Text del 2004
S’abusa en interrompre la vida de fetus amb malformacions que serien fàcils de corregir amb intervencions adequades una vegada nascuts.
La transformació de la medicina i la sanitat a Catalunya a partir de la dècada dels seixanta té encara molts testimonis entre el col·lectiu de professionals, la trajectòria dels quals és història viva. El Dr. Josep M. Casasa és la tercera generació d’una família de metges: “El meu avi era metge internista i el meu pare es dedicà a les anàlisis clíniques. La meva especialitat va ser una novetat per a la família, és una inclinació que et surt de dins però que no en saps el perquè.”
El 1958 el doctor s’inicià en la cirurgia pediàtrica i explica els orígens i l’evolució de l’especialitat en el nostre país. “Els anys vint els infants que presentaven problemes quirúrgics eren tractats arreu del món per ginecòlegs, traumatòlegs o cirurgians d’adults. Els hospitals infantils es dedicaven a cuidar poliomielitis, malalties osteoarticulars tuberculoses o traumatismes. Llavors van anar apareixent nuclis de cirurgians dedicats exclusivament a la patologia infantil, a França, Alemanya, el Regne Unit i els EUA. Entre nosaltres va ser Emili Roviralta el primer que optà per la nova especialitat. El 1925 es creà la Policlínica Plató a Barcelona i ell hi entrà ja com a cirurgià infantil. El 1946 a la mateixa Clínica es creà el servei de Camitas Blancas, de caràcter benèfic, on es va formar tota una generació de cirurgians pediatres, vertaders pioners a Espanya. Uns anys després, també a Barcelona, a l’Hospital de Nens Pobres, s’instal·là un altre grup dirigit pel Dr. Lluís Gubern Salisachs. El 1966, amb la inauguració de l’Hospital Infantil de la Vall d’Hebron, es va produir el gran canvi en l’especialitat: un magnífic hospital amb 300 llits, 60 incubadores, equips de pediatres, radiòlegs, laboratori, anestesistes, cures intensives amb el material més modern, etc. També l’Hospital de Sant Joan de Déu, sota la direcció del Dr. Isidre Claret, es transformà en l’hospital important que és ara.”
El doctor recorda la passió per la medicina que existia entre els joves metges. “En aquell temps la carrera de medicina despertava moltes il·lusions, anàvem als hospitals sense rebre cap remuneració, només per les ganes d’aprendre.”
Ell mateix va seguir un periple formatiu per hospitals de beneficència, on la dedicació era voluntària. “Vaig tenir la sort de poder-me incorporar al servei de Camitas Blancas, amb el Dr. Roviralta i el seu primer col·laborador, Joan Martínez-Mora, a qui haig d’agrair haver-me guiat i aconsellat en molts aspectes de la meva vida professional. També vaig assistir durant tres anys al Servei de Cirurgia General del Dr. Pi Figueras de l’Hospital de Sant Pau.”
Una estada a Anglaterra va oferir-li un panorama de la cirurgia pediàtrica ben diferent. “El 1960 vaig fer una estada de tres mesos al Hospital For Sick Children de Londres, un dels més famosos de l’especialitat, on havia treballat el mític Denis Brown. Va ser sorprenent trobar un hospital creat el 1852 convertit en un centre modern, amb centenars de llits i diversos quiròfans, que atenia molts malalts amb les més diverses patologies. Tot contrastava amb la nostra humil Camitas Blancas que només disposava de vint llitets i una incubadora. Afortunadament no tardà gaire a inaugurar-se el nou Infantil de la Vall d’Hebron, que va superar amb escreix aquesta experiència. Pels que ens hi vàrem incorporar va ser com si ens haguessin donat una joguina nova, era millor que l’hospital londinec. Com a cap del servei es nomenà el Dr. Josep Boix-Ochoa, format a Bremen, qui tigué l’habilitat de transferir-nos unes tècniques quirúrgiques molt més delicades i perfeccionades que les fins llavors utilitzades. El servei va anar agafant renom universal. Alguns joves cirurgians pediatres europeus i sud-americans passaren llargues estades entre nosaltres. Això marcà una creixent col·laboració amb aquells països. He viatjat dotze vegades a l’Amèrica Llatina per participar en reunions i congressos de l’especialitat i em satisfà ser membre d’honor d’algunes d’aquelles societats mèdiques. Voldria deixar constància de tres eminents cirurgians pediatres que m’han honrat amb la seva amistat: Rodolfo Llanos, de Lima; José Bahia, d’El Salvador, al Brasil, i Carlos Suàrez, de Córdova, Argentina.”
El Dr. Casasa entrà com a adjunt a l’Hospital de la Vall d’Hebron, però aviat en va ser nomenat cap de secció. “M’he dedicat sobretot a la cirurgia digestiva pediàtrica, amb estudis sobre els vòmits del lactant i el restrenyiment.” El 1995 ocupà el càrrec de cap de servei de cirurgia pediàtrica de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona.
L’avenç tecnològic ha marcat l’evolució de l’especialitat. “La cirurgia pediàtrica va beneficiar-se de noves tècniques de reanimació i en especial de l’alimentació parenteral. Abans, si al tercer o quart dia després de l’operació el nen no menjava, es desnodria i moria. Avui se’l pot fer sobreviure setmanes i mesos, alimentant-lo només per vena. La cirurgia no para de progressar, la laparoscòpia, que estalvia les incisions per entrar a l’abdomen o el tòrax, i la robòtica, són alguns dels procediments de la cirurgia d’un futur molt immediat.”
Moltes de les patologies que el Dr. Casasa tractava gairebé ja no es donen. El doctor n’explica la causa. “El diagnòstic prenatal i poder avortar davant la possibilitat d’estar engendrant un fetus amb malformacions, ha reduït la patologia quirúrgica dels nounats. L’espina bífida, per exemple, pràcticament ha desaparegut. Els casos s’operaven, però els resultats eren decebedors. És millor avortar, però en altres ocasions creiem que s’abusa en interrompre la vida del fetus amb malformacions que serien fàcils de corregir amb intervencions adequades una vegada nascuts.”
La prevenció en cirurgia pediàtrica ha arribat a l’extrem d’intervenir al propi fetus per via intrauterina. “La cirurgia prenatal és un dels grans reptes actuals de l’especialitat, ja que pot evitar la instauració de malformacions orgàniques durant el creixement fetal, com la destruccio renal produïda per una gran hidronefrosi.”
Altres activitats del doctor estan relacionades amb l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i la Societat Catalana de Pediatria: “Els cirurgians pediatres catalans desenvolupem la nostra tasca acadèmica juntament amb els pediatres a la Societat Catalana de Pediatria. De la seva junta directiva, n’he estat, en diverses èpoques, tresorer, secretari, vicepresident i president. És una feina que m’ha enriquit molt i que m’ha permès conèixer gent i fer grans amics. Ara, el meu fill Albert, que és metge de família, ja ha format part de la junta de la societat espanyola de la seva especialitat. Segueix els meus pasos.”
Per acabar el doctor Casasa ens fa una refència a la seva activitat en l’organització de l’esport escolar de Barcelona: “L’esport és una de les meves afeccions preferides. A part de practicar-lo com a jugador de tennis, he tingut l’oportunitat de participar en la seva organització com a dirigent del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona, i contribuir a inculcar la necessitat de les revisions mèdicques entre els escolars esportistes.”
