Text del 22/02/11
La capacitat de persuasió dels cirurgians vasculars, basada en la confiança que dipositen en nosaltres els pacients, pot aconseguir instaurar pautes preventives en la vida dels pacients que evitin possibles accidents cardiovasculars.
Els quatre grans enemics de la salut cardiovascular són la diabetis, el colesterol, la hipertensió i el tabac.
Hem de valorar els pacients com un tot; no atenem pas una vena o una artèria, sinó una persona.
Està comprovat que un desequilibri emocional pot incidir en la salut cardiovascular, ja que afecta la circulació sanguínia; per exemple, els hipertensos poden patir pujades de tensió o es poden produir aneurismes cerebrals.
L’equilibri emocional repercuteix en la salut corporal, dos factors que es poden veure reforçats si l’individu se sent còmode amb la seva aparença física.
Especialista en Angiologia i Cirurgia Vascular i Endovascular, una especialitat mèdica i quirúrgica alhora, el doctor Joan Enric Latorre Ráez dirigeix el Servei d’aquesta branca mèdica dins l’Institut Cardiovascular Teknon, creat el mes d’abril de l’any 2010. Aquesta institució, pionera a l’Estat espanyol pel que fa a la sanitat privada, “vol esdevenir en una primera fase un referent a tot el sud d’Europa del tractament i la prevenció de totes les malalties angiològiques, vasculars i endovasculars.”
En l’actualitat, el doctor Latorre té al seu càrrec “professionals molt reconeguts en les seves especialitats i que compatibilitzen l’exercici professional com a facultatius i cirurgians amb la recerca real, no pas la merament estadística, des de la sanitat pública o privada.”
Aquest nivell d’excel·lència professional i el fet de disposar de l’aparatatge d’última tecnologia possiblement determinarà que “s’hi adrecin pacients de diversos països europeus que no desitgin travessar l’Atlàntic per tal de rebre una atenció cardiovascular de qualitat. El seu funcionament és el d’un servei intern a la Clínica Teknon però associats a l’hospital. Treballem amb un 80% de pacients que tenen contractada una assegurança privada i un 20% de medicina estrictament privada. Val a dir que el gran avantatge de la sanitat privada és que s’atén de manera molt ràpida i eficient als malalts i, en el cas de la Clínica Teknon, amb el mateix, o superior, nivell de tecnologia i expertesa professional que hom pot trobar als hospitals de la xarxa pública. Tot i que excel·lents, els centres públics es troben disposats d’una manera un tant descompensada i arbitrària al nostre territori, ja que els grans hospitals, anomenats de nivell tres, estan tots situats a les àrees metropolitanes de les grans ciutats.”
Des de l’Institut es desitja treballar principalment en la prevenció. “En la nostra àrea mèdica es parla de dos tipus de prevenció: la primària i la secundària. La primera es porta a terme abans que s’hagi produït un esdeveniment cardiovascular: angina de pit, atac de cor, ictus, etc. La segona s’ha de posar en marxa quan ja hi ha hagut algun incident cardiovascular. Per desgràcia, encara continua sent més comuna la segona, però hauríem de esforçar-nos per tal d’estendre la primera, cosa que seria altament beneficiosa des de totes les perspectives: de salut i qualitat de vida i des del vessant econòmic.”
Per aconseguir aquesta prevenció, les capacitats d’empatia i psicologia i l’habilitat per guanyar-se el crèdit del pacient són claus. “La nostra capacitat de persuasió, basada en la confiança que dipositen en nosaltres els pacients, pot aconseguir instaurar pautes preventives en la vida dels pacients que evitin possibles accidents cardiovasculars.”
Avui dia el principal obstacle en la comunicació entre el facultatiu i el pacient acostuma a ser Internet. “La xarxa és un espai al qual pot accedir tothom, no només per consultar informació sinó també per abocar-hi, moltes vegades de forma no contrastada. Aquesta possibilitat és especialment perillosa en el cas de la medicina, perquè els pacients creuen documentar-se quan molt sovint fan tot el contrari i qüestionen sense criteri la tasca del seu metge. Això no treu que seria necessari millorar la nostra capacitat de divulgació i d’informació als pacients tant quantitativament com qualitativament. No obstant això, en la medicina pública és impossible informar amb la profunditat i el rigor necessaris per una qüestió pràctica de temps. Pel que fa als mitjans de comunicació, la informació està arribant als pacients esbiaixada, de manera que la població no està desinformada, però sí malinformada en matèria mèdica.”
La rapidesa i els interessos comercials determinen que la població conegui de manera molt superficial els criteris de prevenció per gaudir d’una bona salut cardiovascular. “Els quatre grans enemics de la salut cardiovascular que s’han de batre són la diabetis, el colesterol, la hipertensió i el tabac.”
En medicina, la prevenció està lligada directament amb la investigació sanitària i tècnica. “Actualment, hem aconseguit incrementar la quantitat i la qualitat de vida dels pacients, i s’estan presentant nous reptes terapèutics i incidències en persones grans que abans ni tan sols eren tractades perquè es consideraven desnonades d’entrada. Cal respondre a aquests reptes a través de la investigació, una recerca que es pot portar a terme a petita escala, a través de l’exercici diari, i de forma més àmplia, fonamentalment a través dels grans programes d’investigació. Aquestes línies de recerca, però, no són portades a terme, generalment, pels metges en exercici, perquè la seva jornada laboral ho fa incompatible, sinó que es desenvolupen, o bé des dels laboratoris comercials, amb tots els interessos i limitacions que aquest fet implica, o bé des del camp de la medicina militar; de fet, avenços tan importants com el de la ressonància magnètica o tècniques com el doppler són d’origen militar. D’altra banda, la complexitat de la medicina actual determina que sigui necessari disposar de grans equips de professionals superespecialitzats en una branca i/o tècnica determinada.”
La metodologia d’atenció de l’Institut Cardiològic Teknon té molt present que “hem de valorar els pacients com un tot. No atenem pas una vena o una artèria, sinó una persona. I en aquest sentit hem de tenir present la interrelació entre el cos i la ment perquè la força de la ment pot ajudar a guarir moltes malalties i està comprovat que l’estat emocional pot incidir en la salut cardiovascular, ja que afecta la circulació sanguínia; per exemple, els hipertensos poden patir pujades de la seva tensió a conseqüència d’algun desequilibri emocional o es poden produir aneurismes cerebrals provocats per tensions emocionals que provoquen que arribi un excés de sang no assumible als vasos del cervell. Per tant, és indiscutible que l’equilibri emocional repercuteix en la salut corporal, dos factors que es poden veure reforçats si l’individu se sent còmode amb la seva aparença física. Som i funcionem com un tot homogeni i indivisible.”
Aquest nou repte professional il·lusiona al doctor Latorre. “La meva tasca és coordinar i gestionar un equip meravellós de professionals que estan engegant un projecte sense referents en el sector privat a l’Estat espanyol. Estem encara en les beceroles, però ara per ara la demanda dels nostres serveis és molt elevada, i això ens enorgulleix i ens dóna molt força per continuar avançant.”
Aquest fer ha implicat un canvi en la seva trajectòria. “Els metges estem formats per tractar pacients i no tant per gestionar recursos materials i/o humans, una tasca, però, que és imprescindible per optimitzar la feina del nostre col·lectiu. Per això, en assumir un càrrec d’aquestes característiques, s’ha d’emprar la lògica i el sentit comú per racionalitzar els recursos sense que això minvi la qualitat sanitària o humana del tractament que reben els pacients.”
