Text del 18-05-2010
“Una rehabilitació incorrecta pot espatllar una bona operació; i al contrari, una operació mal feta pot millorar-la una bona rehabilitació. Són dues tasques complementàries”
“En l’era de culte al cos que vivim, el pacient ens demana que la recuperació estètica sigui perfecta i que es restableixi –o, fins i tot, es millori– l’aspecte anterior de la part afectada”
“La millor medicina és la preventiva, també en fisioteràpia. Molts pacients vénen amb àlgies que han estat tractades amb fàrmacs, però de les quals no s’ha indagat la causa. Nosaltres la busquem per poder corregir-la amb reeducació”
“No hi ha res més satisfactori en aquest món que la nostra professió: ajudar un altre ésser humà que ha tingut la dissort de patir una lesió o una malaltia a recuperar el seu equilibri físic i, per tant, també emocional”
El Centre de Rehabilitació i Medicina Física encapçalat pel doctor Santos Sastre i Fernández és, sobretot, un entorn acollidor i càlid. “El meu personal, a més de tenir una formació i una capacitació professional molt elevada, ofereix als pacients un tracte proper i humà.”
El sector de la rehabilitació ha millorat molt i atrau cada vegada metges físics més qualificats. “Al nostre país el nivell és molt alt, perquè, per tal d’accedir a les escoles universitàries de fisioteràpia, s’exigien unes qualificacions prèvies superiors al 8 de nota.”
Aquests talents són avui professionals reputats que estan fent projectes, investigant i obtenint patents que mouen la indústria. “Una professió com la nostra, que és relativament jove, té encara molt potencial per desplegar.”
Amb el Pla de Bolonya, la qualificació de grau de la rehabilitació i la medicina física s’ha homogeneïtzat a tota la Unió Europea, un àmbit que el doctor Sastre coneix molt bé. “Pertanyo a la Federació Internacional d’Organitzacions de Països Francòfons, que des del 2003 vol ser l’alternativa de les altres llengües europees a la imposició de la cultura anglòfona que s’està fent a través de la World Confederation for Physical Therapy.”Tot i ser una especialitat molt nova, entre els fisioterapeutes cada vegada hi ha més doctors i catedràtics.
La col·laboració entre els cirurgians que operen i els fisioterapeutes que rehabiliten ha de ser molt estreta. “Una rehabilitació dolenta pot espatllar una bona operació; i al contrari, una operació mal feta pot millorar-la una bona rehabilitació. Normalment, els fisioterapeutes assisteixen a l’operació per veure la tècnica del cirurgià. Són dues feines que es complementen.”
Els fisioterapeutes solen necessitar auxiliars. “Els auxiliars de clínica es formen a centres homologats per la Generalitat. Jo tinc un auxiliar que treballa amb mi des de fa 25 anys. Evidentment, tanta experiència el capacita tant o més que a un universitari.”
A la fisioteràpia li calen, també, aparells tecnològics. “Per tractar una articulació inflamada, per exemple, hi ha un aparell ionitzador que permet introduir la medicació directament a l’articulació a través d’uns elèctrodes gens invasius. També hi ha aparells per fer electroestimulació. Tot i així, la majoria de les nostres cures són manuals. La mà de l’ésser humà té unes propietats que les màquines mai podran reemplaçar del tot.”
Quan Santos Sastre va començar a exercir professionalment a Catalunya –l’any 1971–, el tractament de les desalineacions de la columna vertebral es feia pressionant amb la mà o el genoll. “Va ser així fins que, a través d’un estudi experimental fet amb conills, vam ser capaços de dissenyar màquines que substituïen la pressió de la mà humana amb més eficàcia. I és una màquina que encara avui es fa servir.”
La cirurgia també ha canviat. Abans era molt més invasiva. “Ara, amb una artroscòpia, que són tres foradets, s’aconsegueix el mateix que amb les grans incisions d’abans, que , en canvi, deixaven grans cicatrius. Això ha fet guanyar en temps de recuperació i en reducció del risc d’infecció.”
És cabdal que l’entorn de recuperació no estigui massifiquicat. “Ho tenim tot programat per mantenir la densitat de pacients adequada, perquè la massificació crea estrès. Una programació racional és molt important a fi que el pacient se senti en un ambient relaxat.”
La rehabilitació no busca només recuperar la funcionalitat de la part afectada. El pacient rehabilitat està interessat també en la seva recuperació estètica. “En l’era de culte al cos que vivim, el pacient ens demana que la recuperació estètica sigui perfecta i que es restableixi –o, si pot ser, es millori– l’aspecte anterior de la part afectada. L’harmonia corporal preocupa molt, i una cama menys voluminosa que una altra, per exemple, pot afectar l’equilibri emocional.”
Els pacients que acudeixen al centre del doctor Sastre ho fan per diverses raons. “Els casos més dramàtics són els adolescents que vénen per evitar una operació de columna. Sent com és una part tan delicada, si aconseguim amb el nostre concurs estalviar-los la cirurgia, acostumen a plorar d’alegria.”
La casuística la completen els casos de tendinitis, esquinços, etc. L’índex de satisfacció i efectivitat del Centre Satre-Roca voreja el 100%. “Comptem amb 300 col·laboradors de primer ordre, i això es nota.”
A priori, rehabilitació i medicina preventiva semblen termes contradictori: no és així. “La millor medicina és la preventiva, també en fisioteràpia. Tenim molts pacients que vénen amb àlgies que han estat tractades amb fàrmacs, però de les quals no s’ha indagat la seva causa. Nosaltres busquem les causes per poder corregir-les amb la reeducació. Aquesta és la nostra principal funció preventiva.”
La fisioteràpia als ambulatoris d’atenció primària podria estalviar moltes operacions. “S’estan operant molts peus de dona atrofiats per mals hàbits de joventut en el calçat. Si s’haguessin tractat quan l’os estava encara en la seva etapa de creixement, avui no caldria operar-los. I qui diu els peus, diu l’espinada.”
El doctor Sastre ha exercit amb passió la seva professió des de la pràctica i també des de la recerca. “Vaig començar els treballs d’investigació amb el doctor Tresserra Llauradó, gran científic i gran persona –al cel sigui– per un debat entre nosaltres. Ell era especialista en operar columnes vertebrals i la tesi doctoral la va fer sobre l’escoliosi. A mi, després d’haver llegit la tesi, se’m va acudir que la fisioteràpia podia ser bona per corregir les desalineacions del raquis durant el període de creixement.”
La majoria dels cirurgians d’aleshores –el doctor Tresserra entre ells– no compartien l’opinió del doctor Sastre. “Per demostrar qui tenia raó vam haver d’operar 40 conills provocant-los una escoliosi i després tractar-ne 20 amb fisioteràpia i no tractar-ne els altres 20. Aquell treball d’investigació, fet amb una metodologia científica depurada, acabà donant-me la raó: la fisioteràpia servia per corregir i modificar per sempre l’estructura òssia durant el període de creixement.”
La conseqüència d’aquell avenç científic fou, a més, un model patentat que s’està comercialitzant fora d’Espanya. Tot plegat li ha reportat un cert reconeixement internacional. “Polònia em distingí amb la Golden Badge. També Romania. Però, per a mi, el reconeixement més important és el Premi Sant Jordi, atorgat per les institucions de la Sanitat catalana.”
L’exercici de la medicina física dóna moltes recompenses. Molta gent arriba com a pacient i marxa com a amiga. “No hi ha res més satisfactori en aquest món que la nostra professió: ajudar un altre ésser humà que ha tingut la dissort de tenir una lesió o de patir una malaltia a recuperar el seu equilibri físic i, per tant, també emocional.”
El doctor Sastre, professor de la Universitat de Barcelona des de fa 33 anys i autor de vuit llibres i més de 200 publicacions en revistes especialitzades, té molt d’humanista. “De filòsof, de poeta i de boig, tots en som una mica.”
