portem amb orgull la marca Clínic i sense saber perquè ho donaríem tot per aquest centre hospitalari de prestigi a nivell internacional. És el número u en publicació d’articles de recerca en el marc de l’Estat espanyol i es troba entre els 10 hospitals europeus que realitzen més tasques de recerca. L’Institut d’investigacinos biomèdiques Agustí Pi i Sunyer –Idibaps- ens dóna les eines més avançades per poder realitzar recerca.”
La tasca investigadora que desenvolupa li aporta moltes gratificacions personals. “És intel·lectualment estimulant i m’obliga contínuament a replantejar-me conceptes i qüestions, a crear nous reptes i sobretot a trobar respostes a interrogants que poden generar esperances a parelles amb problemes de fertilitat. S’estan fent grans avenços en aquest camp però es pot arribar molt més enllà, fins on la societat vulgui. Ara bé, tots som conscients que hi ha d’haver limitacions ètiques i tècniques. La genètica ens està ensenyat molt però encara pot donar-nos molt més.” El doctor Balasch posa de manifest l’alt nivell mèdic en el camp de l’obstetrícia i la ginecologia que hi ha a Catalunya.
L’esterilitat havia estat a la societat occidental un lacre, un fet negatiu per a moltes parelles. “Avui dia hi ha una gran consciència social sobre el problema de l’esterilitat. La incorporació de la dona al món laboral ha fet que es retardés l’arribada del primer fill una mitjana de deu anys i han augmentat les dificultats de fertilitat. S’han hagut de plantejar estudis per solucionar els problemes d’esterilitat tant dels homes com de les dones. No sols hem arribat a donar solucions als problemes d’esterilitat de moltes parelles sinó que hem avançat en els coneixements sobre la fisiologia de la reproducció humana. Gairebé no hi ha cap causa d’esterilitat o de fertilitat que no tingui almenys alguna solució potencial.”
La seva trajectòria mèdica està avalada per un gran número d’articles d’investigació publicats en revistes internacionals de prestigi. Actualment és editor associat d’una revista internacional capdavantera en temes de fertilitat i reproducció i forma part del comitè editorial de diverses revistes estrangeres. Amb paraules emocionades el doctor Balasch expressa el seu desig de futur: “El meu somni és continuar a l’Hospital Clínic desenvolupament els meus objectius, la medicina que m’agrada, i seguir avançant des del punt de vista de la recerca, adquirir nous coneixements i transmetre’ls al col·lectiu mèdic i investigador.”
