Text del 2006
Apropar l’activitat acadèmica al món empresarial és una forma fructífera de produir coneixement.
La recerca és coneixement, riquesa per a un país i capacitat per avançar en benestar social. Estar al capdavant de la recerca no és fàcil: exigeix recursos econòmics i mitjans que no sempre els investigadors tenen a l’abast. Formar part del grup de països amb potencial científic i contribuir al món de la recerca de forma destacada és l’objectiu de Catalunya i d’iniciatives il·lusionants com el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), una entitat impulsada i dirigida pel doctor Jordi Camí Morell, un home amb un compromís ferm per incentivar les polítiques de recerca al nostre país i fer aportacions pioneres a l’avenç de la ciència.
Jordi Camí Morell és llicenciat en Medicina i catedràtic de Farmacologia de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. En la seva dilatada trajectòria professional ha dut a terme destacats treballs de recerca en el camp de les drogues d’abús i, més recentment, ha concentrat la seva activitat científica en la bibliometria, avaluació en ciència i política científica. “Durant més de 25 anys he realitzat recerca en neurociències en el camp de la farmacologia de la dependència de drogues, i sempre m’he mantingut vinculat al món de la docència universitària. Combino el vessant docent i el de recerca amb tasques de gestió. Conforme el meu temps de gestió ha crescut m’he anat interessant cada cop més per el món de la política científica i de l’avaluació en ciència.” El doctor Camí ha dirigit l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM) (1984-2005), ha estat director del Departament de Farmacologia i Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha posat en marxa els estudis de biologia humana a la Universitat Pompeu Fabra (on ha estat degà de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida), ha participat en la gestació de centres de recerca (Centre de Regulació Genòmica (CRG) i Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB)) entre moltes altres aportacions professionals en entitats i organitzacions diferents.
La culminació de l’esforç d’impuls de la recerca a Catalunya de Jordi Camí s’ha vist recompensada amb la creació del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, una infraestructura científica amb voluntat internacional i generadora de coneixements d’alt nivell. “La finalitat de la nostra recerca va des de desxifrar les bases genètiques i moleculars de la vida fins a ajudar a solucionar els problemes de salut emergents. Una massa crítica de diversos centres de recerca públics i plataformes tecnològiques es concentren en un edifici pensat per donar resposta a qüestions relatives a la biomedicina fonamental, clínica i en salut pública. Més de 1.000 persones repartides en 80 grups de recerca treballen per assolir aquest repte, entre ells destacats investigadors d’alt nivell que s’integren en aquest espai d’avenç del coneixement.” El PRBB és una iniciativa de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra. Institucions i centres de recerca independents com l’IMIM, el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), el Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra, el CRG, el CMRB, l’Institut d’Alta Tecnología (IAT) i l’Hospital del Mar (IMAS) formen part d’aquesta infraestructura. A més, el Parc acull plataformes tecnològiques i empreses de l’àmbit farmacèutic i biotecnològic.
El PRBB és un dels principals nuclis de recerca d’alt nivell a Catalunya. Des d’aquest es pretén situar el país en el tren del països avançats com Estats Units, Regne Unit o França. “A Catalunya i a l’Estat espanyol no es va començar a reaccionar en matèria d’institucions de recerca fins fa uns anys. La sensibilitat i convicció dels polítics ha estat insuficient fins fa pocs anys. Hem estat conscients de la importància de generar espais d’aquest tipus, però no ha estat fàcil assolir reptes com el del PRBB, una idea de la que ja es parlava abans del 1992.”
La unió d’esforços entre centres universitaris, centres de recerca i empreses per avançar en matèria de recerca comença a fer-se realitat en els pols d’atracció que representen els Parc Científics. “Apropar l’activitat acadèmica al món empresarial és una forma fructífera de produir coneixement i és essencial sobretot en aquells països en els quals el seu desplegament econòmic s’ha de basar en l’activitat intensiva en coneixement. Estem veient com a Catalunya la tradició manufacturera s’està acabant. Cada vegada hi ha més deslocalitzacions d’empreses tradicionals. Per tant, si aquest país vol sobreviure i assolir benestar ha de tenir el suport d’una fortalesa empresarial molt basada en la innovació. És la única manera de continuar sent competitius. Una de les fonts per tenir estructura empresarial basada en la innovació o per generar nova activitat empresarial prové del nou coneixement que surt d’universitats, centres de recerca i empreses que inverteixen en desenvolupament i innovació, sobretot les que ho fan en el sector biomèdic. No ens hem d’estranyar que hi hagi interès en molts sectors per crear Parcs Científics, estructures relacionades amb l’estratègia de futur econòmic d’un país.”
Aquest camí de futur, viarany de compromís amb la recerca, s’ha de prendre amb força i sense parades. “Estem en la línia correcta encara que llueix poc perquè partim d’una situació de recerca molt discreta. El sector privat encara no ha reaccionat suficientment davant de la necessitat d’apostar per la recerca. I la classe política ha d’entendre la necessitat urgent de seguir creixent en el camp de l’R+D+I. Apostar per aquest concepte és clarament una inversió a mig i llarg termini. I això inclou continuar apostant per la recerca bàsica, fonament de l’aplicada, sobre la qual les inversions són escasses. En pateixen les conseqüències els centres universitaris públics que fan recerca i que depenen de les aportacions econòmiques de les administracions.”
En aquesta evolució de la recerca també ha d’haver-hi un reconeixement social de la pràctica investigadora. “No és normal que la situació laboral no estigui prou prestigiada en matèria de remuneració personal i que els investigadors que han marxat a treballar a centres de recerca de l’estranger no puguin tornar. Avui, en matèria de coneixement, la principal inversió al nostre país s’hauria de dirigir cap a la gent jove, cap als nous talents.”
Haurà de sorgir una cultura diferent pel que fa a l’assoliment de patents: “A Catalunya se’n fan poques. Cal fomentar una cultura que impliqui protecció de la propietat industrial. El món universitari ha de visualitzar aquesta importància que ha de portar al naixement d’investigadors amb mentalitat emprenedora.”
Els nostres grups de recerca es poden comparar amb els millors que hi ha al món. “Disposem d’infraestructures tecnològiques modernes i d’investigadors amb un alt nivell de formació i coneixements. Comencen a existir els espais per dur a terme la investigació. I és que, sens dubte, per als científics allò que prima és l’entorn científic. Hem de continuar lluitant per enfortir i consolidar aquest projecte científic de futur.”
