Text del 2004
«L’estètica corporal que determina el cirurgià ha de buscar l’harmonia i equilibri de la persona de forma mesurada»
La cirurgia plàstica, reparadora i estètica és una especialitat que en els darrers anys ha pres una gran rellevància social. Es troba en constant progrés, desenvolupament i evolució com a branca especialitzada dins de la cirurgia per reparar deformitats i corregir defectes funcionals tenint en compte criteris estètics. Aquesta evolució va iniciar-se bàsicament a partir de la Segona Guerra Mundial. El camp de la cirurgia plàstica es va ampliar de forma destacada i va deixar d’estar confinada més o menys a la reconstrucció maxilofacial. La Guerra Civil espanyola va suposar una gran demanda de cirurgia plàstica per tractar els ferits mutilats i des d’aleshores no ha deixat de transformar-se. Les intervencions de cirurgia plàstica impliquen un criteri estètic. Si bé la cirurgia plàstica va ser bàsicament reconstructiva durant el segle XX, és clar que avui la majoria dels procediments reconstructors tenen un component estètic. El Dr. Ramon Vila-Rovira és un professional que porta molt anys dedicat a la cirurgia plàstica, reparadora i estètica. La seva brillant trajectòria dins d’aquest àmbit l’ha portat a convertir-se en un referent dins de la cirurgia estètica i un pioner en la introducció de noves tècniques.
La seva vinculació al món de la medicina va produir-se als setze anys quan va haver de decidir quin seria el seu futur professional. “La família insistia en que havia de fer una carrera i els meus dubtes giraven entorn de l’arquitectura i de la medicina. Després d’un estiu donant-hi voltes vaig veure que la medicina m’aportaria una part creativa i humana, d’ajudar la gent, que era molt interessant. Vaig estudiar a la facultat de medicina de la Universitat de Barcelona. Va ser una època enriquidora de la meva vida que em va portar a descobrir un nou món i un horitzó de possibilitats de futur. La cirurgia no m’atreia, en realitat l’esquivava fins que a quart de medicina i influenciat per un oftalmòleg que em va dir que en un futur la medicina donaria més possibilitats als cirurgians, vaig fer el pas d’entrar en un servei d’urgències i començar a entendre la realitat d’aquell àmbit. A quart de carrera vaig conèixer un cirurgià eminent de la cirurgia plàstica, el Dr. Jaume Planas que em va ajudar a descobrir un món apassionant dins de la medicina. La seva manera de parlar de l’especialitat i de desenvolupar-la em van impactar. Vaig idealitzar l’especialitat al veure que aplicant correctament les tècniques es podien modificar aspectes estètics de les persones. La Clínica Planas em va permetre veure una forma de treballar, em va donar experiència i idees per muntar més endavant la meva consulta privada.”
Després de cinc anys de formació com a metge intern resident a l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona va assolir una plaça d’adjunt. “La medicina hospitalària pública era decebedora i em va fer replantejar la meva activitat. La seguretat social funciona incorrectament i es desaprofiten molt mitjans per poder dur a terme la medicina adequadament. Les coses no anaven bé però s’havia de buscar un actitud constructiva per poder aprendre i fer quelcom de positiu. Aquesta actitud positiva me l’ha transmès la meva mare: sempre procuro veure les coses en positiu i enfrontar-me amb valentia als reptes diaris i també tinc que agrair al meu pare la actitut perfeccionista. Era conscient que si volia formar part d’una medicina capdavantera havia de formar-me permanentment i buscar nous espais de treball. Vaig fer l’aprenentatge bàsic als Estats Units, Japó, França i Mèxic. No he deixat d’assistir al llarg de la meva trajectòria professional a cursos i congressos arreu del món per ampliar el meu àmbit de coneixement.” Avui és el Dr. Vila-Rovira qui participa freqüentment en conferències i congressos a nivell mundial.
Amb tota la formació i experiència adquirides el Dr. Vila-Rovira va obrir consulta particular. En un primer moment va desenvolupar la tasca quirúrgica a la Clínica Corachán i més endavant l’Institut Dexeus va oferir-li integrar-se en un grup d’ortopèdia i traumatologia. Deu anys després la llavor sembrada donava els seus fruits. L’èxit de les seves intervencions, la introducció de tècniques de microcirurgia i endoscòpia van proporcionar-li un destacat reconeixement. El següent pas va ser entrar al Centre Mèdic Teknon, que va representar accedir a un del millors centres de l’Estat espanyol on realitzar cirurgia plàstica. Avui, el Dr. Vila-Rovira és el director de l’Institut Vila-Rovira i membre del cos facultatiu del Centre Mèdic Teknon. L’Institut és un centre de referència científica, clínica i de formació de reconegut prestigi. S’hi apliquen tècniques i teràpies més avançades per assolir els resultats més adequats a cada pacient. La voluntat investigadora i la capacitat d’introducció de noves tècniques ha fet de l’Institut pioner en tècniques com la microcirurgia, el peeling, l’endoscòpia (facial, mamària i nasal), els microinjerts de cabell, la lipoescultura i el làser. “Tractem la part externa del cos, és a dir, la pell, les estructures que hi ha per sota de la pell (greix, musculatura, ossos) des del punt de vista de la imatge i de l’equilibri corporal. La bellesa ha de basar-se en l’equilibri i l’harmonia. A nivell de percepció sovint la bellesa interna es barreja amb l’externa. Hi ha uns cànons de bellesa però l’estètica corporal que determina el cirurgià ha de buscar l’harmonia i equilibri de la persona de forma mesurada.” El doctor Vila-Rovira porta les seves percepcions estètiques més enllà de la clínica que queden reflectides en la seva faceta pictòrica i escultòrica.
Els cirurgians plàstics han d’intentar entendre els mecanismes psicològics i les raons que porten a una persona a la consulta. “Treballo amb un equip pluridisciplinar de metges i especialistes. La meva esposa és nutricionista. Fa uns anys vaig pensar que l’actuació de forma conjunta amb un psicòleg podia ser positiva però no va ser així. Els meus pacients no volien que els visités un psicòleg perquè tenien molt clar allò que necessitaven. Una part de la meva labor és detectar si hi ha problemes anímics o d’autoestima darrera d’una petició de cirurgia. En tot cas, la millor cirurgia és aquella que es pot evitar. La cirurgia estètica és en el fons un món desconegut per la majoria de la població. Quan la gent diu que no som metges estan frivolitzant sobre un àmbit molt important de la medicina que permet reparar zones malmeses, recuperar funcionalitats i adoptar un aspecte estèticament correcte. Avui es compta amb un gran ventall de procediments per resoldre problemes d’estètica que no sempre impliquen cirurgia.”
Els tractaments més habituals de l’Institut van dirigits a eliminar cel·lulitis i arrugues i a augmentar les mames. Les investigacions en cirurgia plàstica i estètica treballen per minimitzar les cicatrius i reduir l’agressivitat de les intervencions. “En els darrers anys s’han perfeccionat notablement els instruments per realitzar-les.”
L’atenció dels professionals mèdics es personalitzada per fer que els pacients se sentin còmodes. “Al final el cirurgià té un públic concret, aquell que no només el considera bon professional sinó que a més comparteix una forma de pensar, de ser i de fer.” El doctor Ramon Vila-Rovira és un referent per als joves cirurgians plàstics, un exemple de labor ben feta, el d’un professional que ha desenvolupat una trajectòria brillant gràcies a l’esforç, voluntat de treball i aprenentatge per continuar perfeccionant les tècniques d’intervenció en el camp de la cirurgia plàstica, reparadora i estètica.
