Text del 2003
La medicina natural és una de les especialitats de la sanitat més desconegudes entre l’opinió pública, la qual, a més a més, a vegades la relaciona amb pràctiques paramèdiques. Aquest desconeixement i percepció errònia tenen a veure amb el desenvolupament que la ciència mèdica ha viscut en el nostre país i, també, amb la magnificació que la tècnica i la tecnologia tenen en el nostre imaginari col·lectiu. Per totes aquestes raons, res millor que conèixer de primera mà l’activitat d’un centre de medicina natural com Acumedic per tal de desemmascarar falsos tòpics i posar de manifest el caràcter alternatiu –i efectiu– dels tractaments que s’hi fan.
Acumedic “és un centre de medicina natural, concretament especialitzat en les àrees següents: medicina xinesa, acupuntura, naturopatia, homeopatia, osteopatia i massatge terapèutic.”
La filosofia d’Acumedic és la de treballar el benestar de l’ésser humà des d’una visió de conjunt, per la qual cosa es consideren “un centre holístic, és a dir, treballem de manera global la salut de les persones.”
Vicenç Casanova és el facultatiu del centre expert en medicina xinesa: “aquesta medicina, les primeres referències de la qual daten del 3500 aC, es caracteritza per ser no agressiva, és a dir, té una finalitat curativa o preventiva i empra substàncies amb principis actius extrets de plantes, minerals i animals. S’està introduint progressivament a Occident, tot i que la seva aplicació va en contra dels interessos dels grans laboratoris químics.”
La base d’aquest tipus de medicina és el “tractament preventiu, basat en la detecció a priori d’una disfunció energètica per tal que no esdevingui una disfunció crònica de l’organisme manifestada en forma de malaltia.”
Per aquest caràcter preventiu podem concloure que la divulgació de la medicina xinesa “estalviaria molt de patiment –i de sobremedicació– als malalts dels països occidentals, ja que en molts casos les patologies no arribarien a manifestar-se.”
Al mateix temps, en ser “una medicina basada en l’anàlisi global de l’estat de la salut i no pas en l’examen específic de les diferents àrees del cos, fa possible que el pacient no hagi de tractar-se amb diversos especialistes, sinó que pugui rebre una teràpia i assistència úniques que millori l’estat de salut de diferents òrgans del seu cos.”
Aquesta anàlisi de l’estat de salut es basa en els símptomes que presenta el pacient amb l’ajuda del polze i la llengua, entre altres mètodes de diagnòstic. “En el cas del polze obtenim la informació a través de les més de cent característiques possibles que té. En el cas de la llengua, pel color, la possible inflor, etc. Aquesta observació ens permet de constatar les alteracions energètiques d’un òrgan concret abans que esdevingui una disfunció orgànica traduïda en una malaltia crònica incurable com l’asma, la bronquitis, l’artritis, etc.”
Moltes d’aquestes patologies, tot i que un cop aparegudes no es poden curar de forma definitiva, sinó només pal·liar, responen especialment bé als tractaments basats en medicina xinesa. Aquest és el cas “de les depressions, ansietats, artrosis, reumatisme i altres malalties amb tractaments com l’acupuntura.”
De fet l’acupuntura és possiblement la tècnica de la medicina xinesa més coneguda i estesa en el nostre país. Aquesta tècnica consisteix en “la pràctica terapèutica d’estimulació perifèrica en punts dels meridians, és a dir, en els punts del cos per on circula la sang i l’energia, mitjançant el punxament amb unes fines agulles indolores. Aquest punxament provoca una reacció bioquímica que determina una resposta concreta per part del nostre organisme.” La base científica i el caràcter mèdic d’aquesta pràctica estan avalats pel reconeixement per l’Organització Mundial de la Salut com a teràpia vàlida per a la curació de moltes malalties i l’alleujament del dolord.
El desenvolupament d’aquesta tècnica és tan gran que conté nombroses variants segons l’àrea d’aplicació i influència: “l’auriculopuntura o punxament de l’àrea auricular per al tractament del dolor; l’electroacupuntura, que consisteix en l’estimulació de les agulles i que a la Xina es pot arribar a utilitzar com a sistema anestèsic en les operacions de la zona craneal; la craneocupuntura, que s’aplica especialment per a patologies d’origen cerebral; la manopuntura, i tècniques en procés experimental com l’acupuntura abdominal, que s’està començant a utilitzar per al tractament dels casos d’hemiplègia.”
La medicina xinesa, però, inclou altres tècniques o tractaments bàsics. Són els següents: “En primer lloc, la moxibustió o estimulació calòrica del punt d’acupuntura mitjançant la combustió d’una planta anomenada artemisa que permet millorar els fluxos d’energia. En segon lloc, el Qi Gong, format per una sèrie d’exercicis físics i mentals destinats a la conservació de la salut i a la prevenció de l’aparició de malalties a través del reequilibri del cos. En tercer lloc, la tuina o manipulació terapèutica. En quart lloc, la farmacopea, que és un dels elements diferenciadors respecte de la medicina occidental. En la medicina xinesa no es fan servir preparats d’origen químic estandarditzats, sinó que únicament es fan servir productes d’origen mineral, vegetal i animal que serveixen per confeccionar receptes individualitzades per a cada pacient segons el seu diagnòstic específic. En cinquè lloc, la dietètica xinesa, que també aposta per un règim individual que tingui en compte els factors i característiques personals a l’hora de triar els aliments d’ingesta més idonis. Finalment, l’aplicació de ventoses és una altra de les teràpies xineses per tal de calmar el dolor i reconduir l’energia.”
La medicina xinesa i la medicina naturista en general són especialitats que en molts de casos donen respostes terapèutiques a pacients que no havien trobat la solució seguint els circuits de la medicina convencional occidental: “els resultats dels nostres tractaments en els casos de migranyes, al·lèrgies, bronquitis, asma i insomni són òptims, i molt bons en el cas de ciàtiques, artrosis, lumbàlgies, dolors d’esquena i depressions.”
