Text del 2006
Hem de defensar el concepte mediterrani de farmàcia que implica proximitat a la gent.
Una de les prioritats actuals de les oficines de farmàcia catalanes és la difusió i estructuració d’uns serveis assistencials de qualitat així com la dispensació de productes amb garanties. S’han consolidat uns espais cada vegada més centrats en l’atenció de l’usuari. Les farmàcies realitzen una funció social, no només proporcionen fàrmacs a la població sinó que amb el seu coneixement i bagatge professional poden aconsellar l’usuari i vigilar que realitzi una administració correcta dels fàrmacs receptats pel metge. Tot això i més és el que ens explicarà en aquestes línies el doctor Josep Fargas Riera, farmacèutic vigatà i especialista en el camp de les anàlisis clíniques. La seva trajectòria professional ha tingut un punt de referència, el seu pare, Josep Fargas Genís, destacat farmacèutic i docent a la capital osonenca. Conèixer la història del pare ens permet entendre millor la decisió que un dia va portar Josep Fargas Riera a encarrilar el seu futur professional cap al món de la farmàcia. “El pare era fill d’un adober de Vic, un dels oficis més típics de la zona. Abans d’estudiar farmàcia va cursar la carrera de química a l’Institut Químic de Sarrià de Barcelona. Després de llicenciar-se es va posar a treballar en una indústria fotogràfica com a químic, una feina que no li va agradar. Aleshores va plantejar-se estudiar farmàcia i després d’acabar els estudis va aconseguir comprar una farmàcia a Ripoll, on va exercir un temps fins que un desbordament del riu, cap als anys 40, va malmetre l’oficina. Va decidir tornar a Vic i va vetllar-hi una farmàcia d’un farmacèutic que també era fotògraf, el senyor Bach. Curiosament, aquell farmacèutic va decidir emprendre una aventura empresarial en el món de la fotografia i va vendre la farmàcia al pare.”
Josep Fargas va sentir-se atret per les ciències naturals, la medicina i la farmàcia des de ben petit. Una creixent inquietud investigadora i la voluntat de servei a la població el van portar a estudiar farmàcia. “A l’hora d’escollir la carrera vaig dubtar entre farmàcia i medicina. Durant un temps vaig estudiar les dues carreres alhora, però al final em vaig centrar en la de farmàcia, que vaig cursar a la Universitat de Barcelona. Era una línia formativa més específica que em va conduir a especialitzar-me en anàlisis clíniques. L’especialització permet avançar més i donar millor servei gràcies a l’adquisició d’uns coneixements específics. Quan vaig treure les oposicions d’analista clínic vaig muntar el meu laboratori, una tasca que compaginava amb una plaça d’analista a l’hospital de Vic. Quan el pare es va jubilar no vaig dubtar a mantenir viva la farmàcia, que vaig traslladar al costat del laboratori, en una nova zona de Vic, apropant el servei a una població que fins aleshores no en gaudia.”
Una de les grans il·lusions de la seva vida va ser la realització del doctorat. Una fita complexa però molt reconfortant. A partir del contacte amb les anàlisis clíniques va descobrir la bioquímica, àmbit sobre el qual va centrar el tema del doctorat. “El enzimograma de las arilesterasas y su correlación con ciertos procesos patológicos, el nom de la tesi, va ser dels primers doctorats de bioquímica que es van realitzar a Barcelona. La tesi de bioquímica clínica era una investigació sobre les arilesterases, uns enzims que podien ajudar a diferenciar malalties hepàtiques de difícil diagnòstic i que tenien procedència hepàtica. Vam aplicar tècniques molt noves com l’electroforesi, que permetia separar fraccions d’enzims per construir unes bandes que es quantificaven i permetien diferenciar el seu origen hepàtic. Bona part del treball de recerca el vaig fer al meu laboratori, on també feia fotografies en color dels electroforogrames. Va ser un estudi molt exhaustiu amb resultats rellevants que ajudarien a desenvolupar altres investigacions. Als anys setanta hi havia poques oportunitats de fer un doctorat, una formació que obre la finestra al món de la investigació.”
La voluntat d’estudi i l’actualització de coneixements és constant en la vida professional del farmacèutic. “Tant a la farmàcia com en les anàlisis clíniques cal estar al dia. El fet d’haver participat en un projecte d’investigació comporta un interès permanent pels treballs científics i qualsevol nova informació sobre el món de la farmàcia i la medicina. Estar atent a les novetats del sector, participar en congressos, assistir a cursos i llegir material d’investigació és un bona ajuda, una manera de cobrir les necessitats formatives professionals per estar al dia i donar un bon servei als usuaris.”
El laboratori del doctor Fargas esdevé un espai d’investigació amb una funció assistencial diària que consisteix a proporcionar dades bioquímiques, hematològiques i microbiològiques a metges i entitats. “Les anàlisis clíniques s’han convertit en una eina fonamental i imprescindible per al metge clínic. La rapidesa en l’assoliment d’uns resultats és un aspecte bàsic de la nostra feina i essencial per al metge que ha de diagnosticar una patologia. El laboratori fa anàlisis de l’especialitat, clíniques, i d’aigües, és a dir, de potabilitat, per assegurar la qualitat de les aigües d’ús públic i protegir la salut de les persones.”
El rigor que es necessita en la realització d’anàlisis clíniques també és present a la farmàcia. Les exigències a l’hora de dur a terme formulacions magistrals n’és un bon exemple: “Cal treballar garantint la qualitat d’allò que es produeix. Hi ha poques farmàcies a Catalunya que, com nosaltres, hagin aconseguit el permís per fer formulació magistral. Les farmàcies cada vegada tenim més normatives i més limitacions. Les regulacions obeeixen a un criteri econòmic. Les farmàcies tenen cada vegada més dificultats per sortir-se’n i obtenen menys rentabilitat, per això l’orientació actual és atendre receptes ràpides a fi de subsistir i deixar de banda aquelles funcions que suposen més despeses que beneficis. Ningú no es planteja que amb la nostra tasca, assessorant i ajudant, reduïm moltes despeses sanitàries.”
En els propers anys les coses continuaran canviant. “És difícil d’imaginar com serà la farmàcia en el futur. En tot cas, no hem d’oblidar que la nostra funció és social i assistencial. Som una professió que té per objectiu posar a disposició del malalt unes eines, les medicines, perquè es curi. Durant anys les medicines van ser les plantes, després les pastilles, els injectables… en un futur potser parlarem de cèl·lules, de substàncies immunològiques… Ara bé, hem de defensar el concepte mediterrani de farmàcia que implica proximitat a la gent, a peu de carrer. El farmacèutic hi és per ajudar, disponible a l’instant.”
Les seves idees, la seva capacitat de treball unida a un interès pel món científic l’han ajudat a portar endavant els seus projectes. Les filles, Arantxa i Griselda, n’han seguit els passos i avui exerceixen la professió amb il·lusió, la que els han transmès els seus pares Josep Fargas i M. Carme Vilà, professora a la Universitat de Vic.
