Text del 2003
Curen tant les paraules com les medicines.
L’objecte fonamental de la medicina és la persona, i conseqüentment, el coneixement d’aquesta constitueix la base del saber mèdic. Si un metge no treballa aquest aspecte, aleshores la medicina perd la seva principal qualitat, l’humanitarisme.Les crítiques cap a la medicina i cap als metges, en gran manera són fruit d’una insatisfacció en la relació interpersonal. El metge ha de tenir vocació i missió; l’estimació del metge per les persones ha de constituir un exemple de solidaritat humana. Aquests elements són els que el Dr. Jordi Sabat Bonich va practicar i defensar durant tota la seva trajectòria professional. Desaparegut recentment, el Dr. Sabat, metge de capçalera, pediatre i reumatòleg, deixa una empremta important en la població de Sant Cugat del Vallès pel seu tracte proper, per la seva capacitat d’escoltar, per la seva intuició de les ansietats i angoixes i pel seu esforç per ajudar. El seu fill, també metge, Jordi Sabat Santandreu, recorda emocionat la tasca que el seu pare va dur a terme durant 40 anys a Sant Cugat del Vallés, on va crear el Centre Mèdic Sabat. Avui el Dr. Jordi Sabat dirigeix aquesta entitat intentant plasmar l’humanitarisme i la qualitat assistencial que el seu pare va dur a terme durant tota la seva vida de professió. El Dr. Jordi Sabat Bonich feia ja algun temps que estava exercint la medicina en l’àmbit de la sanitat pública a Sant Cugat del Vallès quan va iniciar la seva consulta particular a l’any 1966. Al llarg dels anys va haver d’adaptar els seus serveis a la creixent demanda sanitària de la localitat. D’aleshores ençà la medicina ha passat per grans canvis. “El pare va experimentar l’evolució de la medicina.” En aquells primers anys de treball no existia una estructura sanitaria com avui dia: “Quan va néixer el Centre hi havia moltes persones que no tenien cobertura d’assistència mèdica de cap tipus. El pare va crear-se una tradició i un prestigi al llarg dels anys per la seva capacitat de treball i d’ajudar a molta gent.”
En l’actualitat, la ciència mèdica és una expressió de la societat moderna: empirista, basada en l’observació i l’experiència, i el tret que millor la defineix és, segurament, la tecnologia. El seu important desenvolupament ha permès fer molts avenços i ha transformat la tecnologia en l’eix de les especialitats mèdiques originant les especialitzacions i subespecialitzacions. Com indica Jordi Sabat Santandreu “aquest impressionant desenvolupament científic i tecnològic de ben segur que continuarà en els propers anys amb més profunditat i rapidesa fent que la medicina tingui encara un impacte més gran en la societat del futur. En l’àmbit de la medicina ambulatòria que nosaltres treballem, els canvis, però, no han estat tan importants. Tots els metges que treballen al Centre Mèdic són especialistes de nivell.”
De la dermatologia se n’ocupa la Dra. Mireia Sabat Santandreu que també ha volgut seguir la tradició mèdica de la família. Com destaca el Dr. Sabat, “dues de les especialitats que admiro són la dermatologia i la reumatologia perquè precisen tant de coneixements com de la intuició clínica que dóna la experiència per dur-se a terme. El dolor, en totes les seves esferes és el paradigma de la medicina. Des d’aquesta perspectiva, el Centre té com a eixos principals d’actuació el camp de la medicina general, la dermatologia, la traumatologia, la reumatologia, la psicologia i la psiquiatria entre d’altres.”
La medicina general és la principal especialitat del Centre i l’element que ha donat prestigi a l’entitat per la forma humanística d’atendre les persones. “És molt bó que el metge de capçalera sigui el que considerarà dirigir el malalt a un altre especialista. Per aquest motiu, la confiança del pacient en el metge és essencial. Tradicionalment, el Centre ha tingut la confiança de la gent. Darrerament, des de diferents àmbits s’ha generat la idea que la tecnologia és l’element mèdic més important fent que les persones es refiïn més de les proves que de l’opinió professional del metge. En aquest moment comença a prendre’s consciència de la necessitat de recuperar el metge de capçalera.
Fer de “psicòleg” és una tasca bàsica del metge de medicina general. “La frase que el pare més ens va repetir va ser la de ‘curen tant les paraules com les medicines’. Conversar i tenir temps pel pacient són dos elements fonamentals del nostre treball diari. Avui, és difícil trobar centres mèdics on es pugui invertir temps en el pacient i s’escolti. El pare tot això ho tenia molt clar. Era un home cordial i la seva conversa ajudava a distreure dels mals i a curar els malalts, tant com les medicines que receptava. La durada de la consulta l’hauria de determinar el mateix pacient. Aquesta és la nostra política de funcionament.”
Jordi Sabat també forma part del equip directiu d’un hospital de Madrid, tasca que compagina amb la direcció del Centre Mèdic Sabat. “Segueixo els ensenyaments del pare i, al costat de la meva germana, procurem mantenir l’esperit que ha impregnat el centre durant tants anys i que és força diferent del sistema de treball que ha sorgit de la reforma de la sanitat, que va tenir lloc als anys 80. Aquesta reforma no ha estat tan positiva com en un primer moment ens pensàvem, i en molts sentits ha anat en detriment dels metges i, a la llarga, ha repercutit en l’atenció a les persones.”
Com a director d’entitats mèdiques, el Dr. Sabat manifesta que “per dirigir una institució d’aquest tipus cal una estructura d’equip que integri metges i especialistes en direcció d’empreses. La tasca directiva és complexa i el millor és tenir al costat un equip intern i un d’assessorament extern. Els principis autocràtics no afavoreixen l’organització.” I afegeix: “Sóc defensor de la medicina en estat pur, que l’entenc com a l’exercici liberal de la professió. Aquest esperit independent considero que és del tot compatible amb el treball en equip, sobretot en els grans hospitals.”
El Dr. Jordi Sabat i la Dra. Mireia Sabat desenvolupen la professió sense oblidar els consells que el seu pare els va transmetre com “que el metge que només sap de medicina, ni de medicina en sap.”
