Text del 2004
Cal obtenir millors resultats en les tècniques de reproducció assistida, amb menys estimulacions i menys agressives.
L’andrologia és la disciplina que té cura de la salut reproductiva i sexual de l’home. És una especialitat poc coneguda encara que amb una tradició important en la història de la medicina a Europa. La infertilitat i el control de la fertilitat, la seva declinació durant la tercera edat o les tècniques de reproducció assistida, són alguns dels àmbits de treball d’aquesta especialitat que tracta el doctor Josep Ll. Ballescà, ginecòleg i andròleg a l’Hospital Clínic de Barcelona. “Vaig començar a preocupar-me per l’andrologia després de formar-me com a ginecòleg. No hi havia ningú que es preocupés de la salut reproductiva masculina en el nostre hospital. El fet de no fer-s’hi estudis de semen era el que feia impossible poder estudiar la problemàtica masculina en la parella estèril.” Aquesta anàlisi el va portar a emprendre una trajectòria mèdica pionera dirigida a introduir els estudis i tractaments sobre salut reproductiva a Catalunya.
El seu primer referent sobre la medicina va arribar del seu pare, també metge, “qui em va transmetre una imatge del metge com la d’un gran professional; la seva immensa honestedat i qualitat mèdica em van impressionar. Vaig estudiar a la facultat de medicina de Barcelona. Va ser a l’Hospital Clínic on vaig fer l’especialitat i on he continuat treballant. Tinc bons records d’un bon nombre de professors dels cursos preclínics, en especial del doctor Ruano, professor d’anatomia, i del professor Tejedo. Ambdós van ser grans humanistes que apropaven l’estudiant a l’assignatura. En els cursos clínics, la persona que va fer que m’interessés per la ginecologia va ser el doctor González-Merlo. A cinquè curs vaig entrar com a alumne intern al departament.”
Després de passar el període bàsic de formació va realitzar una estada a Anglaterra. “Quan vaig veure que a l’Estat espanyol era complicat aprendre a fer anàlisis de semen, vaig decidir anar a l’Institut Carolinska a formar-me en aquesta àrea per poder muntar la consulta bàsica d’andrologia i l’estudi seminal a l’Hospital Clínic.”
La societat actual ha entès el valor de la medicina ginecològica i andrològica. “Abans a l’home li costava venir a la consulta, però avui ha canviat d’actitud. Cal entendre que se sent responsable de la impossibilitat que la seva dona pugui quedar-se embarassada i té un sentiment d’impotència molt gran. Hi ha homes que se sacrifiquen molt per resoldre el problema fent-se biòpsies o altres tractaments en ocasions incòmodes.”
Dins de l’andrologia hi ha dos vessants clars, la disfunció erèctil i la reproducció. “El meu camp de treball és el de la reproducció, que implica el treball multidisciplinari d’andròlegs, ginecòlegs i a vegades de psicòlegs i genetistes. En una primera visita, a més de les analítiques bàsiques, els pacients passen per un estudi del semen o seminograma. La fertilitat és més fàcil de diagnosticar en el sexe masculí que en el femení perquè és numèricament comptable. Quan es determina que és l’home qui té el problema, s’ha d’esbrinar per què no funciona el seu sistema. Alguns casos es podran resoldre amb un tractament mèdic i d’altres hauran de recórrer a procediments de reproducció assistida. Els bancs de semen són l’últim recurs. Aquí cal refiar-se del criteri dels bancs, estrictes en la selecció dels donants tant des del punt de vista sanitari com de característiques de l’individu.”
La reproducció és un camp en què les històries són de parella, no individuals. “El nostre servei té històries de parella. Els meus coneixements com a ginecòleg em resulten fonamentals per poder entendre el procés. S’han d’estudiar els dos membres de la parella al mateix temps i prendre decisions de forma coordinada. L’andròleg ha de conèixer tant la situació de la dona com la de l’home.”
El primer recurs que s’aplica quan es determina que l’home no és candidat a un tractament mèdic, són les tècniques d’inseminació, “preparar el semen, seleccionar els millors espermatozoides, capacitar-los al laboratori i depositar-los a l’úter prèvia estimulació de l’ovulació de la dona. Si la dona és massa adulta, la fertilitat baixa i la inseminació pot no tenir uns resultats tan satisfactoris. Si després de tres intents no hi ha resultats positius es passa a tècniques de fecundació in vitro, injectar l’espermatozoide dins de l’òvul. La natura posa el límit, i aplicar coses que no faria la natura no s’hauria de fer. L’ètica s’ha de tenir molt en compte en aquest camp.”
El món de la reproducció és de les disciplines que més ha evolucionat en els darrers trenta anys: “El coneixement sobre l’esterilitat era molt restringit fa algunes dècades. La reproducció ha passat per dues revolucions bàsiques, una amb l’aparició de les tècniques de reproducció assistida, especialment la fecundació in vitro i la congelació d’embrions i espermatozoides, i l’altra amb la revolució genètica. S’ha descobert que hi ha defectes reproductius masculins congènits i d’altres de genètics però no heretats.”
La recerca, tant bàsica com en genètica, és fonamental. “L’evolució és constant i espero que en els propers anys puguem millorar la implantació dels embrions. Cal obtenir millors resultats en les tècniques de reproducció assistida, amb menys estimulacions i menys agressives.”
President de la Societat Espanyola d’Andrologia, considera que “aquesta entitat ajuda a potenciar esforços i projectes, així com a l’intercanvi d’opinions entre professionals. És una gran riquesa per al conjunt de l’especialitat.” El doctor Ballescà també presideix la Federació Iberoamericana d’Andrologia, un reconeixement a una dilatada trajectòria professional basada en la recerca, l’esperit de treball, l’humanisme i l’esforç constant per ajudar les parelles amb problemes per engendrar un fill.
