Text del 2003
L’Hospital de Figueres és una de les institucions sanitàries més antigues de Catalunya, hereva de quasi set-cents anys de presència hospitalària a la ciutat. L’existència d’entitats hospitalàries és una mostra de la voluntat de la societat civil de garantir una millor qualitat de vida a la població. El gerent de l’Hospital de Figueres és Santi Cardona Mestre, economista, especialitzat en gestió hospitalària, al capdavant d’aquesta institució des del 1985. Sota la mirada atenta del Patronat de la Fundació que la regeix, en els darrers anys la institució mèdica s’ha transformat i modernitzat notablement per poder treballar en el marc de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública de Catalunya, passant de ser un petit hospital local a ser un centre d’abast comarcal. “Figueres ha experimentat en les darreres dècades un desenvolupament important a causa, en bona part, del creixement de l’activitat turística. Era necessari disposar d’un servei sanitari de qualitat per atendre la població resident i de pas. L’hospital de Figueres, que es va començar a edificar el 1943 després de ser destruït completament durant la Guerra Civil, es va inaugurar el 1956. S’havia dedicat tradicionalment a l’atenció a la gent gran, però no existia una activitat d’hospital general. El Patronat de la institució va decidir a principis de 1980 dinamitzar-lo i estructurar-lo com una empresa. Es va decidir mantenir l’edifici hospitalari, situat al costat del Parc de Figueres, i remodelar-lo a partir d’un pla director d’obres i reformes que va permetre reestructurar-lo i convertir-lo en la realitat actual.”
Així es va posar en marxa una institució que s’havia quedat adormida durant anys i ara és un hospital comarcal de prestigi. “Ens sentim orgullosos de l’hospital que s’ha modelat; és el de més atracció de la comarca i el segon de la província de Girona en volum d’activitat. En el marc de 15.000 m2 construïts, s’hi duen a terme al voltant de 150.000 visites externes. Fem 77.000 serveis d’urgències l’any, més que l’Hospital Josep Trueta de Girona. I tenim poques llistes d’espera. El Patronat ha fet una aposta perquè aquestes fossin mínimes. S’assisteix totes les persones que vénen, sense limitar-nos al nombre de pacients concertats. Hi ha una activitat marginal important que no cobreix el concert amb l’Administració. Els quiròfans treballen matí i tarda, que també és una manera de reduir les llistes d’espera. El 2003 es van superar els 900 parts. Amb el suport del Departament de sanitat de la Generalitat de Catalunya, s’ha assolit un repte que el 1985 es veia llunyà. En aquest procés de modernització s’ha introduït un sistema informàtic a mida de l’entitat que és bàsic per al treball diari dels professionals sanitaris. Els historials mèdics s’estan informatitzat i ben aviat es farà un altre gran pas, la digitalització d’imatges. L’hospital és un centre ambiciós i compta amb un equip professional de gent jove de gran nivell.”
L’Hospital de Figueres compta amb 168 llits d’ingrés i 120 metges. El 30% de les habitacions són individuals. “Les reformes s’han fet pensant en el confort i benestar màxim dels pacients. La institució s’ha adaptat a les novetats que la medicina ha anat aportant. Hi ha hagut una reducció de llits perquè les estades hospitalàries s’han retallat. Tenim les especialitats mèdiques bàsiques com cardiologia i neumologia, que tracten, cada vegada més, gent envellida.”
Connectat a l’Hospital, s’ha construït un centre sociosanitari per a malalts crònics. “Tenim els dos centres connectats per atendre millor els ciutadans i assolir més agilitat, serveis i economia d’escala.”
L’Hospital de Figueres també gestiona l’àrea bàsica de salut de L’Escala. “Als hospitals se’ls ha acusat d’una certa activitat hospitalocentrista i de no deixar fer als serveis d’atenció primària el paper que els pertoca, resoldre problemes que no cal que arribin als hospitals. La filosofia de gestió de l’àrea bàsica de L’Escala és intentar que l’atenció primària jugui el seu paper, bàsic dins de la xarxa sanitària catalana, ajudant a dessaturar els centres hospitalaris.”
En aquest procés d’ampliació de serveis, l’Hospital es planteja la possibilitat d’acollir metges residents per fer rotacions. “Som conscients dels límits com a hospital comarcal quant a intervencions de trasplantament o incorporació d’alta tecnologia i especialitats, però no renunciem a estar en el grup d’hospitals comarcals capdavanters.”
Des del 1997 es disposa d’un TAC que realitza 4.000 proves anuals i “aspirem a tenir un aparell de ressonància magnètica.”
L’Hospital de Figueres es va crear a partir d’una fundació nascuda gràcies a la donació que dues persones de la localitat, Bernat Jaume i la seva muller Garsendis, van realitzar el 1313 amb l’objectiu de construir el primer hospital de la població. “El nou centre sociosanitari porta el seu nom i manté l’esperit de les escriptures fundacionals adaptat als temps actuals. El president del Patronat és l’alcalde de la població, també hi ha dos capellans, dos regidors de l’equip de govern, dos vocals del terç ciutadà (que properament s’ampliaran a cinc) i tres persones d’interès de la comarca.”
Aquest Patronat ha estat el gran impulsor del creixement espectacular de l’hospital en els darrers deu anys, “que ha generat riquesa i llocs de treball a la comarca. L’Alt Empordà ha estat l’última comarca de Catalunya sense equipaments de previsió pública concertats amb la Seguretat Social per atendre malalts crònics. Amb pocs anys s’ha fet una progressió ascendent que es mantindrà. El futur ens porta nous projectes i reptes com aconseguir formació de residència en les especialitats de l’hospital, disposar d’un equip de ressonància magnètica, potenciar la cirurgia sense ingrés amb nous quiròfans i crear una unitat per tractar malalts crítics.” De ben segur que l’esperit de treball que ha acompanyat la Fundació de l’Hospital de Figueres es mantindrà viu contribuint encara més a millorar la qualitat assistencial de la comarca de l’Alt Empordà.
