Text del 2006
Sempre hi ha oportunitats per als joves preparats.
.
Xavier Cristina Pau va estudiar la llicenciatura de Biologia a la Universitat de Girona, en un moment “especialment interessant i il·lusionant perquè tot just havia esdevingut una institució acadèmica independent després de deixar de ser una extensió universitària de la Universitat Autònoma de Barcelona.”
En acabar els estudis graduats, es plantejà d’ampliar coneixements en el camp de la genètica microbiana d’una forma semiprofessionalitzada: “Vaig presentar el projecte de la meva tesi doctoral i vaig aconseguir una beca d’investigació del Ministerio de Educación y Ciencia durant aquest període de formació.”
Va ser així, doncs, com des de l’any 1994 i fins l’any 2000 desenvolupà la seva recerca de doctorat sobre l’ecologia microbiana : “L’objectiu de l’estudi no només era conèixer per se els ecosistemes microbians lacustres, sinó recopilar dades per poder-ne millorar la sostenibilitat en el futur. Al mateix temps, la coneixença d’aquests medis podia ajudar a millorar els processos de depuració de les aigües.” Principalment, la seva anàlisi del medi lacustre se centrà en la conca lacustre de Banyoles i l’estat nord-americà de Wisconsin.
Per al doctor Cristina, la confecció de la seva tesi doctoral “fou molt enriquidora des de totes les perspectives. Em va permetre aprofundir en el mètode científic i aprendre a fer servir les fonts de coneixement i els instruments de laboratori, que ara justament represento comercialment.”
Com a contrapartida, “és evident que la realització d’un doctorat suposa una inversió de temps i una renúncia econòmica durant els anys de joventut, que es veuen, això no obstant, altament compensats pels beneficis científics, personals, laborals i econòmics a llarg termini.”
En aquest sentit, “les empreses del sector biosanitari cada vegada tendeixen més a diferenciar les àrees i les competències d’actuació entre un llicenciat i un doctor. En el cas de la recerca, a més a més, un doctor pot entendre millor les característiques, les preocupacions i les necessitats d’un investigador que no pas un llicenciat.”
Després d’haver llegit la seva tesi doctoral, el doctor Cristina es plantejà el seu futur laboral i finalment es va decantar per fer el salt al món de l’empresa: “No tots els professionals vinculats a l’àmbit de la recerca desitgen fer el canvi cap al sector privat ni, sobretot, ho fan amb una veritable vocació. La tasca comercial relacionada amb la recerca requereix habilitats comunicatives, coneixements científics i capacitats i entusiasme per assolir els objectius que l’empresa et demana. Altrament, la motivació econòmica que comporta el sector privat pot esdevenir ràpidament un llast per al professional. En el meu cas, no obstant això, desitjava treballar en un àmbit que impliqués un millor contacte humà i poder viatjar sovint; tampoc no em desagradava l’àrea comercial. Per aquesta raó vaig escollir-la com a primera opció laboral.”
L’any 2000, el doctor Cristina es va incorporar a l’empresa nord-americana Applied Biosystems. “Es tracta d’una empresa creada fa un quart de segle per dos investigadors, els quals es proposaren d’idear i fabricar en sèrie un seqüenciador de proteïnes. En l’actualitat, la companyia es dedica a la creació i fabricació d’instrumental i reactius per a la recerca i el control de qualitat, tant a nivell de DNA i RNA com de proteïnes i metabolits”
Applied Biosystems és fonamentalment coneguda com l’entitat que “creà el seqüenciador d’ADN automatitzat, un instrument que, actualment, continua essent un dels grans pilars de la firma. Es tracta d’un estri present a tots els laboratoris de bioquímica i genètica; de fet, jo mateix en vaig ser usuari a l’hora de desenvolupar el meu doctorat.”
La importància d’aquest estri i la seva relació amb la seqüenciació del genoma humà determinaren els directius de la companyia “a crear Celera Genomics, que des del sector privat va col·laborar en la seqüenciació el nostre genoma.”
Applied Systems també elabora instrumental i reactius per tal d’estudiar el genotip massiu o “les variacions puntuals del genoma que fan diferent cadascuna de les persones. L’estudi d’aquestes variacions és molt important de cara a la investigació de malalties multifactorials, com ara la diabetis o el càncer.”
Una altra de les àrees en què treballa aquesta companyia és “la genètica forense, des de les seves dues vessants; en primer lloc, les investigacions antropològiques i, en segon lloc i més coneguda, la vessant criminalística, que serveix per identificar la filiació de restes humanes. En aquest sentit, Applied Systems és la proveïdora dels utensilis necessaris per portar a terme aquests procediments a tots els laboratoris forenses policials del país.”
El gran avantatge de les empreses privades com la seva és que “valoren i promocionen els professionals que s’impliquen en la seva tasca i la porten a terme de forma competent, i ho fan perquè són conscients que el nombre de candidats susceptibles d’incorporar-s’hi és limitat, per una qüestió de formació, tarannà i tradició. No tots els científics es poden dedicar a tasques comercials, i una gran majoria no desitja abandonar el laboratori.”
I Xavier Cristina ha sabut desenvolupar-se en aquest context: “L’any 2003, vaig ser nomenat especialista per a Espanya i Portugal de sistemes de genotipat i expressió gènica, i l’any 2005 se’m va encarregar la representació a nivell europeu. El nom tècnic de la meva activitat és business development. Sóc el nexe d’unió entre les xarxes comercials i els grups de desenvolupamentdels nostres productes. Al mateix temps, també formo part d’un comitè que selecciona les idees i innovacions que s’enviaran als Estats Units per tal que siguin avaluades.”
Bàsicament, “el departament d’investigació i desenvolupament de l’empresa, format per més de 500 investigadors, es localitza als Estats Units, però a Europa podem realitzar adaptacions o innovacions dels productes per tal d’adequar-los a les necessitats dels nostres clients.”
La dilatació i intensitat de la seva feina determina que “faci servir les noves tecnologies i, molt especialment, l’intercanvi amb altres científics, per tal de reciclar i millorar els meus coneixements de base.”
Pel que respecta al futur, “hom ha de fer el que li agradi en cada moment. Crec que no té gaire sentit plantejar-se metes a molt llarg termini, sinó que és més adequat plantejar-se-les a mitjà termini. Jo em sento molt satisfet amb la meva activitat actual, i crec que evolucionaré i avançaré en els anys futurs.” En qualsevol cas, la trajectòria del doctor Cristina evidencia que el mòbil per a la realització d’un doctorat ja no és únicament la incorporació professionalitzada al món de la recerca.
En el context actual, molts joves llicenciats emprendran aquests estudis per excel·lir professionalment i poder accedir a càrrecs de responsabilitat. És el model nord-americà, en què “sempre hi ha oportunitats per als joves preparats” i amb esperit i tarannà comercials. Aquest texte reflecteix les opinions personals del entrevistat i no representen necessariament el punt de vista de Applied Biosystems.
