Text del 2004
Les malalties mentals es distribueixen de manera uniforme en totes les capes de població i l’objectiu de la psiquiatria i les neurociencies és aconseguir entendre-les i curar-les.
La psiquiatria ha evolucionat notablement en els darrers anys. La pràctica clínica s’ha perfeccionat gràcies als psicofàrmacs, a les noves formes de psicoteràpia i als progresos tècnics, però encara s’ha avançat poc en la comprensió global de les malalties mentals. Si bé és cert que avui se’n saben més coses, encara queda molt per descobrir i estudiar. El dr. Miquel Casas és el cap del servei de psiquiatria de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron i catedràtic d’aquesta disciplina a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha desenvolupat una dilatada trajectòria en els àmbits assistencial, de recerca i docent.
Una especial curiositat i interès per les ciències naturals i el cos humà el van portar a estudiar medicina a la UAB. A tercer curs de carrera va descobrir un camp de coneixement nou a través de l’assignatura de psicologia mèdica, i a cinquè curs la de psiquiatria va acabar de definir els seus objectius professionals. “Acabada la carrera l’any 1974 vaig iniciar la residència de psiquiatria a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, integrant-me a l’Institut Mental de la Santa Creu, una entitat inicialment pionera i modèlica guiada per les tendències i concepcions europees més avançades sobre psiquiatria que va ser fundada pel doctor Pi i Molist a finals del segle xix. “
Acabada la residència, el dr. Casas es va especialitzar en psicofarmacologia i va realitzar una estada de quatre anys a l’Institut Karolinska d’Estocolm per formar-se amb més profunditat en aquest àmbit i en el de les neurociències. El 1983 va tornar a l’Hospital de Sant Pau per encarregar-se de la secció de psicofarmacologia centrada en drogodependències. “Era el moment en què per normativa calia implantar unitats de drogodependències als hospitals de tercer nivell. Vaig estar-hi fins el 1990, quan vaig entrar de professor titular a la Universitat de Santiago de Compostela.”
El 1994 tornà com a professor titular de psiquiatria i cap de la unitat de conductes addictives a l’Hospital de Sant Pau. El 1996 guanya la càtedra de psiquiatria a la UAB ubicada en aquest Hospital i quatre anys més tard accedí a la plaça de cap del servei de psiquiatria de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron i catedràtic de la UAB que es creava aleshores. “Ara és un servei complex format per una unitat de psiquiatria d’adults, una de drogodependències, una de psiquiatria infanto-juvenil i una sèrie de programes suprasectorials. S’hi aplica el Pla de Salut Mental de Catalunya, en procés de reforma, que pretén crear un servei de psiquiatria modern que treballi amb el concepte de psiquiatria comunitària, en el qual l’hospital és una peça de l’atenció psiquiàtrica que es complementa amb els centres de salut mental del territori integrant-se a la xarxa de psiquiatria i salut mental del país”. A més de la tasca docent com a catedràtic de psiquiatria de la UAB, també desenvolupa tasques de gestió de recursos dins la pràctica clínica i la recerca, estant principalment interessat per la investigació en neurociències. Així mateix, és el responsable clínic del Programa d’Atenció Integral del Metge Malalt (PAIM), del Col·legi oficial de Metges de Barcelona.
El dr. Casas aclara: “la psiquiatria és l’especialitat mèdica que estudia i tracta malalties psíquiques. La complexitat d’aquesta branca i la falta de coneixements sobre el cervell han fet que hi hagi escoles i nuclis d’investigació que defensen teories i mètodes terapèutics molt diversos. La psiquiatria es divideix en branques, algunes de les quals estan relacionades amb aspectes neurobiologics, familiars, socials, polítics, etc. Qualsevol fenomen intern o extern que afecti l’ésser humà produeix canvis a nivell cerebral. No sempre impliquen una patologia, però algunes circumstàncies externes que afecten l’individu, o patiments endògens, la poden provocar.”
Per moltes persones les malalties psiquiàtriques tenen una connotació negativa. Encara falta molta divulgació sobre la realitat de les enfermetats mentals. “Cal tenir en compte que la malaltia mental es distribueix de manera uniforme en totes les capes de població. La pràctica psiquiàtrica actual necessita persones molt ben preparades en tots els àmbits del saber humà i dotades d’una visió àmplia que uneixi els avenços tècnics i el saber personal. Un saber personal que va molt unit a la investigació clínica i a la conceptualització de les malalties.”
I afegeix: “Per desenvolupar una malaltia mental o una drogodependència hi ha d’haver una especial vulnerabilitat que pot ser en part genètica però també adquirida.”
El prof. Casas està especialitzat en tractar sobretot patologia psiquiàtrica amb drogodependències. “Les drogodependències són conductes addictives a substàncies químiques, encara que també hi ha moltes conductes addictives que no impliquen drogues, com el joc, l’exercici físic violent i repetitiu, les compres, el sexe… Aquesta és una de les gran àrees que caldrà abordar molt seriosament en un futur perquè hi ha moltes persones que les pateixen. Els treballs actuals amb drogoaddicció i psiquiatria apunten cap a un enfocament que abasta tot el vessant personal, familiar i social a través d’un abordatge terapèutic multidisciplinar que segueix el mètode científic natural i les normes de la bona pràctica clínica. El drogoaddicte pot aconseguir sortir de les drogues, però els canvis que s’han produït en el seu sistema nerviós central duren anys i faciliten les recaigudes raó per la qual els tractaments han de ser de llarga durada.”
El dr. Casas no creu que hagin persones vicioses; per el contrari, és fervent defensor de les hipòtesis de l’automedicació en drogodependències i considera que una gran majoria de malalts addictes pateixen un transtorn que explica la seva patologia.
