Text del 2004
Bon cirurgià general és aquell que és capaç de realitzar qualsevol intervenció sense tenir en compte els inconvenients que li sorgiran perquè siguin quins siguin ha d’estar capacitat per resoldre’ls.
El doctor José Manuel Sánchez, actualment cap del servei de cirurgia digestiva de l’Hospital del Mar de Barcelona, des de ben petit ja va sentir atracció per la sanitat. No obstant això, els primers estudis que va cursar van ser de magisteri. Eren temps de postguerra i de dificultats econòmiques. La primera oportunitat que va sorgir per fer realitat el seu somni va ser quan va obtenir una beca de la Diputació de Salamanca per cursar la carrera de medicina. Així doncs, va començar i acabar els estudis a aquella ciutat universitària. Des dels primers cursos ja va tenir molt clar que la seva eina de treball seria el bisturí. Es divertia amb la dissecció de cadàvers i molt aviat va començar a col·laborar en el quiròfan amb el catedràtic de cirurgia doctor Moraza Ortega. Quan va acabar la carrera el sistema MIR encara no existia i les especialitats es feien treballant diàriament al costat d’un professional de manera no remunerada. El doctor Sánchez Ortega optà, forçat per les circumstàncies econòmiques, per desenvolupar la seva activitat com a metge d’un poble de la província de Salamanca. Era una feina interessant però no s’ajustava als seus objectius professionals, fonamentalment quirúrgics. Quan l’hospital antituberculós de Huelva amplià les dependències, un company de professió li va oferir treball a la nova unitat de cirurgia toràcica, però tampoc no va acabar de trobar el seu lloc. Els dos centres hospitalaris més importants del país per a la formació de residents en l’especialitat quirúrgica eren a Santander i a Barcelona. El doctor Sánchez es va decidir per l’Hospital de Sant Pau i va sol·licitar una plaça que en aquell moment sortia a concurs. La va guanyar i va obtenir una beca de la Fundació Espona el 1965. “Quan vaig arribar a l’Hospital de Sant Pau vaig trobar un ambient quirúrgic excepcional com no havia vist mai abans. Vivia les 24 hores del dia a l’hospital en contacte continu amb el malalt i estava al·lucinat amb tot el que aprenia cada dia.”
Va començar a fer cirurgia cardíaca amb el doctor Jacint Reventós, però com que aquesta especialitat encara no estava prou desenvolupada, va dedicar-se a la cirurgia general i digestiva atret per la bona feina de qui seria el seu mestre, el doctor Sitges Creus. Simultàniament feia guàrdies a l’Hospital de la Vall d’Hebron i a la UCI de l’Hospital del Mar. Després de set anys a l’Hospital de Sant Pau va aconseguir una plaça al nou departament de cirurgia general de l’Hospital de la Vall d’Hebron com a metge adjunt. El 1972 s’inaugurà el centre hospitalari de Bellvitge amb el doctor Sitges al capdavant del departament de cirurgia, el qual va nomenar el doctor Sánchez Ortega com a cap clínic i cap d’urgències. Finalment, després d’un breu pas per l’Hospital de l’Esperança, es traslladà a l’Hospital del Mar, on actualment és el cap del servei de cirurgia. A més, des de l’any 1970 també és el responsable d’una consulta privada a la clínica de la Sagrada Família. “La cirurgia digestiva a Catalunya sempre ha estat a un nivell excepcional, comparable a qualsevol país del món i fins i tot millor, a nivell tècnic, que als Estats Units. La majoria dels cirurgians espanyols venien a formar-se aquí, lloc on es feien cursos de l’especialitat, per la qual cosa Catalunya ha ajudat que la cirurgia es practiqui adequadament a tot Espanya.”
L’equip humà que dirigeix el doctor Sánchez Ortega, a més de la seva professionalitat, forma una petita família perfectament coordinada. Aquest servei de l’Hospital del Mar està en primera línia i aplica les tècniques més avançades, però sempre amb prudència. El doctor Sánchez va ser dels primers professionals que van iniciar la colegistectomia amb laparoscòpia. Avui dia aquesta tècnica ja s’aplica a diverses patologies, tot i que encara no a totes. “Hi ha centres pioners que ja practiquen la cirurgia avançada per laparoscòpia, però tecnològicament encara s’ha de perfeccionar el material. Per això és preferible anar a poc a poc i formar-se bé abans.” Transmetre els coneixements adquirits entusiasma el doctor Sánchez Ortega. Ho practica com a professor titular de la UAB i diàriament en les seves intervencions a l’hospital amb els seus residents i membres de l’equip, molts dels quals són avui il·lustres col·legues.
Dels milers d’operacions que ha practicat recorda la que va haver de realitzar a l’estómac dels seu mestre, el Dr. Sitges Creus, per ser tan compromesa i per tenir un final feliç.
Les patologies més habituals en la cirurgia digestiva són majoritàriament les turmorals. “Tot i que la genètica predisposa determinats individus a desenvolupar una malaltia oncològica, hi ha factors de risc externs molt més adversos, com per exemple els colorants i altres productes que es fan servir en l’elaboració dels aliments.”
Actualment sembla que s’està desmitificant la por a la cirurgia, la qual cosa comporta alguns aspectes negatius. “La gent no és prou conscient dels riscos d’una operació. Tot i que el pacient ha de tenir la informació que requereixi per prendre una decisió, si els professionals expliquéssim tot el que pot succeir arran d’una intervenció seria una bogeria operar-se. S’ha de donar una informació útil i intel·ligible, ja que és molt important que el malalt sàpiga que participa en una situació que té un cert risc.” Quan és necessari passar pel quiròfan no hi ha res a qüestionar, però si no ho és cal actuar amb prudència i creure en la dita, defensada per molts cirurgians, que la millor cirurgia és la que no es fa.
“Els cirurgians som diferents dels altres professionals mèdics en la forma d’actuar i en la responsabilitat que tenim. La nostra actuació té una relació causa-efecte immediata. Un bon cirurgià és aquell que és capaç de realitzar qualsevol intervenció sense tenir en compte els inconvenients que li sorgiran perquè siguin quins siguin ha d’estar capacitat per resoldre’ls.” Un dels professionals que treballa sempre al costat d’un cirurgià és l’anestesiòleg. “Avui dia l’anestesiòleg té un gran coneixement mèdic i científic, però continua estant a la mercè de les decisions del cirurgià i això no agrada.”
Una de les subespecialitats que més coneix el doctor Sánchez és la patologia de l’esòfag. Com que és un conducte estret, quan hi ha una disfunció o un tumor pot impedir el pas de l’aliment i la beguda, cosa que esdevé un problema molt greu. “Em vaig formar en la cirurgia de l’esòfag amb el doctor Sitges, pioner en aquesta especialitat, i amb el doctor Curto. És una cirurgia molt complexa i una de les més difícils des del punt de vista tècnic. Quan vaig començar a practicar-la la mortalitat era molt elevada, però actualment les noves tècniques han permès reduir-la considerablement.” L’activitat com a cap d’un servei hospitalari obliga a realitzar tasques de gestió burocràtiques lluny del quiròfan, però les operacions d’esòfag les practica exclusivament el doctor Sánchez, qui veu el seu futur professional en l’aprofundiment i la docència de la seva especialitat.
