Text del 2004
El nostre cervell millora si l’exercitem, es creen més prolongacions de les cèl·lules i nous circuits.
Com la psiquiatria, la neurologia té per objecte d’estudi el sistema nerviós, amb la diferència que en tracta les malalties que comporten una lesió o una anomalia metabòlica o bioquímica. Però el neuròleg Josep M. Grau reconeix que la divisió entre aquestes dues especialitats es dilueix en la praxi mèdica: “Hi ha malalties psiquiàtriques que poden donar símptomes físics i malalties neurològiques amb símptomes psiquiàtrics. També succeeix que amb el temps pot variar la classificació de la malaltia perquè se n’ha conegut la causa.” Això no obstant, la neurologia abasta malalties comuns com les migranyes, l’epilèpsia, vertígens i malalties cerebrals i vasculars. Amb menys freqüència tracta malalties degeneratives del sistema nerviós, les més conegudes de les quals són la malaltia d’Alzheimer i de Parkinson, i les d’origen genètic.
El doctor Grau descriu les causes orgàniques d’algunes malalties de l’especialitat: “Una crisi epilèptica, que pot tenir puntualment qualsevol persona, és la manifestació clínica d’una descàrrega patològica d’un grup de neurones que dura segons o minuts. L’epilèpsia és tendir a la repetició d’aquestes crisis. I en la migranya que té la dona al voltant de la menstruació poden intervenir factors hormonals, retenció d’aigua i modificacions circulatòries cerebrals. Pel que fa a les malalties vasculars i cerebrals, una manca de sang al cervell comporta un infart cerebral, que afecta cèl·lules nervioses. Unes es poden salvar amb aportació de sang, però d’altres queden afectades definitivament. En el vessament cerebral la ruptura d’una artèria hi provoca una hemorràgia. Cal prevenir-ne els factors de risc, com la hipertensió, l’alteració dels lípids de la sang, l’índex elevat d’àcid úric o l’hàbit de fumar.”
L’any 1958 el doctor Grau va començar els estudis de medicina, “de la qual m’agradava l’estudi científic i el vessant humà. A l’Hospital Clínic vaig rebre un ensenyament molt convencional. En la part pràctica vaig haver de formar-me per iniciativa pròpia, vaig ser alumne intern i vaig fer guàrdies. Ben aviat em va atraure la neurologia, que vaig aprendre amb el doctor Barraquer Bordas.”
El doctor Grau va ser un dels primers professors de la Universitat Autònoma de Barcelona, a l’any 1968, sense deixar de ser metge clínic: “Llavors les universitats canviaren. De l’Autònoma esperàvem que fos una universitat diferent de la que teníem. Les primeres promocions de metges que en van sortir van ser excel·lents i el pla d’estudis de medicina era magnífic per l’època.”
El 1972 el doctor va entrar al cos facultatiu de l’Hospital de Sant Pau i del 1977 al 2003 ha estat cap del Servei de Neurologia, en què ha dirigit la tasca de deu especialistes: “Sempre he estat metge en l’entorn hospitalari, cosa que m’ha agradat molt. Però potser vaig assumir-hi massa aviat la tasca de gestió, era molt jove.”
Amb 35 anys d’experiència en medicina, docència i recerca, el doctor Grau ha conegut l’evolució de les malalties degeneratives i d’origen genètic de la neurologia: “Quan estudiava medicina la malaltia d’Alzheimer era infreqüent entre la població, que no vivia tants anys com ara. L’augment de l’esperança de vida ha comportat l’afectació massiva d’aquesta malaltia a partir dels 65 anys. Actualment la té un 40% de les persones de 90 anys. És una malaltia molt dura perquè afecta el nucli de la personalitat, però en els propers anys se’n sabran més detalls. Pel que fa a la malaltia de Parkinson, cap al 1968 va començar a administrar-se la dopamina als malalts, ja que es va observar que aquesta substància neurotransmissora els mancava en nuclis del cervell. El tractament farmacològic va donar resultats miraculosos, però als deu anys perdia eficàcia. Actualment la cirurgia hi ha aportat grans avenços, amb la qual s’arriba a col·locar en el cervell un elèctrode per estimular-ne o bé anul·lar-ne nuclis molt petits. Fa quaranta anys no podíem imaginar les tècniques quirúrgiques d’ara, tan segures. I tecnologies com l’escànner, la ressonància magnètica o la tomografia per positrons també han comportat un canvi radical de la neurologia, sobretot en el diagnòstic del càncer de l’especialitat, molt nociu. D’altra banda, sabem que el nostre cervell millora si l’exercitem, es creen més prolongacions de les cèl·lules i nous circuits. Amb cèl·lules mare possiblement el regenerarem. És una tasca dels genetistes, que també contribuiran en el tractament de les malalties genètiques del sistema nerviós, de les quals ja se n’estan coneixent els efectes.”.
Actualment el doctor ha assumit la direcció de la docència de l’hospital, amb la qual ha vist realitzat el seu objectiu: “Sempre he volgut treballar en un centre amb docència, tant resident com continuada. Coordinar-la és un repte que m’atrau. L’hospital fa activitats docents per al personal, també ensenya el pregrau i el postgrau de medicina i infermeria i té una gran biblioteca universitària. Darrerament hem endegat l’activitat “La medicina al teu abast”, que inclou conferències als usuaris per donar-los a conèixer els programes de l’hospital sobre Parkinson, Alzheimer, demències, trasplantaments, sida o contracepció, i informació disponible al web de l’hospital. Intentem arribar a les persones mitjançant xarxes de difusió, com les associacions de malalts o els usuaris del centre.”
Amb aquesta nova responsabilitat, el doctor Grau no ha abandonat l’activitat clínica: “M’agrada exercir la medicina i no és incompatible amb la docència, al contrari. La docència que faig a la facultat no tindria sentit si no seguís fent de metge. A més, la docència és bastant consubstancial a la professió mèdica. El metge gaudeix compartint els coneixements i les decisions.”