Text del 2004
És fonamental disposar d’un bon equip de col·laboradors perquè els projectes avancin i es converteixin en una realitat.
El metge forense i dermatòleg Josep Arimany és el fill d’un dels metges més estimats i entranyables de la Plana de Vic, el doctor Josep M. Arimany Ridaura: “El meu pare ha destacat per la seva energia i humanitat en l’exercici de la urologia rural. Sempre ha estat molt vinculat a Vic i a la comarca i mai no ha volgut exercir en cap altre indret. De fet, indubtablement ha estat un dels impulsors de la vida sanitària i cultural de la comarca, ja que ell va fundar l’Escola d’Infermeria, la llavor de l’actual Universitat de Vic, fou director de la clínica de La Alianza i, fins i tot, va fundar un partit polític, Independents de Vic. Va ser regidor de l’Ajuntament de Vic durant dues legislatures, gràcies a la popularitat de què gaudeix entre els seus veïns.”
Tot i la personalitat i la trajectòria del seu pare, Josep Arimany s’ha decantat per una altra manera d’exercir la medicina: “He viscut molt intensament la medicina perquè jo acompanyava i ajudava el meu pare des de molt petit. Va ser ell qui em va recomanar que m’especialitzés en dermatologia, i aquesta va ser la meva primera branca d’actuació sanitària. Després d’estudiar medicina a la Universitat de Barcelona i mentre m’estava especialitzant en dermatologia a l’Hospital Clínic, vaig descobrir la medicina forense i em va entusiasmar. Per aquesta raó vaig decidir preparar les oposicions a metge forense amb l’ajuda d’un metge preparador, el doctor Pujol, tot i continuar preparant-me com a dermatòleg. Vaig superar les oposicions a metge forense a Madrid, poc després de finalitzar l’especialització en dermatologia i quan tot just donava els primers passos en l’exercici professional. Durant molts anys he combinat les dues activitats: la medicina forense com a funcionari de l’Administració de Justícia i la dermatologia com a metge a la Clínica La Aliança de Vic i a la Mútua Asepeyo, i amb consulta privada a Vic. Des que em vaig traslladar a Barcelona a estudiar la llicenciatura sempre hi he residit, però sense deixar la meva tasca com a dermatòleg a Vic. Crec que això fa que tingui molt d’avantatge sobre altres professionals de la comarca, perquè disposo dels mitjans i dels contactes que propicia l’exercici en una gran ciutat.”
La dermatologia és una especialitat mèdica que “ha evolucionat de forma considerable en els darrers anys gràcies als grans avenços diagnòstics (histopatologia i la histoquímia) i terapèutics. L’anàlisi del teixit, però, inclou sempre un vessant subjectiu ja que les dades són interpretades per un patòleg o dermotopatòleg. Per aquesta raó, en cas de possibles patologies neoplàsiques com el melanoma maligne, cal que siguin valorades per metges amb una àmplia experiència en aquest tipus de proves. Altrament, podem caure en el perill de la sobrediagnosi, és a dir, diagnosticar per precaució professional una malaltia maligna en cas que hi hagi indicis equívocs.”
D’altra banda, com que múltiples afeccions dermatològiques tenen components psicosomàtics, cal que la comunicació entre metge i pacient sigui molt fluida i estreta. Per això, en la majoria de casos és necessari que les visites mèdiques tinguin una durada adecuada: “Cal que realitzem una bona exploració i una bona història clínica que tingui en compte els antecedents familiars i personals del pacient. No podem oblidar que no ens visita un problema cutani, sinó un pacient que pot presentar una patologia cutànea, que necessitarà un seguiment clínic.”
Per la seva banda, la medicina forense és una especialitat mèdica “que s’inicia al nostre país l’any 1855 arran de la promulgació d’una llei de sanitat que determinava el nomenament de metges forenses per a la ciutat de Madrid. En aquest fet va ser decisiva l’actuació del primer catedràtic de medicina legal i forense que va tenir l’Estat espanyol, el reusenc Pere Mata i Fontanet. Aquest personatge defensava la idea que els jutges necessitaven un metge per ajudar a solucionar problemes mèdics o biològics que es plantejen en les actuacions procesals.”
Actualment es considera que el metge forense té com a finalitat “l’auxili del jutge en tots els problemes jurídics amb implicacions mèdiques. És una figura amb una gran responsabilitat dins del sistema judicial perquè és qui determina si existeixen indicis de criminalitat que obliguin a obrir un sumari i una investigació.”
Des del 2002 el doctor Josep Arimany va ser nomenat director de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, un organisme depenent del Departament de Justícia de la Generalitat: “Una institució que agrupa tots els forenses de la nostra comunitat autònoma. Sóc el primer director de l’Institut i la meva finalitat és desplegar-lo i propulsar-lo com a institució. Hem assolit plenament aquest objectiu, ja que la nostra plantilla s’ha incrementat en un 40% des que fou creat.”
En aquest sentit el doctor Arimany està convençut que “és fonamental disposar d’un bon equip de col·laboradors perquè els projectes avancin i es converteixin en una realitat.”
A més de la seva tasca assistencial, el doctor Arimany ha dedicat part del seu temps a la investigació dermatològica o dermoforense: “Sempre m’han interessat força els aspectes medicolegals de la dermatologia i he desenvolupat nombrosos estudis sobre el consentiment informat, les praxis de risc en la nostra activitat i les demandes contra les actuacions dels dermatòlegs.”
Per entendre millor aquest interès, cal tenir en compte que una de les tasques dels forenses és dictaminar si existeixen indicis de negligència o errada mèdica quan un pacient o familiar presenta una denúncia: “Afortunadament, moltes vegades ni tan sols el facultatiu arriba a tenir coneixement de la denúncia efectuada perquè es tanca el procediment judicial pel dictamen del forense d’inexistència de mala praxis. Moltes famílies i pacients afectats per les conseqüències inesperades d’una actuació mèdica obliden que la medicina no es pot garantir resultats sino que s’han de posar tots els mitjans a disposició del pacient i el seu procés patològic.”
La medicina és una disciplina subjecta a variables relatives i de vegades imprevisibles. Per aquesta raó i perquè coneix el poder i la transcendència dels mitjans de comunicació en l’actualitat, el doctor Arimany, com a metge forense i com a president del Col·legi de Metges d’Osona, té molt present que “els judicis mediàtics poden acabar amb la trajectòria professional d’un metge, tot i que després se’n demostri la innocència. Afortunadament, en el nostre país el nombre de denúncies per negligència o errada professional és reduït i amb tendència a la baixa. Aquesta dada és molt positiva per al metge i també per al pacient. Si el nombre de denúncies augmentés els facultatius tendirien a portar a terme una medicina defensiva que inclouria la realització d’un nombre major de proves i la pràctica de menys intervencions, la qual cosa, al seu torn, provocaria un creixement de les llistes d’espera.”
