Dr. Josep Fuster Obregón
El trasplantament ha passat de ser un tractament experimental a ser una indicació habitual en moltes malalties hepàtiques.
La forma de tractar les malalties hepàtiques ha canviat molt els darrers anys. El desenvolupament de noves tècniques de cirurgia ha beneficiat una gran quantitat de pacients, que tenen avui possibilitats de dur una vida més digna. “En pocs anys el trasplantament ha passat de ser un tractament experimental a ser una indicació habitual per a una gran diversitat de malalties hepàtiques, fet que ha contribuït a aportar grans millores en la qualitat de vida dels pacients.” Les tècniques quirúrgiques han evolucionat notablement, s’ha prestat una especial atenció al postoperatori immediat i s’ha fet una utilització racional dels immunodepressors, sense oblidar el control permanent del pacient. El dels trasplantaments hepàtics és un món que coneix a bastament el doctor Josep Fuster Obregón, una figura rellevant dins de la cirurgia hepàtica espanyola que ha dedicat grans esforços a perfeccionar les tècniques quirúrgiques i de trasplantament posant especial èmfasi en el vessant més humà.
Josep Fuster Obregón va prendre la decisió de ser cirurgià quan encara era molt petit. La seva mare recorda que amb dotze anys ja manifestava la seva voluntat de dedicar-se a la cirurgia, sobretot per tractar malalties del cor. “El meu somni es va complir, encara que vaig decantar-me per la cirurgia hepàtica. Vaig cursar la carrera a la facultat de medicina de la UB. Dels professors de l’Hospital Clínic vaig aprendre moltes coses, però en especial una que avui intento transmetre als meus alumnes: l’interès per conèixer i descobrir aspectes de la medicina i el seu vessant més humà. Una de les pitjors coses que hi ha a la vida és estar malalt. El metge ha d’acompanyar el pacient a suportar la malaltia amb la màxima dignitat a través d’un tracte humà proper i sincer. La comunicació metge-pacient és la base de l’èxit de tota intervenció mèdica o quirúrgica.”
Durant la carrera va anar definint el seu interès per la cirurgia digestiva, que va poder observar de prop com a alumne intern de cirurgia general i digestiva. Tot i que la cirurgia i la medicina espanyoles són capdavanteres, reconeix que “sempre és bo conèixer tècniques i cultures mèdiques d’altres països. Ha de ser una constant en la trajectòria del metge formar-se i actualitzar coneixements a través dels diferents recursos, congressos, revistes científiques, Internet…”
Després d’especialitzar-se en cirurgia digestiva va anar perfilant-se un àmbit de subespecialització que el va portar fins al tractament del càncer d’estómac i la cirurgia del fetge. “Aquestes malalties tenen una alta incidència al Japó, on vaig estar una temporada per formar-me en les tècniques que havien desenvolupat i que a l’Estat espanyol encara no estaven tan implantades. Actualment la situació és més esperançadora. Hi ha consciència de donació d’òrgans i s’han consolidat les tècniques avançades de trasplantament. L’Hospital Clínic va aconseguir el 2003 la xifra mítica de mil trasplantaments de fetge. Tot plegat indica que s’ha fet una tasca molt bona d’organització del sistema de donacions i que s’estan realitzant unes intervencions de primer nivell.”
Definitivament vinculat a l’Hospital Clínic, primer com a cirurgià del Departament de Cirurgia i després a la Unitat de Cirurgia Hepàtica i Trasplantament, manifesta el seu orgull per treballar “en una entitat pionera en recerca i aplicació de tècniques innovadores a l’Estat espanyol i un referent també internacional. És un honor haver-hi desenvolupat la meva trajectòria professional.” Activitat que combina amb la consulta que dirigeix junt amb el doctor García-Valdecasas, també cirurgià digestiu, a la Clínica Teknon i com a consultor de l’Hospital Clínic.
La cirurgia és una de les àrees de la medicina de més complexitat. “El cirurgià ha de disposar de coneixements amplis per respondre amb rapidesa i efectivitat davant d’una situació imprevista, capacitat de resposta i certa fredor en unes intervencions en general cruentes, i habilitats manuals, encara imprescindibles en la cirurgia oberta.”
En la cirurgia hepàtica s’hi concentren factors de risc importants que exigeixen elevats coneixements i experiència: “És bàsic que tot l’equip de cirurgia realitzi una tasca brillant de bracet amb els professionals de laboratori i la resta de personal involucrat. Dins del quiròfan, l’anestesiòleg és fonamental. En un trasplantament, ha de mantenir el malalt en les millors condicions possibles durant el temps que està en fase anepàtica (sense fetge), fins que se li implanta el nou. El fetge és el laboratori del nostre organisme i estar sense representa una situació extremament crítica. El perill d’hemorràgies confereix una dificultat addicional al trasplantament i exigeix molta habilitat del cirurgià. L’òrgan trasplantat ha de funcionar correctament, ja que en cas contrari s’haurà de reimplantar el fetge malalt en no existir màquines que puguin substituir les funcions hepàtiques, àmbit sobre el qual s’està investigant. Mentrestant, el trasplantament de donant viu s’ha mostrat com una eina efectiva per salvar la vida de moltes persones, encara que no absenta de riscos per al donant i el receptor.”
Donar al malalt hepàtic un tractament integral a través d’un equip de metges altament capacitat en el marc d’un hospital de prestigi com el Clínic, és un aspecte que es conjumina amb una atenció molt propera marcada per la profunda qualitat humana de tot el personal sanitari. Professionals mèdics del nivell del doctor Josep Fuster han contribuït a fer d’aquest hospital un punt de referència, un indicador de la qualitat mèdica i quirúrgica que hi ha a Catalunya.
