Text del 2004
El tractament antienvelliment és la medicina del futur. És l’aplicació de la ciència per evitar el deteriorament orgànic, la qual cosa permet viure amb més qualitat més temps.
El doctor Josep Maria Almirall dedica la seva activitat professional a l’estudi i tractament de l’osteoporosi. Va ser pioner en aquesta especialitat totalment desconeguda a l’Institut Dexeus de Barcelona, on va posar en marxa la primera unitat d’osteoporosi. El diagnòstic d’aquesta malaltia mitjançant densitòmetres ossis estava molt relacionat amb l’interès per la física que sempre ha tingut. De fet, influït pel seu avi enginyer, des de ben jove ja mostrà interès pels ginys mecànics i electrònics. Quan va arribar el moment d’iniciar estudis universitaris, l’Acadèmia Granés, on estudiava, va aconsellar a aquell estudiant brillant la medicina o l’enginyeria. Tot i que la medicina li agradava i ja havia començat a interessar-se en les patologies que la contaminació provoca en l’organisme, hi havia una barrera que el frenava: la sang li provocava cert rebuig. Es decidí per l’enginyeria i l’estudià uns anys, però hi trobà a faltar l’humanisme i es decantà definitivament per la medicina. Aleshores ja tenia obligacions familiars i havia de compaginar els estudis amb el treball d’enginyer en el laboratori de física d’una multinacional. Va arribar un moment en què compaginar les dues activitats va esdevenir del tot impossible i va optar per abandonar l’enginyeria, en què havia obtingut un alt nivell professional, i començar de nou dedicant tot el temps a la medicina.
La doble formació en enginyeria i medicina esdevingué clau i el capacità per a l’activitat mèdica professional. “El coneixement de les bases físiques, químiques i mecàniques del cos humà és molt important perquè en el fons som uns magnífics robots de cèl·lules que treballen en equip i estem dotats d’un esperit. Quan un fa de metge veu que hi ha fets que superen el funcionament físic i bioquímic.”
Inicià l’activitat mèdica realitzant estudis d’hemorrologia, mesura de la viscositat de la sang. El destí el portà a tocar molta sang i a aplicar la física estudiada a la medicina. Posteriorment entrà en contacte amb l’Institut Universitari Dexeus, on va desenvolupar una especialitat totalment nova, el diagnòstic i tractament de l’osteoporosi mitjançant una nova tecnologia diagnòstica que llavors ningú no entenia. Una altra vegada la seva doble formació jugà un paper molt important i el situà al capdavant. “Vaig posar en marxa la primera unitat hospìtalària d’osteoporosi de Catalunya. Disposàvem del primer densitòmetre d’alta tecnologia i fou reconeguda per la Generalitat com d’alt nivell mèdic i tecnològic. Vaig iniciar el diagnòstic de l’osteoporosi partint de zero, fent estudis i estadístiques sobre aquesta patologia amb pacients voluntaris.” Un temps després el doctor Almirall va decidir independitzar-se. Un bon amic alemany, i sols amb un pacte verbal de pagament, li va facilitar l’equip mèdic necessari per muntar el seu propi centre dedicat a l’estudi, diagnòstic i tractament de l’osteoporosi.
L’osteoporosi o descalcificació dels ossos és una malaltia que sempre es relaciona amb les dones d’edat avançada, però en realitat també la pateixen els joves. Per això és tan important la prevenció. “Es diu que el diagnòstic de l’osteoporosi s’ha de fer quan es donen uns condicionants concrets, com la menopausa precoç, la presa de corticoides i altres, però jo el faig abans. La densitometria és pràcticament innòcua i si es fes als trenta anys ens adonaríem que hi ha moltes persones que ja tenen una baixa massa òssia i les podríem orientar adequadament, primer amb la nutrició i després amb la medicació.”
La debilitat dels ossos es pot abordar amb tractaments senzills i efectius que eviten la pèrdua òssia: hormones, difosfonats, calcitonina. Pròximament uns nous medicaments d’hormones paratoidees estaran disponibles. Una massa òssia baixa es pot donar per herència genètica. Aleshores és una osteoporosi sense dolor perquè el cos hi està habituat. En aquest cas mirem la que es té procurant que no hi hagi més pèrdua d’os. Quan l’osteoporosi és genètica els ossos llargs del cos no tenen reserva suficient de calci, es debiliten i es poden fracturar espontàneament, com el maluc. Es trenquen i cauen en comptes de caure i trencar-se. L’osteoporosi adquirida postmenopausa comença per l’encorbament de la columna i la reducció de la nostra capacitat pulmonar. També es deformen els genolls, la qual cosa afecta la nostra activitat diària perquè costa caminar i et canses i limita la relació amb el nostre entorn social.
L’osteoporosi no afecta de la mateixa manera tots els ossos. “En el meu centre tenim un equipament tècnic que ens permet analitzar el cos sencer i mesurar-ne la quantitat d’os, múscul i greix. Podem saber l’estat de l’esquelet i la seva progressió en relació amb l’envelliment de la persona. Això ens facilita els tractaments preventius.”
Amb aquest mètode s’està practicant l’anomenada medicina antiaging. “L’antiaging és un tractament des de dintre que es reflecteix cap enfora.”
Les recents tècniques analítiques sobre el funcionament de la mitocòndria són fonamentals per descobrir un excés de radicals lliures, que són molt destructors. “Els nivells hormonals són molt importants. També ho són el funcionament bioquímic de la mitocòndria, encarregada de l’energia de la cèl·lula, i els micronutrients. Tots ells col·laboren per al perfecte funcionament i duració cel·lular.”
Actualment podem saber el nostre grau d’envelliment amb l’aplicació de tècniques molt diverses, però cal evitar els programes automàtics i impersonals. “S’ha d’analitzar el grau d’envelliment tenint en compte paràmetres fiables i objectius: massa òssia, greix, múscul, funcionament bioquímic, material gènetic i historial clínic.”
Aquest camp de la medicina antiaging s’està desenvolupant molt arreu del món. “Estem a nivell europeu i en constant actualització assistint a congressos, llegint llibres especialitzats i fent reunions amb col·legues. El tractament antienvelliment és la medicina del futur. És l’aplicació de la ciència per evitar el deteriorament orgànic, la qual cosa permet viure amb més qualitat més temps.” De fet, el doctor Almirall ja va començar aquesta teràpia moderna quan es va iniciar en el tractament de l’osteoporosi perquè, en realitat, aquesta malaltia de l’esquelet és una part molt important del procés d’envelliment de la persona.
Un dels reptes de futur del doctor Almirall és continuar treballant i desenvolupant la medicina antiaging amb l’objectiu de fer el bé a les persones que ho necessiten. La humanitat és fonamental en el tracte amb el pacient. “El metge ha de ser senzill i posar-se en el lloc del malalt per comprendre’l bé.” Tot i que alguna vegada ha pensat a tornar a l’enginyeria, l’interès per ajudar la persona que pateix fa que aquest metge-enginyer hagi trobat en la medicina del futur el lloc perfecte per desenvolupar-se professionalment i humanament.
