Text del 2003
Un món sense persones grans seria un món sense la tranquil·litat i el coneixement adquirit.
És un fet que les avantatges de la societat tecnificada han augmentat l’esperança de vida de les persones, a més la vella Europa ja no ho és solament per la seva història sinó també per la seva població, cada vegada de mes anys per causa dels baixos índexs de natalitat. Donat aquest increment de persones d’edat avançada cada vegada és més freqüent l’aparició de malalties degeneratives, algunes de les quals, com l’osteoporosi, són molt complexes. Aquesta malaltia consisteix en una debilitació persistent de l’os que propicia l’encorbament del cos, deformacions cróniques, fins a l’extrem de causar fractures greus com la de maluc. Actualment el 90% dels casos que es tracten als consultoris dels metges reumatòlegs són d’osteoporosi i és una de les principals causes de mort de la gent gran. El doctor Josep Mª Almirall i Alier, que investiga i diagnostica aquesta malaltia a Barcelona des de 1986 revela la seva importància, d’una banda, pel fet que “els nostres ossos són l’estructura del nostre cos i tota la patologia que puguem desenvolupar, sobretot a l’última etapa de la vida, anirà en funció d’aquests.”
La degeneració de l’ossada contribueix a la deformació dels òrgans vitals que sosté: “Hi ha persones encorbades per les fractures que es moren per una grip, ja que els pulmons estan enxiquits i s’han tapat ràpidament”.
De l’altra, és important perquè actua al llarg del temps, i té efectes devastadors si no es combat a temps, cal prevenir la malaltia: “Evitar l’osteoporosi és fer un tractament antienvelliment i el millor és la prevenció a temps”.
El doctor Almirall recomana un control anual a partir dels 40 anys, tant en homes com en dones, tot i que l’Organització Mundial de la Salut recomana la revisió a les dones a partir de la menopausa. “Però això significa començar a prevenir quan ja pot haver començat el procés”, afirma, i posa un exemple senzill: “La massa òssia és com la qualitat de l’estructura d’una casa. No hem d’esperar veure si aguanta al cap de 100 anys, sinó comprovar si ho fa als 40. Amb aquesta prevenció no curem, però aturem la malaltia”.
Que Josep Mª Almirall combati els efectes de l’envelliment no vol dir que estigui renyit amb la vellesa, ans al contrari, mostra una especial sensibilitat per la gent gran: “M’agraden molt les persones grans. Un món sense persones grans seria un món sense la tranquil·litat i el coneixement adquirit. Aquest coneixement ajuda a avançar, a ser reflexiu i a fer les coses bé.”
En el mètode del doctor Almirall es poden observar característiques pròpies de la maduresa, com el treball fet amb la màxima cura i observació: “Fem investigació retrospectiva. Recollim l’experiència anterior: què han fet les persones que estan malaltes”, ja que, a més de l’osteoporosi per causes genètiques, “hi ha l’osteoporosi adquirida, en funció de la capacitat de pèrdua de massa òssia.”, que pot reflectir-se en una disminució significativa d’alçada, deformacions d’esquena o dolor generalitzat.
Un altre tret propi de la maduresa amb què treballa el doctor Almirall és el valor que té l’experiència acumulada amb el decurs dels anys, i més sabent que l’osteoporosi té el temps com a aliat i que és una síndrome complexa que actua en el conjunt de la persona “que és un tot . Tot està relacionat, i com més coses saps més comprens el total.”
I això necessita temps: “Una història clínicament ben feta no és té en cinc minuts.”
Amb la premissa que tot està en relació, en el Centre d’Investigació i Diagnosi de l’Osteoporosi del doctor Almirall poden preveure tractaments nous, “com els medicaments diurètics, que tracten la hipertensió, però també són guardadors de calci. O la influència del camp magnètic en els ossos, ja que està comprovat que les persones a l’espai es descalcifiquen, perquè allà no reben la força de la gravetat.”
També treballen amb medicaments com la calcitonina, els difosfonats i les combinacions que els potencien, “productes que, fins i tot, poden fer recuperar una mica de massa òssia o mantenir la que hi ha, poden estabilitzar el procés d’envelliment de l’os.”
A banda de crear i provar medicaments nous en el tractament de l’osteoporosi, Josep Mª Almirall es mostra partidari de tractaments antics, com la ingestió sense excessos d’aigua de Vichy, perquè el fluor que porta reforça l’os, o la balneoteràpia. També mostra una inclinació especial pel metge de capçalera, que “ha de tenir capacitat per tractar l’osteoporosi, ja que és pot detectar amb un acte tan senzill, com mesurar l’alçada d’una persona, cosa que feien els metges d’abans i que els d’ara no tenen temps de fer. El metge de capçalera t’explica coses senzilles, actua com una mena d’assessor del cos i amb aquest tracte et treu la por.”
El doctor Almirall creu en la necessitat d’infondre serenor al pacient amb “una prevenció senzilla, sense obsessionar-se ni tenir pors.”
La diagnosi prèvia a tots aquests tractaments es fa també amb la mateixa precisió amb què s’investiga. Per explorar el teixit ossi a fi de detectar-ne signes de pèrdua de calci cal la tecnologia més avançada, per això el doctor Almirall és un dels pioners a Espanya a realitzar densitometries òssies: “Tenim dos escàners específics. Amb un, ultramodern, explorem el cos sencer i permet estudiar la quantitat de calci de tot el cos, la quantitat de musculatura i la de greix. Amb una sola exploració de 6 a 7 minuts veiem tot això amb 300 vegades menys de radiació que una sola radiografia”.
L’eficàcia d’aquests nous aparells encara és més sorprenent si també es té en compte que els raigs X no permeten veure l’acció de l’osteoporosi fins que s’ha perdut un 40% de massa òssia. Però adquirir aquesta nova tecnologia, que sol ser la més cara, comporta fer un ingent esforç que el doctor Almirall veu recompensat si reverteix en benefici de les persones, encara que reconeix que els aniria bé l’ajuda de les institucions: “En la investigació estem bastant deixats de la mà. No hi ha un interès clar per la recerca i crec que la societat l’hauria d’exigir; ja que llavors la pressió social faria canviar els governants”.
A banda de les dificultats per a la investigació, Josep Mª Almirall valora la que es fa a Catalunya: “La vocació investigadora ve de voler fer bé les coses, perquè aquesta vocació sempre porta a avançar, i això el català ho porta bastant a dintre. La població catalana té una gran capacitat per investigar, potser per la barreja de races que ha tingut.”
La capacitat de diagnòstic a Catalunya, en el camp de l’osteoporosi, es veu en la inversio feta en tecnologia “que molts altres països voldrien tenir. En aquests moments hi ha més 30 densitòmetres al nostre país, que poden atendre la totalitat de la població.
Tanmateix Josep Mª Almirall sap que “la tecnologia s’ha d’aplicar amb humanitat, està feta per a les persones.”
Aquest esperit humà impregna tot el treball i el pensament del doctor Almirall, que treballa contra l’envelliment per donar benestar a una societat que “és una mixtura entre les persones joves, les de mitjana edat i les grans. I perquè una societat sigui completa i humana ha de reunir-les totes.”
