Text del 2003
Qualitat i hospitalitat marquen el caminar de l’Hospital de Sant Rafael, un discurs filosòfic que neix amb la fundació de l’entitat.
Els hospitals catalans es troben immersos de forma permanent en un conjunt de millores i de transformacions dels seus serveis sanitaris per atendre amb el màxim de qualitat i garanties la salut dels ciutadans. L’Hospital Sant Rafael és un centre hospitalari, de la ciutat de Barcelona, fundat per Sant Benet Menni i la Congregació de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús l’any 1889, amb una llarga tradició que en els darrers anys ha passat per una profunda evolució marcada per la modernització de les instal·lacions i per continuar oferint un servei que prima, per sobre de tot, l’atenció de qualitat al pacient. El Dr. Joan Carles Viñeta és el gerent de l’Hospital Sant Rafael, una entitat que si bé per una banda reuneix les característiques essencials de qualsevol altre centre hospitalari, per una altra, té un component filosòfic i humanitari molt destacat que impregna tot el seu sistema de treball. “La persona que pateix en la seva unitat i dignitat inviolables, és el centre del nostre treball i a ella estan subordinats tots els recursos assistencials, organització, administració, personal, etc. El projecte assistencial de l’Hospital Sant Rafael consisteix en donar una atenció preventiva, acollidora, capaç, adaptativa, terapèutica, acompanyadora, rehabilitadora, humana i respectuosa. El factor humà ens diferencia. Aquesta filosofia és la que ens han transmès la Congregació de Germanes Hospitalàries que des de la fundació de l’hospital fins el dia d’avui han treballat en la línia de l’atenció integral al pacient.”
Els valors de la Congregació, a banda dels vessants confessionals, “es converteixen en elements que pot compartir qualsevol persona i estan totalment vinculats amb el món sanitari. Al costat de la qualitat i l’exigència per fer les coses bé, s’hi afegeix l’acollida a les persones. La relació metge-pacient és fonamental. En el fons la medicina sense misericòrdia no és medicina. Tot plegat es reflexa en l’aspecte i estructura de l’hospital: bonic, endreçat, còmode, amb sensació de pau i on les petites atencions es cuiden. Qualitat i hospitalitat marquen el caminar del centre, un discurs filosòfic que neix amb la fundació de l‘entitat.”
La missió fonamental de l’Hospital de Sant Rafael va ser inicialment la d’atendre les persones més necessitades socialment. “Amb els anys, mantenint aquesta missió, l’hospital ha evolucionat fins convertir-se en un centre hospitalari integrat dins de la XHUP (Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública). Avui és un hospital general bàsic amb activitat contractada bàsicament amb el Servei Català de la Salut. També s’atenen sectors socialment necessitats que no disposen de recolzament econòmic. Les Germanes Hospitalàries tenen presència en tot el món. Han forjat una xarxa d’assistència en salut mental que té una gran importància.”
L’Hospital Sant Rafael no és només un hospital general bàsic; ha desenvolupat especialitats excel·lents que l’han portat a ser un centre de referència a nivell nacional i en alguna especialitat en concret a nivell mundial. El Dr. Francesc Vilurbina, director mèdic, indica que “aquest centre hospitalari té una especialitat històricament molt destacada que és l’ortopèdia. A més, s’hi realitza molta formació, recerca i edició de publicacions. L’especialització té molt a veure amb els inicis de l’hospital que era bàsicament un asil per disminuïts físics i psíquics. Molts dels malalts estaven afectats per pòlio o tenien malformacions congènites. Cap els anys 50 decideixen promoure un canvi de rumb en la dinàmica de l’hospital i estudiar els casos dels pacients per dur a terme intervencions quirúrgiques que els donin una possibilitat de reintegrar-se socialment.” La cirurgia ortopèdica es va desenvolupar amb rapidesa i amb ella es van anar potenciant la resta d’equips quirúrgics i mèdics que inicialment eren de suport i que s’han convertit en grans serveis assistencials.
És de destacar la presència en fòrums de docència des de fa 35 anys del “Curs de peus”. El peu és una part del cos humà molt important que no es pot deixar en mans de desconeguts. Tanmateix, el curs “Pediatria extrahospitàlaria” té un gran renom i tradició a nivell nacional.
“A finals de l’any 1963 es va inaugurar la seu actual de l’Hospital al passeig de la Vall d’Hebron amb la participació ciutadana per dur a terme el trasllat de malalts del antic asil, ubicat al carrer Cabestany, fins al nou centre. El nou hospital disposa 16.000 m2 i 200 llits. Des de llavors han sigut continus els canvis en l’organitzaciò i la gestió per mantenir el nivell assistencial requerit, fins arribar a l’organització actual, que compta amb 23 serveis medicoquirúrgics i instal·lacions actualitzades.”
L’Hospital es troba molt vinculat a la ciutat de Barcelona i al conjunt de la societat catalana: “En els seus inicis va ésser la ciutadania qui va ajudar de forma substancial, mitjançant aportacions econòmiques que recaptaven les germanes, a la construcció i el sosteniment de l’Hospital. Posteriorment, actes com el concert que va oferir la soprano Montserrat Caballé al Palau de la Mùsica Catalana, en benefici de l’Hospital, l’any 1975 són bona mostra d’aquesta vinculació que es manté molt ferma fins avui.”
La missió de la Congregació i de l’Hospital que és l’atenció a l’individu com a persona i pacient, és manté fidel des d’els inicis, tot incorporant-hi els avenços tècnics, organitzatius i de gestió que el situa dins el grup d’hospitals capdavanters de la sanitat catalana.
En aquest sentit, l’Hospital Sant Rafael dota als professionals sanitaris de tots els recursos disponibles i procura que el marc de relació sigui el més favorable per fer que aquesta relació assistencial i humana es desenvolupi en les millors condicions possibles, aportant al pacient la millor solució o ajuda que està a l’abast de la ciència actual. L’Hospital ofereix un servei coherent amb la demanda del seu entorn i el seu nivell tecnològic, equilibrat en funció d’uns recursos econòmics que exigeixen una gestió adequada i seriosa que en conjunt ha de fer possible la relació clínica i assistencial, humana i de qualitat, missió i principis presents des de la fundació de la Congregació de Germanes Hospitalàries.
El futur de l’Hospital s’orienta en tres eixos fonamentals: aprofundir i actualitzar la missio hospitalària, adaptar la seva activitat cap a les necessitats socials emergents com són l’atenció a les patologies relacionades amb l’envelliment i la immigració i continuar amb la modernització tècnica i organitzativa imprescindibles per donar una atenció mèdica de qualitat.
