Text del 2004
La nostra activitat es basa en un pacte de confiança i respecte entre malalt i metge.
Pel doctor Álvarez Sabín “la vida és superació”, intentar millorar cada dia tant en l’aspecte personal com en el professional. En aquest darrer vessant, la seva tasca és aprofundir en el coneixement del sistema nerviós. “La neurologia és la ciència encarregada d’estudiar les malalties del sistema nerviós, que és aquell teixit especialitzat format per unes cèl·lules anomenades neurones. Aquestes cèl·lules tenen la capacitat de generar impulsos nerviosos i així poder transmetre informació tant entre els diferents òrgans del nostre cos com amb l’exterior, la qual cosa les converteix en el substrat de la relació amb el món exterior.”
En el camp assistencial, la neurologia s’encarrega de tractar “totes aquelles malalties relacionades amb el sistema nerviós, com ara les malalties neurodegeneratives, com el Parkinson i l’Alzheimer, les malalties vasculars cerebrals o ictus, l’epilèpsia, les seqüeles per traumatismes craneoencefàlics, i altres, que si bé són menys greus no són menys importants, com mareigs o migranyes.”
El doctor Álvarez Sabín va començar a conèixer aquesta branca de la medicina i a apassionar-s’hi ja abans d’iniciar la carrera assistint com a ajudant del Dr. Lluís Ballesteros Martínez a l’Institut Neurològic de Barcelona. Un cop graduat a la Universitat Autònoma de Barcelona, i després de passar el MIR, va fer la residència a l’Hospital de la Vall d’Hebron, on va tenir l’oportunitat d’aprendre de la mà de neuròlegs molt ben formats. “Em va tocar viure una interessant època de transició en la nostra professió. Van ser uns anys de preparació i d’adaptació constants.”
Durant els primers anys d’exercici professional va tractar tot tipus de patologies neurològiques. L’any 1988, però, després de concloure la seva tesi doctoral sobre els ictus en gent jove (de menys de cinquanta anys), es va especialitzar en aquesta àrea, a la qual dedica la major part de la seva activitat professional. L’any 1998 li va ser encomanat el desenvolupament de la Unitat Neurovascular de la Vall d’Hebron, unitat pionera al nostre país.
“La malaltia neurovascular aguda o ictus és un trastorn brusc de la circulació que altera una regió determinada del cervell. L’ictus té lloc quan una artèria que es dirigeix al cervell o una del mateix cervell s’obstrueix (infart cerebral) o es trenca (hemorràgia cerebral), de forma que la sang i l’oxigen que transporta no arriben a les cèl·lules cerebrals. Com a resultat, el teixit afectat es mor.” Afortunadament, durant els últims anys estem assistint a canvis importants en la percepció de l’ictus. “Avui sabem que l’ictus és una urgència mèdica, ja que els tractaments contra l’ictus tenen un resultat més satisfactori durant les primeres hores. Per tant, és important saber reconèixer els símptomes d’alarma, com pèrdua de força o sensació d’adormiment en la meitat de la cara, braços i cames; pèrdua sobtada de visió, parcial o total, en un ull, o dificultat per parlar o comprendre. Saber-los reconèixer pot significar la diferència entre la plena recuperació i la incapacitat; entre la vida i la mort. Si reconeixem alguns d’aquests símptomes en nosaltres mateixos o en algun familiar, hem d’anar immediatament a l’hospital més proper o trucar als telèfons d’emergències sanitàries.”
Pel que fa a la prevenció, “podem dir que l’ictus es pot prevenir tractant els factors desencadenants o de risc, com ara la hipertensió arterial, les malalties cardíaques, la diabetis mellitus, l’augment de colesterol, el tabaquisme, l’excés d’alcohol, l’obesitat i la vida sedentària, entre altres. Per tant, avui en dia l’ictus es pot prevenir i es pot tractar.”
La seva activitat assistencial la desenvolupa fonamentalment al sector públic, on, a pesar de la massificació que pateix, el doctor Álvarez Sabín sempre ha procurat atorgar un tracte personalitzat al malalt que en tingui en compte el vessant afectiu. “En la nostra professió és fonamental saber escoltar i interpretar les paraules del malalt. Aquesta habilitat potser sigui la millor forma d’eliminar l’actitud de recel que presenten molts pacients. Això és fonamental, ja que la nostra activitat es basa en un pacte de confiança i respecte entre malalt i metge.”
A banda del seu treball assistencial també dedica una part de la seva activitat a la investigació: “L’any 1999 vam començar a fer recerca aplicada. La falta de fons públics per finançar-la ha estat pal·liada amb subvencions de les indústries farmacèutiques i beques.”
El doctor Álvarez Sabín se sent molt orgullós d’haver creat un grup d’investigadors apassionats pel seu treball i que poden col·laborar amb altres equips tant nacionals com internacionals. Finalment, la seva activitat professional es complementa amb la docència a la Facultat de Medicina i com a formador de futurs neuròlegs: “La docència, sobretot, t’ajuda a mantenir-te al dia en els coneixements i a no perdre l’esperit crític.”
La neurologia ha fet un tomb molt positiu al nostre país, especialment pel que fa als mètodes de diagnosi: “Amb les tècniques diagnòstiques actuals podem apreciar com funciona el cervell i les seves diverses àrees i com s’altera amb les diferents malalties. Aquest millor coneixement sobre com emmalalteix el cervell ens permet oferir el tractament més adequat a cada pacient.”
El previsible gran desenvolupament de la biologia molecular i de la genètica els pròxims anys permetrà al neuròleg estar en una situació més avantatjosa no només per tractar les malalties neurològiques sinó també per prevenir-les. “Sens dubte, el millor moment de la història per ser neuròleg és el que estem vivint, però sobretot el que viurem els propers anys.”
