Text del 2006
“L’aplicació de la immunologia al món terapèutic és vital per a la farmàcia del segle xxi”
Els avenços que tenen lloc en el camp de la recerca farmacològica són la clau per despertar esperances en el tractament de moltes malalties que avui no tenen curació. La possibilitat de trobar nous tractaments contra el càncer basats en la teràpia antiangiogènica és un dels grans reptes de la farmàcia i d’un grup d’investigadors liderat pel doctor Jaume Piulats Xancó, director del Laboratori de Bioinvestigació de Merck Farma y Química. Aquest laboratori, centre de referència del Grup Merck en angiogènesi, es troba ubicat a Catalunya i duu a terme una tasca de recerca de gran valor que ja ha donat importants resultats.
Quan Jaume Piulats va iniciar els estudis de farmàcia tenia un somni professional ben definit, un somni que s’ha fet realitat: “Tenia clar que volia dedicar-me al món de la investigació i participar en el procés de creació de nous medicaments per al tractament de malalties. Vaig acabar la carrera el 1969 i per motius diversos no vaig poder finalitzar el doctorat fins el 1983. En el món científic la realització de la tesi doctoral és una part fonamental de la formació del professional. La tesi era un punt de partida per poder involucrar-me en la recerca de nous medicaments, especialment la recerca aplicada al pacient.”
La seva tesi doctoral va ser de les primeres que van intentar estudiar els factors limfocitaris: “Aleshores encara no es coneixien, fins al punt que molts científics dubtaven que existissin. L’estudi era un intent de portar els mecanismes immunològics a l’àmbit terapèutic que més endavant s’ha passat a denominar immunoteràpia. Era un nou concepte de tractament: l’aplicació dels mecanismes de la immunologia a la recerca de medicaments que avui estan consolidats.”
Aquest treball de doctorat va ser, de fet, el segon intent. Abans, Jaume Piulats havia iniciat un altre estudi, que va abandonar per falta de resultats després de treballar-hi tres anys: “No sempre una tesi aporta una novetat. Quan no hi ha res de nou no es pot parlar de tesi. Aquella situació em va fer replantejar el camp d’estudi per iniciar el treball sobre factors limfocitaris, un projecte molt individual, gairebé una intuïció personal, que va rebre el recolzament del professor Torralba. Va ser una etapa difícil perquè aleshores no es donaven beques ni ajudes i els doctorands havíem de guanyar-nos la vida treballant. Avui és al revés. Molts estudiants ja no volen fer la tesi perquè pensen que no té un valor consistent. Segueixo pensant que és una etapa de formació imprescindible per als científics. És dura i difícil, la universitat ha de ser exigent, però dóna una guia del que ha de ser la vida professional.”
Entre els diferents vessants professionals de la farmàcia, “la investigació és quelcom genuïnament farmacèutic, tot i que cal tenir en compte que avui la ciència és multidisciplinària i, conseqüentment, en el desenvolupament d’un nou medicament hi participen metges, biòlegs i químics. En tot cas, el farmacèutic, per la seva formació, ha de jugar un paper fonamental en aquest procés. El que caracteritza la farmàcia és que el farmacèutic ha de tenir un concepte sanitari en què l’objectiu és el pacient.”
El doctor Piulats és professor universitari associat de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, on pot transmetre l’experiència investigadora adquirida en el món de la indústria farmacèutica. “Aquesta labor docent representa un parèntesi en la meva vida professional. Dedico un 90% del meu temps a l’activitat investigadora a Merck Farma y Química en el marc del Laboratori de Bioinvestigació.”
Un laboratori on té lloc un treball molt centrat en la recerca de nous medicaments per enfrontar-se al càncer. “Quan vaig començar la meva activitat en aquest camp vaig voler estar a prop de metges i pacients. A l’hospital era una figura observadora per conèixer la problemàtica del metge davant del pacient de càncer. Em va donar una experiència professional per enfocar el meu treball. Periòdicament em reuneixo amb caps d’oncologia d’hospitals de Barcelona per parlar sobre l’evolució dels fàrmacs i conèixer-ne els resultats mèdics.”
La immunologia és una branca molt nova que el doctor Piulats coneix a bastament. “El gran èxit terapèutic de la història de la farmàcia ha estat el descobriment de les vacunes clàssiques. Els medicaments que tenim no fan desaparèixer el problema patològic. Les vacunes clàssiques no només van aconseguir aturar unes malalties sinó que en alguns casos van eradicar-les d’un país. Aquest èxit no l’ha aconseguit cap altre medicament. Avui estem intentant imitar aquests mecanismes a favor de noves estratègies terapèutiques. L’aplicació de la immunologia al món terapèutic és vital per a la farmàcia del segle xxi La biotecnologia està basada en gran part en el coneixement dels mecanismes immunològics.”
Sobre els estudis de genòmica, indica que “ara cal descobrir els aspectes funcionals del genoma i millorar el nostre coneixement sobre els mecanismes de comunicació cel·lular. Actualment, la definició de noves dianes terapèutiques es basa en els aspectes moleculars i bioquímics que coneixem sobre les relacions intercel·lulars, però probablement en el pròxim futur haurem de considerar també factors més propers a la física quàntica del procés mitòtic que a la bioquímica per explicar l’origen del càncer.”
Fundada el 1668 a Darmstadt (Alemanya), Merck és una multinacional farmacèutica que confia plenament en la capacitat investigadora de persones innovadores i compromeses amb el món de la salut com Jaume Piulats i el seu equip de quaranta investigadors. “Sóc a Merck des del 1974. Aquesta empresa es va implantar a Catalunya el 1924. El 1961 va crear a Barcelona un laboratori de bioinvestigació i, més endavant, amb la meva col·laboració, es va conformar un laboratori de farmacologia del qual el 1986 em van nomenar director. Aquell any vaig realitzar alguns estudis per iniciar una línia d’investigació totalment nova sobre anticossos monoclonals humans per a la teràpia de càncer. Va ser entusiasmant liderar aquell projecte tan difícil i ple d’incerteses. La persistència en aquesta línia ha estat molt positiva i avui hi ha productes comercialitzats molt útils per als pacients. Les investigacions van enfocades a buscar la cronificació de la malaltia a través dels avenços medicamentosos. Per avançar cal vèncer entrebancs com el retard en la utilització de cèl·lules mare per a investigació. Estem a punt de demostrar que l’etiologia del càncer resideix en la capacitat proliferativa de les cèl·lules mare. La diana terapèutica ha de ser la cèl·lula mare i no les cèl·lules tumorals.” Sens dubte les investigacions espanyoles en el camp de l’oncologia mèdica són un punt de referència per a tot Europa. Metges i farmacèutics hi treballen per avançar en la lluita contra el càncer. El doctor Piulats és un referent en recerca oncològica a nivell mundial. La il·lusió i la passió per la recerca farmacèutica les comparteix amb la seva esposa, també farmacèutica i metgessa, Júlia Combalia, i la seva filla farmacèutica, Eva.
