Text del 2004
FRASE: “La millora de la qualitat i la quantitat de vida depèn en gran part de la prevenció”
El doctor Valentí Fuster és considerat un dels cardiòlegs més prestigiosos del món. Fa més de trenta anys que desenvolupa la seva trajectòria professional als Estats Units, on dirigeix l’Institut Cardiovascular de l’Hospital Mount Sinai de Nova York. És una de les màximes autoritats mundials en aterosclerosi coronària i un dels metges catalans més il·lustres. Ha exercit càrrecs directius en els hospitals més destacats dels Estats Units, on ha trobat l’espai per poder dur a terme el seu projecte professional: investigar i treballar per fer que les malalties coronàries deixin de ser una de les principals causes de mort al món.
Segurament un dels trets que millor defineixen aquest metge català és el gran sentit de la humanitat que va aprendre de dos avis i del seu pare, també metges. “El meu avi matern, el doctor Valentí Carulla, va ser rector de la Universitat de Barcelona del 1914 al 1923 i va ser l’impulsor de l’Hospital Clínic. El meu avi patern també va ser metge, igual que el meu pare, qui va especialitzar-se en psiquiatria i va ser cap de servei de l’Hospital de Sant Pau i director de l’Institut Mental de la Santa Creu. El meu germà gran també es va impregnar d’aquesta vocació familiar i és investigador de malalties del cervell als EUA.” Valentí Fuster es va formar a la facultat de medicina de la Universitat de Barcelona. “En acabar la carrera vaig marxar a la Universitat d’Edimburg, on vaig fer la tesi doctoral i em vaig formar com a cardiòleg.” Posteriorment, gràcies a una beca d’estudis que havia de durar tres anys, va poder anar als EUA i s’hi va quedar. “El 1972 vaig marxar als EUA per treballar a la Clínica Mayo. El 1982 vaig traslladar-me a l’Hospital Mount Sinai de Nova York com a cap de cardiologia i d’allà a la Universitat de Harvard. Vaig estar tres anys com a cap de cardiologia del Massachussets General House i el 1996 vaig retornar a Nova York, on actualment dirigeixo l’Institut de Cardiologia del Mount Sinai.”
El seu brillant currículum comprèn més de quatre-cents articles publicats sobre les malalties cardiovasculars. La seva gran tasca investigadora és fruit d’un esforç constant i d’una especial voluntat assistencial i humanística. “Treballo entre dotze i tretze hores diàries, un temps que es reparteix entre un 40% de tasca investigadora, un 40% de pràctica tècnica i el restant en educació i administració.” En una societat cada vegada més tecnificada i mancada d’interrelació social, el doctor Fuster advoca per una medicina humanística. “Hi ha dos tipus de medicina: la cognitiva, amb una interrelació entre malalt i metge, i una medicina més tècnica en què la relació és menys intensa i desgraciadament massa tècnica. En el primer tipus, si el metge no estima la persona és difícil que la relació amb malalts complexos, amb un component psicològic important, aporti beneficis al pacient. El problema recau en l’educació general dels metges, excessivament tecnificada i deshumanitzada.”
El doctor Valentí Fuster considera que la formació dels joves és un puntal bàsic de la societat per la seva capacitat d’impacte: “Venero el jove perquè és en aquesta etapa de la vida que s’ha de reconèixer aquell talent que pot tenir impacte en el futur. Els joves han de trobar-se a si mateixos, trobar els seus talents, i aleshores dedicar-se plenament a desenvolupar-los. L’èxit es basa en sentir-se complert personalment, no es tracta d’un reconeixement social sinó de generar un servei a la societat. Em sento orgullós d’haver ajudat a formar prop de dos-cents joves nord-americans en el camp de la cardiologia. Ells han format una societat que porta el meu nom, VF, i que fa una trobada bianual. És la manifestació que he pogut influir en cert grau en diferents generacions de joves. La figura del mentor com a referent del jove estudiant ha estat important en un passat i continua sent-ho. El meu gran mentor va ser el doctor Farreres Valentí. Ell em va guiar de molt jove com també ho van fer altres grans professionals mèdics. Gràcies a ells vaig trobar el meu talent. A mi m’apassiona la investigació, però no m’hi dedico completament. Tinc una espècie d’atracció per la creativitat que aplico en el món de la recerca. Diria que el meu talent reposa en la investigació, però crec que sense contacte humà amb els malalts i amb la complexitat, és a dir, treure resultats d’una situació complexa, no seria qui sóc.” Afegeix que “un dels reptes dels joves metges és adonar-se que la professió mèdica té avui un alt grau de complexitat i requereix capacitat de treball en grup: Als joves se’ls ha de formar per saber treballar en equip, una visió de l’educació diferent de la que es potenciava fa uns anys. Avui bona part de la recerca la fan equips que s’ocupen d’un tema i que poden investigar a diferents ciutats.” A l’Estat espanyol manquen mitjans per a la investigació científica i biomèdica. “Així com en altres camps s’incentiva els professionals, en el cas dels científics no és així. Molts han d’emigrar i no se’ls anima a tornar una vegada han estat formats. Cal que les autoritats sanitàries es comprometin a donar suport a la recerca.”
El seu gran interès per les malalties cardiovasculars l’ha portat a treballar precisament en el país on aquestes malalties són la principal causa de mortalitat, a gran distància del càncer. “En les darreres dècades la mortalitat per problemes cardiovasculars no ha canviat. S’ha aconseguit, però, que la seva arribada s’endarrereixi uns anys. La malaltia cardiovascular està en camí de convertir-se en la primera causa de mortalitat a tot el món.” En la investigació cardiovascular hi ha diferents línies que seran prioritàries en els propers anys. “L’Institut Nacional de la Salut nord-americà ha determinat tres línies principals d’investigació, la genètica, la immunobiologia vascular i el trasplantament de cèl·lules. En aquests moments estic escrivint un projecte sobre la regeneració cel·lular que és una porta al futur. Els avenços dels darrers anys han estat molt importants. Avui podem donar solucions a gent que en el passat no en tenia. S’ha allargat la longevitat sobretot gràcies als avenços en el camp de la cardiologia, però cada vegada hi ha més malalts del cor. El problema principal és que no s’incideix prou en la prevenció. En les malalties del cor hi ha uns factors de risc que no s’estan tenint prou en compte des de la perspectiva social i que continuen sense modificar-se… La prevenció comença als deu anys o fins i tot abans. La millora de la qualitat i la quantitat de vida depèn en gran part de la prevenció. S’ha de mirar de frenar aquesta societat del tabac, del consumisme, i educar la gent, sobretot jove, sobre les conseqüències dels hàbits de vida no saludables. La prevenció en salut és una inversió a llarg termini. El problema és que els polítics no ho acaben d’entendre.”
El doctor Valentí Fuster viatja incansable per tot el món transmetent el seu coneixement i el fruit de tants anys de labor investigadora i assistencial. És sens dubte un català universal que no deixa de fer aportacions al món de la ciència mèdica.
