Texto del 2004
Per mi l’odontologia és gairebé com una religió.
.
Al doctor José Luís Gimeno la vocació mèdica li ve de família. El seu pare fou protèsic dental i odontòleg. Recorda com, des de ben petit, ja corria pel seu laboratori sentint curiositat per tot el que veia. Per tant, quan va començar els estudis universitaris ja tenia decidida l’especialitat. Volia ser odontòleg com el seu pare. Aleshores els estomatòlegs rebien primer formació mèdica general, per la qual cosa va iniciar la carrera de medicina a l’Hospital Clínic de Barcelona l’any 1966. Reconeix que no era un bon estudiant, mai no ho havia estat. Des de sempre les afeccions esportives l’atreien més que la dedicació als estudis. Com a conseqüència dels mals resultats aconseguits el primer any de carrera va haver de marxar a Saragossa a continuar els estudis. “A la Universitat de Saragossa vaig trobar uns professors magnífics, de gran nivell, cosa que el temps ha demostrat.”
Un cop acabada la carrera de medicina general “vaig formar part del primer curs que es va impartir a l’escola d’odontologia de l’Hospital Clínic, recentment inaugurada. Fins aleshores, l’únic centre espanyol on s’estudiava l’especialitat d’estomatologia era a Madrid.”
Allí va tenir professors excel·lents, com el doctors Pere Planas, Cadafalch, Nadal i d’altres. Posteriorment va treballar amb grans figures de l’especialitat: els doctors Boniquet, Pedro Jaster i López Álvarez. “El doctor Pedro Jaster em va ensenyar a tractar els pacients humanament, amb estimació.”
El doctor Gimeno va començar a exercir professionalment com a odontòleg a la ciutat de Badalona, on el seu pare tenia la consulta. Hi treballava mentre duia a terme l’especialitat. “Quan vaig començar a exercir hi havia una gran manca de professionals estomatòlegs. Era una branca mèdica molt desconeguda, potser perquè, fins aleshores, només s’estudiava a Madrid. Gairebé tots els que ens hi dedicàvem procedíem de famílies en què ja hi havia algun membre que exercia.” Després de sis anys al consultori patern el doctor Gimeno va obrir-ne un de propi a Barcelona, on va treballar durant divuit anys. Posteriorment el seu germà, cirurgià maxil·lofacial de la Clínica Corachan, li proposà la creació d’un servei integral d’odontologia en aquest centre, on segueix en l’actualitat. També hi treballa un altre dels germans Gimeno com a odontòleg.
L’odontologia s’ocupa de la salut dental. “Dedicar poca atenció a la cura de la boca pot tenir greus conseqüències tant de tipus psicològic com funcional. Tot i que la part estètica és la més visible i pot generar complexos, el bon funcionament de la boca és primordial. Si aquest no és correcte, un altre òrgan ha de compensar aquesta mancança fent tasques per a les quals no està preparat i, per tant, amb un resultat poc efectiu. Amb tot, s’acaba alterant el procés de la digestió. Sovint els pacients s’acostumen a menjar malament i ho fan durant molts anys. No s’adonen d’aquesta disfunció fins que no apareix una situació molt crítica.”
Una patologia que arrenca a la boca i no es tracta pot crear altres problemes derivats. Per aquest motiu és molt important la prevenció. “Un raspallat ben fet és la millor prevenció que podem fer.”
El doctor Gimeno intenta inculcar aquest concepte al seus clients. “És important fer un esforç per tal de conservar la boca en les millors condicions possibles el màxim nombre d’anys. El doctor Boniquet em va ensenyar que calia educar els pacients perquè sabessin què han de fer. Això és el més important de la meva feina i ho mantinc des del primer dia. Res no té més valor que motivar els pacients a tenir cura de la higiene de la boca.”
Raspallar-se les dents és relativament fàcil, però si no es fa bé no serveix de res. “El pacient ha d’entendre que s’ha de raspallar les dents tres cops al dia i que ho ha de fer adequadament per eliminar la placa bacteriana. Només això ja redueix un 75% la patologia de la boca. El que en fases joves és una placa bacteriana que produeix càries, en estat adult es converteix en una malaltia periodontal que és la causa de la pèrdua de gairebé totes les peces dentals. Les persones que han controlat la seva placa arriben als seixanta anys amb una boca en condicions òptimes. A partir d’aquesta edat ja intervenen factors d’altres tipus.”
A més dels raspallats diaris, les neteges anuals a la consulta de l’odontòleg són del tot imprescindibles. “És preferible el raspall normal a l’elèctric. Aquest només l’aconsello a la gent gran que ha perdut habilitat manual. Ensenyar a raspallar i dur a terme bones higienes de la boca són les dues coses que han de formar part del tractament bàsic que s’ha de realitzar en qualsevol consulta.”
La clau de tot és la prevenció, a la qual no es donava tanta importància a l’època en què el pare del doctor Gimeno exercia la professió. D’aleshores ençà l’especialitat ha evolucionat espectacularment. Tot i que ja existien els implants de titani, la tècnica i la cirurgia maxil·lofacial no tenen res a veure amb el que es feia abans. “Avui dia el nivell de les especialitats odontològiques és tan alt (pròtesis, ortodòncia, periodòncia), que per poc que ens preocupem i que disposem d’uns mitjans econòmics no massa elevats, podem conservar la boca en condicions molt bones.”
Alguns problemes bucals poden tenir a veure amb l’herència genètica, però són més importants els costums culturals adquirits. “Les dents estan formades per mamelons que se solden segons les lleis genètiques per conformar les dents. Si durant aquest procés coincideix alguna alteració metabòlica pot fer que la soldadura no es realitzi correctament i puguin aparèixer fàcilment càries.”
Els dentistes tenen fama de fer mal. L’angoixa que ens produeix això sovint fa postergar la visita a la seva consulta, però ja ha passat l’època en què les extraccions dels queixals es feien de viu en viu acompanyades amb la música de sorollosos timbals. “La sensibilitat de les persones al dolor s’ha modificat amb el temps. Avui dia el llindar és molt més alt que temps enrere. Això ens ha obligat a tractar amb les millors condicions per no fer mal.”
Els professionals mèdics coincideixen a considerar limitats els seus coneixements. Obtenir-ne de nous és un procés lent i gradual fonamentat en la recerca científica, cosa que requereix uns mitjans econòmics i uns equips tècnics i humans adequats. “El professor Escolar em va demostrar que si els mitjans de què disposem són usats amb intel·ligència, podem arribar tan o més lluny en investigació clínica que aquells que en disposen de molts. Una altra cosa és que no tinguem intel·ligència suficient o prou interès per investigar. En recerca el més important és observar per veure-hi, ser honest i, sobretot, no establir mai axiomes, que són la mare de l’error.”
El doctor Gimeno considera el desenvolupament diari de la seva professió com un servei a la societat enfocat a mantenir la salut dental dels seus pacients per sobre de qualsevol altre aspecte i amb una implicació absoluta. “Per mi l’odontologia és gairebé com una religió.”
