Texto del 2003
És necessari tenir cura de la boca per evitar malestar futur. Tenim 32 peces dentàries, per la qual cosa una persona té 32 oportunitats afegides de ser infeliç a la seva vida.
El doctor Josep Carrière va començar als anys 60 la pràctica professional en l’especialitat de l’ortodòncia en la seva consulta privada. Simultàniament el 1965 va inaugurar el servei d’ortodòncia de l’hospital infantil de Sant Rafel, del qual n’és el cap des d’aleshores. “L’ortodòncia s’ocupa de la correcció dels problemes dentals, dels ossos maxil.lars que suporten les dents i de les estructures que entornen les parts toves de la cara.” Qualsevol intervenció que es fa sobre les dents i sobre els maxil.lars té unes implicacions funcionals en l’àrea mastegadora, de la parla i de la mímica. Així mateix, té una repercussió estètica en l’expressió de la cara ja que afecta el perfil i el somriure de la persona.
La pràctica en solitari de la professió en l’àmbit d’una consulta privada no fa possible el diàleg ni la interacció amb altres professionals mèdics per desenvolupar projectes en comú. Mancat d’aquest estímul, el doctor Carrière va decidir inaugurar l’any 1979 una clínica per desenvolupar la pràctica en grup de l’especialitat. Actualment en aquell centre hi treballen un grup de professionals de l’ortodòncia. Entre ells es troba el doctor Lluís Carrière, fill del fundador. El més habitual és organitzar un centre mèdic en un espai ja definit i distribuït amb antel.lació fent diversos projectes per adaptar-lo a les necessitats professionals dels seus hostes però aquest no és el cas de la Clínica Carrière. “L’edifici que ocupem va ser dissenyat expressament per al desenvolupament diari de la nostra professió. Es va pensar prèviament en la funcionalitat, ergonomia i dinàmica interna de treball per distribuir adequadament tots els espais i col.locar el mobiliari tècnic en el lloc més adient.”
Una de les característiques de la medicina actual és el treball en equip de forma molt especialitzada. Cadascun dels professionals del centre té assignada la seva superespecialitat segons les seves preferències i coneixements. En l’ortodòncia les superespecialitats es distribueixen per la morfologia que presenten, per l’edat dentària dels pacients, pel tipus de tractament que es requereix i també per la patologia diagnosticada. L’actuació que es fa a la boca del pacient és integral en el sentit que les seves estructures naturals són remodelades i recol.locades en la posició correcta. Quan es tracten malformacions congènites o problemes de grans displàssies òssies a l’espai, aleshores intervé el cirurgià maxil.lofacial i quan es requereixen pròtesi complementàries se n’encarrega un protesista especialitzat.
L’expressió “fa més mal que un dentista” actualment ja no té sentit. Potser abans la gent no anava a l’especialista per por a aquest mal però les noves tècniques i la bona pràctica han permès eliminar-lo completament.
Tenir una boca en bon estat és important perquè allarga la supervivència de les dents i permet el funcionament correcte de l’activitat mastegadora. No és menys important la part estètica, la millora del somriure, de l’expressió i de l’aparença facial, en general. Tenint en compte que la vida de les persones cada cop és més llarga, és més necessari que mai disposar d’una boca funcionalment útil que duri molts anys. “A la boca hi ha 32 peces dentàries per la qual cosa una persona té 32 oportunitats de ser infeliç a la seva vida. A més, el pam quadrat més contemplat per unitat de temps a la superfície de la terra és la cara. Les dents, com a suport dels llavis, són determinants de la seva aparença estètica. Per tant, és necessari tenir cura de la boca per ser feliç”
La societat actual té més cultura i és més conscient de la importància de la salut i la prevenció. “Quan vaig començar a treballar en aquesta professió molts infants de sis anys tenien els queixals tan fets malbé que s’havien de treure. Actualment, en canvi, no veiem cap queixal permanent amb càries en un nen d’aquesta edat.”
Els infants cada cop estan més habituats a raspatllar-se les dents i mengen menys sucre. També hi ha contribuït positivament l’aparició de les pastes dentífriques fluorades. Semblantment, els adults ja han començat a preocupar-se per la salut de les seves dents i es sotmeten a tractaments fins ara poc habituals ja superada l’etapa infantil o juvenil. “L’interès creixent dels adults per tenir cura de la seva boca és degut a la millora de la professió odontològica pel que fa a la tècnica i metodologia i també a una qüestió de tipus sociològic, ja que la gent accepta millor portar aparells durant un temps.”
La medicina actual no es pot concebre de manera empírica. Per això ell mateix ha desenvolupat un metodologia científica. “El mètode de tractament que he portat a l’ortodòncia és un mètode parametritzat, objectivat amb un protocol, és ensenyable i individualitza cada cas. Avalua la marxa del tractament i permet anar del problema a la solució d’acord amb el teu projecte inicial i reconduint, al mateix temps, les incidències que es presenten en el tractament.”
Aquest mètode es basa en la idea pitagòrica que tots els fenòmens de la naturalesa es poden representar amb fórmules matemàtiques. Davant d’un problema ortodòncic, identificat i classificat amb la diagnosi, cal definir una solució per eliminar-lo. El trànsit del problema a la solució ha de ser un vector rectilini i no en ziga-zaga com en la ciència empírica. El tractament s’ha de moure sobre aquesta línia recta fent les correccions que calgui en cada cas per evitar el desviament. Es tracta de descriure un lector de l’estat del tractament. “El meu protocol d’actuació és científic i objectiu. Qualsevol professional el podria aplicar.”
Els doctors Carrière no limiten la seva activitat professional a la consulta diària sinó que també dediquen temps i esforços a la recerca per a la millora de la seva professió. En aquest sentit, l’any 1995 el doctor Lluís Carrière va crear un programa informàtic revolucionari denominat Softlander que va suposar un salt qualitatiu en la visualització en tres dimensions dels tractaments ortodòncics. Va ser el primer programa en realitat virtual d’aplicació en el camp de l’ortodòncia. Es va presentar al congrés mundial de San Francisco on va ser guardonat amb el premi Joseph E. Johnson d’excel.lència a la millor presentació clínica d’una metodologia i també va guanyar el premi multimèdia Golden Milia de Cannes. Editat en cd-rom s’ha convertit en una eina molt útil per resoldre casos sense recórrer a l’abstracció i, sobretot, per a la formació d’estudiants. “Actualment tenim deu patents d’invenció, dues en explotació, que estan revolucionant la nostra professió.” Destaca el Carrière Distalizer que permet tractar, sense necessitat de fer extracció, en un temps molt reduït i simplificant tot el procés. Aquest aparell, presentat en un congrés de Hawai, està patentat i actualment l’explota una companyia americana que té representants arreu del món. La patent gaudeix del privilegi de tenir categoria A, reservada només a aquelles invencions totalment novedoses, és a dir, que no es basen en cap precedent anterior. Nous projectes de futur ocupen els doctors Carrière per al perfeccionament de la seva pràctica professional.
