Dr. Josep Casajuana i Gibert
Dr. Josep Casajuana i Gibert
PC, 20è VOLUM. Empenta i Coratge

DR. JOSEP CASAJUANA I GIBERT

REIAL ACADÈMIA DE DOCTORS

Text del 14-10-09

Quan els Estats Units resolguin la seva recessió econòmica, l’engranatge de l’economia mundial tornarà a posar-se en moviment.

Des de fa 20 anys, el doctor Josep Casajuana i Gibert ostenta el càrrec de degà-president de la Reial Acadèmia de Doctors, una entitat gairebé centenària, concebuda per fomentar la investigació en el camp del saber. “La Reial Acadèmia de Doctors sorgeix de la necessitat de ser testimonis del nostre moment històric. Els membres que conformen aquesta institució són professionals altament qualificats en el camp de les Ciències Socials, les Ciències de la Salut, les Ciències Humanes, les Ciències Experimentals i les Ciències Tecnològiques; això fa possible la concentració de personalitats amb una sòlida experiència en àmbits com el dret, l’economia, la medicina, la física, l’enginyeria, la geografia o l’antropologia. Poden formar part d’aquesta entitat aquells doctors que, acreditats per més de 10 anys de doctorat, han fet mèrits reconeguts en la seva carrera, i l’aportació dels quals ha significat un avenç per a la societat. De fet, podem definir la Reial Acadèmia de Doctors com una entitat que aglutina persones que aporten quelcom més que un títol a la seva especialitat.”

La Reial Acadèmia de Doctors vetlla per promoure i propagar els avenços en el camp de les lletres, les ciències, les arts i les tècniques en les seves diverses manifestacions socials. “Una de les prioritats de l’Acadèmia és expandir el coneixement a través de conferències, publicacions, reunions, intercanvis culturals, etc. Però, entre els seus objectius també hi consten aspectes com el de mantenir la vinculació dels acadèmics a la universitat, fer d’enllaç entre els doctors nacionals i els estrangers, fomentar la col·laboració científica o assessorar els organismes oficials i les entitats públiques.”

També té cura dels drets del títol de doctor i intenta evitar la intrusió i l’ús indegut dels distintius doctorals. “El terme doctor habitualment s’empra de manera inapropiada, i falseja la realitat, sobretot en el camp de la medicina. Fa uns dos anys, la Comissió d’Educació i Ciència del Senat va aprovar una moció del PNV on s’instava al Govern a regular-ne l’ús per evitar que aquest distintiu s’utilitzés de manera indiscriminada. Tot i així, no s’ha aconseguit abolir aquesta mala pràctica.”

En termes generals, avui dia és escàs l’interès dels estudiants espanyols per obtenir un doctorat. “Per a l’estudiant, realitzar tres anys de doctorat després d’haver obtingut una llicenciatura, sovint resulta car i incòmode. Els resultats pràctics d’una carrera universitària no varien gaire pel fet ser o no doctor. Per tant, el doctorat és una qüestió vocacional o dirigida a aquells que desitgen exercir com a professors universitaris. Fora d’això, és un distintiu amb poca aplicació en l’entorn professional.”

Josep Casajuana i Gibert és doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials, i dirigeix el seu propi despatx amb la col·laboració de diversos professionals. La seva formació i trajectòria fan possible una opinió experimentada sobre la crisi econòmica que actualment travessa el nostre país. “Desgraciadament, aquesta no és una crisi nacional; el seu origen es troba als Estats Units, i per tant serà aquest país qui tindrà l’última paraula. Quan als Estats Units es resolgui la recessió econòmica, l’engranatge de l’economia mundial començarà a posar-se en moviment. En una situació tant complicada, per al nostre país ha estat vital el fet de formar part de la Unió Europea, perquè això ens ha ajudat a no acabar-nos d’enfonsar del tot.”

El plantejament del Govern d’injectar capital als bancs i caixes com a mesura de rescat ha sorprès de manera generalitzada. “Mai hauria imaginat que arribaríem a una situació com aquesta. Personalment, trobo l’eficàcia d’aquesta mesura més que dubtosa. Malgrat això, estic d’acord en què val més qualsevol tipus d’actuació abans de veure’ns submergits en la catàstrofe que suposaria l’ensorrament definitiu d’una entitat bancària.”

Recentment s’expressen alguns dubtes pel que fa a la fusió de les caixes d’estalvi catalanes, una mesura potser no tant beneficiosa ni necessària com es creia. “Les caixes que opten per fusionar-se ho fan perquè tenen dificultats, però, en unificar-se, arrossegaran i multiplicaran aquestes dificultats.”

Un altre dels temes de debat en el context espanyol és la possibilitat que el Govern central decreti una amnistia fiscal per repatriar capital de paradisos fiscals. “Una amnistia fiscal podria ser beneficiosa per afavorir el sector de la construcció, aportar moviment a l’economia i animar el mercat en general.”

Sovint s’ha acusat a l’anomenada bombolla immobiliària de convertir-nos en el país europeu més vulnerable davant la crisi econòmica mundial; el doctor Casajuana refuta aquesta idea. “No crec que el notable creixement experimentat en el sector de la construcció fos cap bombolla. De fet, el sector immobiliari va funcionar com a un increment de valor en un moment determinat. Durant la darrera dècada, a Catalunya s’ha construït molt, però s’ha construït bé. Certament, es va especular, però aquest fet no es produí d’una manera generalitzada ni desorbitada, com en canvi sí va succeir en altres països. En realitat, el creixement immobiliari dels darrers anys encara és fruit de la Guerra Civil, quan, durant tres anys, vam destruir-ho tot per després haver de començar de nou. Amb la immediata arribada de Segona Guerra Mundial, i la posterior autarquia franquista, Espanya va perdre tot contacte exterior, i el procés de reconstrucció ha estat molt més lent que a la resta de països del seu entorn.”

Per acabar, fer esment a la preocupació del doctor Casajuana pel dèficit que està acumulant l’Estat; un deute que, s’especula, pot arrossegar-se fins a 10 anys vista. “Penso que el Govern està tirant de veta i que la situació s’allargarà més o menys depenent de les mesures que s’emprin per reconduir l’economia. No crec que l’anunciada pujada d’impostos sigui una solució per al nostre dèficit, ja que la base d’aquests impostos és molt baixa i l’augment recaptatori serà pràcticament imperceptible.”