Text del 2006
La docència i la recerca s’enriqueixen mútuament i no es poden desvincular.
.
Des de la seva responsabilitat com a catedràtica del Departament de Ciències Fisiològiques I (Unitat de Bioquímica) de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, M. Roser Cussó Fresquet, doctora en farmàcia, parla amb passió de l’assignatura que li va robar el cor i va guiar la seva recerca. “Vaig llicenciar-me a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, ciutat on vaig néixer. Immediatament em va interessar la bioquímica, gràcies, especialment, a les classes que feia el doctor Rosell, el qual havia treballat als Estats Units i tenia una visió nova i força interessant d’aquesta matèria. Sens dubte, va ser l’assignatura més apassionant de tota la carrera.”
Amb aquest precedent, quan va llicenciar-se, la Dra. Cussó veia molt clar que volia dedicar-se en cos i ànima a la bioquímica. “Vaig començar a treballar-hi fent anàlisi clínica a Barcelona, alhora que començava a preparar la tesi doctoral amb el Dr. Rosell.”
Després d’una estada de dos anys en el laboratori de bioquímica hospitalària, va optar per la Universitat. “Volia continuar la tesi doctoral i treballar com a professora per poder dedicar-me a la recerca.”
Es va doctorar amb un estudi sobre el metabolisme del glucogen en pacients leucèmics. “Algunes vegades treballava amb cèl·lules vives, congelades prèviament, de persones que ja havien mort, la qual cosa m’impressionava força.”
Per completar la seva formació, la professora Cussó va fer diverses estades a l’estranger. “Vaig treballar a Anglaterra, al costat d’un prestigiós investigador, especialista en l’estudi del metabolisme del glucogen. Posteriorment, vaig tornar a Espanya i vaig guanyar una plaça de professora titular a la Universitat de Barcelona. Actualment sóc catedràtica des del 2003.”
Tot i que ha abandonat la part de la patologia leucèmica a què feia referència la seva tesi doctoral, la Dra. Cussó constata la vigència i la utilitat del seu estudi, centrat ara en l’exercici físic i l’esport. “El glucogen i l’aportació energètica de les cèl·lules es pot estudiar en diversos sistemes, perquè la utilització de la glucosa és bàsica en el nostre metabolisme i té una aplicació molt clara a l’àmbit de l’esport.”
Al 1988 es va anunciar que les olimpíades se celebrarien a Barcelona i es va fer una important inversió en la promoció de la recerca en l’esport. “Anteriorment ja havia col·laborat en temes relacionats amb l’esport a l’Hospital Clínic formant un grup de recerca muscular. Vaig demanar i obtenir ajudes que em van permetre dedicar-me a la vessant de l’exercici físic i l’esport. Concretament, la meva activitat va començar a girar entorn dels aprofitaments energètics cel·lulars per fer front a l’entrenament, a la competició i a l’exercici. Ens hem adonat que uns entrenaments molt intensos per part dels preparadors provoquen adaptacions metabòliques adequades, però indueixen la fatiga de l’esportista, però si es fan de manera que s’alternin fases de treball amb descansos, considerant ambdós com a part de la planificació de l’entrenament, s’aconsegueix una millor adaptació per a la competició. Pel que fa a l’ajuda que oferim als entrenadors i als metges esportius, la nostra tasca té un sentit preventiu. L’objectiu pràctic és sobretot ajudar que els entrenaments i el període previ a la competició es facin de la manera més adequada possible per poder competir millor, sense caure en fatigues ni en lesions musculars.”
Professionalment, la vida de la doctora Cussó ha estat dividida a parts iguals entre la pedagogia i la recerca. “Estic a la Universitat perquè m’agrada la investigació i, alhora, és un lloc on s’ha de transmetre el coneixement. M’he adonat que la docència i la recerca s’enriqueixen mútuament i no es poden desvincular. El fet de tenir certs coneixements i ser capaç d’explicar als alumnes un món molt canviant de coses enriqueix l’investigador i facilita el poder abordar els problemes de la seva tasca. Quan es fa docència s’incorporen a la recerca elements que es descobreixen d’altres camps, i això és enormement positiu. Tot i que quan s’intenten coordinar dues coses, pot haver-hi una sensació d’ empobriment, és evident que la comunicació entre tots dos vessants és força fructuosa i engrescadora.”
La doctora Cussó treballa en un equip de recerca bàsica format per cinc persones. “Entre ells, doctorands, estudiants i investigadors nacionals i extrangers. Així com personal extern, metges esportius, metges de medicina interna, etc.”
Dues són les línies de recerca científica que ocupen l’atenció del seu equip. “En primer lloc, treballem intensament amb metges esportius per tal d’establir un diagnòstic de les lesions musculars, lligat a les valoracions de la miosina sèrica, una proteïna específica dels músculs. Hi ha un altre aspecte més bàsic, com és l’estudi proteòmic de totes les proteïnes musculars, les quals canvien d’acord amb l’entrenament i l’exercici físic. I, en segon lloc, estudiem també les lesions musculars i l’adaptació de la fibra muscular a les diferents situacions de l’activitat esportiva.”
La gent gran també es pot beneficiar de l’aplicació dels resultats dels estudis obtinguts per l’equip de la Dra. Cussó. “Fem investigació sobre la diabetis de l’adult i la seva relació amb l’exercici físic. Encara no sabem exactament quins tipus de pràctiques esportives s’haurien de prescriure, ja que s’ha d’individualitzar i per tant poden variar segons les característiques de cada persona. En aquest sentit, tenim un projecte amb l’Institut Universitari Dexeus, per tal d’estudiar l’efecte beneficiós de l’exercici als diabètics, però també les possibles lesions que els hi pot provocar . S’ha de tenir en compte que l’aplicació de l’exercici, com a teràpia d’aquesta patologia, és força interessant. També la pràctica d’esport per a la gent gran en general ho és, ja que el múscul és un dels òrgans humans que s’adapta a l’exercici a qualsevol edat, i aquesta adaptació afavoreix tant a persones joves com a grans.”
Sobre la situació de la recerca a Espanya, en comparació amb els països tradicionalment més avançats, M. Roser Cussó creu que no hem de tenir complexos. “S’ha demostrat a bastament que estem al nivell internacional. Hi ha grups de recerca que, en determinats moments estan a primera fila. Fan apostes puntuals en camps concrets i, quan hi ha els recursos necessaris, la recerca funciona, ja que les persones que hi participen tenen un gran nivell. Ara sabem perfectament que tenim la capacitat per poder fer les coses igual que els altres. L’única diferència és que continuem escassos de recursos per poder competir i tirar endavant els nostres projectes.”
La professora Cussó, després d’haver-ne format al voltant d’una dotzena de doctorants opina que: “ El doctorand ha d’acabar superant al seu director. De cada un d’ells he après força, ja que cadascú té unes iniciatives peculiars i importants. Em sento molt orgullosa per la trajectòria i els progressos de molts d’aquests investigadors, entre els quals hi ha professors universitaris força reconeguts i científics que desenvolupen la seva tasca tant al Consejo Superior de Investigaciones Científicas, a altres centres de recerca i al món empresarial.”
