Text del 2004
La implantologia ha contribuït molt a millorar la qualitat de vida dels pacients amb problemes dentals.
L’evolució del pla d’estudis de medicina mostra el naixement d’especialitats noves i alhora la reconversió d’algunes en llicenciatures independents, com l’odontologia, que prové de l’antiga especialitat d’estomatologia. Quan el doctor Joan Pi Urgell, de Granollers, volgué estudiar-la es trobà amb una única possibilitat: “En lloc de l’odontologia existia l’especialitat de metge estomatòleg. Era el camí per poder ser dentista, la meva inquietud des de petit. Amics de la família ho eren, i com que m’atreien les feines manuals, em fascinava anar a casa d’aquests amics per veure com del no-res es creava una dent.”
Després d’obtenir el títol de metge, el doctor Pi estudià l’especialitat durant dos anys a l’Escuela de Estomatología de Barcelona. Amb aquesta formació, el doctor opina sobre els estudis actuals: “Els odontòlegs d’avui, des del punt de vista mèdic, tenen una visió menys global de la patologia que pot comportar un problema dental. En el nostre cas, el pas pels serveis hospitalaris durant els estudis de medicina, dona una formació humanístisca més gran.”
Quan el doctor Pi ingressà a la facultat de la Universitat de Barcelona l’any 1969, llavors a l’Hospital Clínic, tenia un objectiu atípic: “Els primers anys de la carrera era una mica incomprès pels companys, que no entenien la meva vocació per l’odontologia. Semblava que un havia d’estudiar medicina per ser cardiòleg o cirurgià.”
Però el doctor Pi mantingué tenaçment la seva inclinació professional, en què destaca una influència: “Quan estudiava ajudava el doctor Vilardebò, de Granollers, un dentista que es desvivia pel pacient i, en certa manera, vaig ser un afillat seu. Em va influir en la manera d’entendre la professió.”
El doctor Vilardebò li proporcionà moltes hores de pràctiques i saviesa humana, però la inquietud del doctor Pi per l’odontologia el va dur més enllà: “El 1981 vaig anar a la universitat de Califòrnia, a Los Angeles, i vaig conèixer una altra odontologia. Hi vaig ampliar coneixements tècnics, alguns dels quals m’eren completament desconeguts.”
Arran del viatge als Estats Units, el doctor descobrí en una publicació americana, el 1983, la cirurgia d’implants: “Em va cridar l’atenció un article sobre una tècnica desenvolupada a Suècia. Vaig entrar en contacte amb l’equip del professor Branemark, qui havia descobert de manera casual l’oseointegració, una tècnica en què l’os s’enganxa a una peça de titani de manera irreversible.”
El 1985 el doctor Pi va fer a Suècia el curs de capacitació de cirurgia d’implant: “Branemark era també una persona de gran qualitat humana. Va fer que em decidís a dedicar-me exclusivament a aquesta cirurgia, que vam introduir a Espanya. La tècnica consisteix a substituir les arrels que aguanten el queixal per una fixació de titani soldada dins de l’os. A sobre d’aquesta arrel sintètica s’hi posa una dent. També s’utilitza en ortopèdia per fixar un braç o una cama. Poso l’implant de manera ambulatòria a la consulta. Es pot considerar quasi una pràctica d’odontolèg.”
La col·laboració entre el doctor Pi i el professor Branemark va aportar al nostre país altres avenços en cirurgia dental: “El 1991, a l’Institut Dexeus, ambdós vam realitzar la primera reconstrucció d’os maxil·lar a Espanya mitjançant un empelt d’altres ossos de l’organisme, com el maluc, el crani o el mentó. Des de llavors la tècnica es practica regularment a l’àmbit hospitalari, ja que és una intervenció amb anestèsia general, que en el meu cas realitzo al mateix Institut.”
Els doctors català i suec també han fet evolucionar les tècniques de reconstrucció dental: “En lloc de deixar l’implant en repòs a dins de l’os uns mesos, abans de posar la dent, vam treballar del 1996 al 1998 en un sistema per posar implants i dents el mateix dia, col·locant també una estructura metàl·lica. Actualment no s’utilitza, però la tècnica va suposar un gran canvi conceptual de la implantologia, ja que ara en un sol dia traiem una dent i posem l’implant i la dent nova.”
La cirurgia d’implants dentals comporta una despesa important, que el doctor justifica: “L’odontologia d’alta qualitat la requereix. Els implants que es fabriquen aquí són més econòmics que els que venen de Suïssa o Suècia, però aquests estan avalats per anys d’investigació.”
La dedicació a aquesta tècnica ha permès al doctor Pi conèixer la repercussió de les patologies dentals en els pacients: “Me n’ha descobert un aspecte no tractat en la llicenciatura, com és les conseqüències psicològiques que comporta la falta de dents o l’ús de pròtesis removibles. Aquest aspecte m’interessa especialment per l’ajut que podem propocionar al pacient en el seu desenvolupament.”
La reconstrucció de la dentadura amb implants ha estalviat el patiment a molts pacients: “La implantologia ha contribuït molt a millorar-ne la qualitat de vida, que es veia minvada per estats depressius, inseguretat, manca d’autoestima i dificultats de relació pel fet de no tenir dents. Hi ha malalties genètiques com la periodontitis, que és molt agressiva. Genera la pèrdua de les dents i de l’os que les sosté i es pot donar en persones molt joves que pateixen psíquicament.”
La importància de les dents en l’estètica, que cada vegada condiciona més la nostra societat, dóna una altra dimensió a l’odontologia: “Un dels aspectes més importants és entendre el problema del pacient, cal escoltar-lo. Cada un planteja diferents solucions. A vegades no sols vol que la pròtesi s’aguanti, sinó també una aparença natural.”
Com l’especialista en cirurgia estètica, el doctor també ha de posar límits a alguns pacients: “He tingut pacients joves, sobretot noies, que tenien les dents mal posades, per la qual cosa volien arrencar-se-les totes i posar-se implants, pagant el que calgués. Aquests casos no els tractem perquè comportarien una manca d’ètica professional inconcebible i difereixen dels casos d’accident, en què cal reconstruir el maxil·lar. Aquí la intervenció s’ha de fer per la repercussió psicològica que té.”
El treball del doctor Pi ha creat escola. Des de fa uns vuit anys forma els alumnes del postgrau de cirurgia bucal i implantologia de la Universitat de Barcelona. Aquesta activitat li dóna el bagatge per continuar fent recerca i col·laborant amb la universitat de California Los Angeles (UCLA). “Estem constantment treballant per fer una cirurgia mínimament invasiva, que ja vam desenvolupar amb el grup suec fent implants immediats sense obrir la geniva. Ara l’objectiu és la reconstrucció òssia sense haver de treure l’empelt del cos, és a dir, amb peces procedents de cultius de cèl·lules mare.”
La recerca esperona la trajectòria professional del doctor Pi, qui confessa que “en el fons, no entendria la meva vida sense la dedicació a la medicina.”
