Text del 2004
En la cirurgia estètica intervens una anatomia sana per deixar-la més bé i que segueixi funcionant.
El fet que l’Estat no subvencioni la cirurgia estètica no impedeix que els pacients i el nombre de professionals que s’hi dediquen vagin en augment. El doctor Joan Martí Borràs és cirurgià plàstic, estètic i reparador des del 1977: “Ara tenim cirurgians plàstics amb prestigi a dins i a fora del país. Per formar-me sempre he comptat amb oportunitats a Barcelona. N’hi ha prou, de bons professionals d’entitats reconegudes mundialment.”
El doctor Martí practica cirurgia estètica a la Clínica Tres Torres, té consulta privada i ha estat cirurgià plàstic a l’Hospital de Bellvitge: “Com que només podia fer-hi cirurgia reparadora, l’exercici de l’especialitat quedava coix i em vaig introduir en l’estètica, una medicina que millora el pacient, no el cura. Per això la sanitat pública no la pot assumir.”
El doctor Martí va triar l’especialitat durant l’època de formació acadèmica: “L’afecció al treball manual em va fer decantar per la cirurgia, ben diferent de l’especialitat del meu pare, que era metge internista. A l’últim curs de carrera, feia guàrdia a la Clínica Tres Torres i va arribar un accidentat. El cirurgià plàstic va demanar-me que l’ajudés i aquella tasca em va agradar més que explorar malalts i fer-los receptes. Vaig introduir-me en els quiròfans ajudant al Servei de Dermatologia de l’hospital i després vaig cursar l’especialitat al Servei de Cirurgia Plàstica de Bellvitge. Ajudava en les visites, les urgències, la planta. La residència va ser molt útil.”
El doctor creu que en els anys de formació també és important associar-se: “Els metges residents poden participar a les reunions de la societat catalana de l’especialitat, i les sessions de casos clínics que s’hi fan són útils per als que comencen.”
A banda dels cirurgians plàstics, hi ha hagut altres professors influents en la carrera del doctor Martí: “A la facultat va impressionar-me el doctor Jordi Sans Sabrafen, un dels millors hematòlegs; la nostra promoció du el seu nom. Ell et feia sentir afecte per allò que estaves fent.”
Aquesta dedicació és palesa en la manera amb què el doctor Martí exercita la cirurgia estètica: “Estudies els casos, consultes bibliografia, sempre m’emporto a casa la història clínica del pacient que haig d’operar. És una especialitat molt complicada, perquè estàs tocant part d’una anatomia sana per deixar-la més bé i que segueixi funcionant. El que compta és intentar fer les coses bé i no precipitar-se.”
Per treballar amb professionalitat el doctor Martí creu que “és bàsic ser conscient de les limitacions pròpies i valorar la psicologia del pacient, els seus motius.”
El cirurgià sap que a vegades les raons de molts pacients per operar-se no són suficients: “Sempre els he dit què els convé a cada moment i molts ho agraeixen. Per exemple, un estirament facial fet massa aviat no soluciona el problema, ja que el pacient haurà de tornar-s’ho a fer al cap de poc temps.”
Per al doctor Martí la relació amb la persona és fonamental: “És molt important elaborar la història clínica i que el pacient confiï en tu. Habitualment dedico més d’una hora a fer la primera visita, per saber els antecedents familiars, fer l’exploració clínica, l’anàlisi i estudiar les conseqüències de la intervenció.”
En l’evolució del procés operatori, el cirurgià actua sempre amb transparència: “Després de l’operació, durant un any es produeixen unes variacions respecte de la labor feta. És molt important que la gent sigui conscient que el resultat no s’obté immediatament després de la intervenció, cal tenir paciència. Vull que la gent toqui de peus a terra, els explico tot el que els pot passar. Després d’una mamoplàstia d’augment el pit s’infla, però en poc temps disminueix. Llavors les pacients es lamenten de no haver posat una pròtesi més gran.”
El doctor Martí subratlla que no es tracta de defensar-se de la possibilitat que el pacient quedi insatisfet: “No m’acostumaré mai al fet que m’haig de protegir d’un pacient abans d’operar-lo. La medicina defensiva em provoca malestar, no és humana.”
Abans de l’operació el cirurgià contrasta l’opinió professional amb la del pacient: “En operacions del pit partim d’unes proporcions estàndard i comptem amb les de la pacient. En la sessió fotogràfica li comento quin model de pròtesi li escau.”
En la cirurgia del pit “han millorat els materials, les tècniques i els resultats. La pròtesi no és biodegradable, es pot alterar perquè l’organisme es defensa d’un material aliè. És necessari fer controls periòdics, però no cal canviar-la sistemàticament.”
El control és necessari després de cada operació: “Cal seguir amb constància un tractament conservador de la pell amb cremes hidratants i d’altres tipus. Hi ha molts productes de dermocosmètica i s’han de buscar els idonis.”
El manteniment és més eficaç si abans s’ha fet una prevenció: “Sempre recomano l’ús de filtres solars i de cremes hidratants per recuperar-se de l’exposició al sol. També hi ha persones que per les seves característiques de vida, per l’esport, o por altres motius, tenen un ritme d’envelliment cutani més ràpid, però l’antievelliment no es limita a una supressió d’arrugues, sinó que implica un canvi d’hàbits quotidians, consistents en controls d’alimentació, esport i controls mèdics periòdics.”
El doctor Martí segueix els avenços de la cirurgia estètica amb prudència: “Hi ha una investigació important, en anastomosi arterial, suturar nervis i trasplantament d’extremitats. Llegint i viatjant et poses al dia, però alhora has de fer una selecció del que es fa i una avaluació dels resultats a llarg termini. D’entrada no hi ha miracles.”
Un criteri ben contrari al que pot oferir l’intrusisme professional: “L’estètica requereix una formació sòlida per assumir els riscos de l’operació.”
