Dr. Lluís Aliaga Font
Dr. Lluís Aliaga Font
PC, 15è VOLUM. Entitats mèdiques

DR. LLUÍS ALIAGA FONT

UNITAT DE TERÀPIA DEL DOLOR. CENTRE MÈDIC TEKNON

Text del 2004

Una de les grans reclamacions de la societat és la reducció o eliminació del dolor postoperatori.

La Unitat de Teràpia del Dolor és un servei que ofereix el Centre Mèdic Teknon de Barcelona amb l’objectiu de tractar persones amb problemes de dolor crònic i alleugerir-lo mitjançant l’estudi diagnòstic i el posterior tractament. Aquesta unitat està dirigida pel Dr. Lluís Aliaga Font, qui explica les característiques del dolor crònic: “Es considera crònic el dolor sostingut que dura més de tres mesos. El dolor generat per la fractura d’un os arran d’una caiguda (dolor posttraumàtic o agut) no entra en el nostre camp d’actuació. En canvi, sí que portem casos de neuràlgies postherpètiques. En persones grans que pateixen un herpes de fase aguda acostuma a quedar un dolor crònic que s’ha de tractar. Hi ha dolors que poden perllongar-se durant tota la vida. El dolor és una sensació desagradable associada a una raó real o potencial.”

La Unitat de Teràpia del Dolor del Centre Mèdic Teknon està formada per tres metges anestesiòlegs i un de medicina interna. “També comptem amb l’ajuda d’altres especialistes que aporten coneixements a l’hora de determinar teràpies. El tractament del dolor s’ha de fer de forma interdisciplinària. Hi intervenen interconsultors del món de la cirurgia i la neurologia, però també de la psicologia i la psiquiatria, perquè moltes vegades el dolor crònic té un component psicològic important. Cal esbrinar si el malalt té una psicopatologia a conseqüència d’un dolor crònic o bé si hi ha un trastorn psiquiàtric. La teràpia pot ser farmacològica per via general (oral, subcutània, transdèrmica) o a través de sistemes espinals d’infusió contínua, bloqueigs analgèsics i tècniques d’estimulació perifèrica o medular. La Unitat està orientada a oncòlegs, cirurgians ortopedes, cirurgians toràssics, neurocirurgians, reumatòlegs, cirurgians generals, endocrinòlegs i rehabilitadors.”

El dolor es pot classificar en dolor crònic maligne (neoplàssic o oncològic) i dolor crònic no maligne. “El dolor del malalt reumàtic és crònic i normalment és tractat pel reumatòleg. Quan es detecta algun tipus de dolor que s’escapa del seu àmbit d’especialitat aleshores el pacient pot passar a ser tractat en una unitat de teràpia del dolor. Aquestes unitats realitzen tractaments quan fracassen les tècniques habituals. El dolor per tumor maligne que afecta els ossos és un del més dolorosos. Es pot controlar bastant amb farmacologia i quan no és possible es passa a tècniques específiques com les d’infiltracions.”

I afegeix: “Vaig començar a treballar dins del món del dolor oncològic l’any 1978, quan encara hi havia pocs professionals interessats en aquest camp de treball. El Dr. Xavier Gómez  Batista va crear la Societat Catalana de Pal·liatius i va impulsar aquesta especialitat a l’Estat espanyol. Avui a Catalunya hi ha molts metges dedicats a pal·liar el dolor. Dins dels dolors no malignes, el dolor lumbar i les neuràlgies són els més freqüents. Hi ha molts tipus de neuràlgies, com la postherpètica diabètica o la postquirúrgica. Una neuràlgia pot ser química, infecciosa o per malaltia sistèmica. Són diferents formes d’afectació del nervi que quan es fan cròniques han de ser tractades en una unitat de teràpia del dolor. Hi ha un percentatge de malalts que després d’una cirurgia desencadenen un dolor que es pot convertir en crònic, encara que la cirurgia s’hagi realitzat correctament.”

El dolor lumbar és una de les causes més freqüents d’invalidesa. “L’origen del dolor pot ser una artrosi, la degeneració de la columna en la gent gran i el quadre de les hèrnies discals. Abans es feien moltes operacions i no sempre se solucionava el problema. Avui la tendència és més conservadora i només s’operen hèrnies discals si hi ha alguna afectació nerviosa clara. Són malalts complexos i s’han d’estudiar tots els factors de sobrecàrrega física, musculars, lligamentosos, del disc… i fer un diagnòstic que impliqui una teràpia el menys agressiva possible. Dins d’aquestes tècniques poc agressives hi ha l’acupuntura, l’estimulació elèctrica transcutània, la farmacologia poc agressiva, la rehabilitació o les infiltracions.”

La Unitat de Teràpia del Dolor també tracta diferents tipus de dolor agut postoperatori. “La gent no vol patir dolor i ens demana tractaments que l’evitin. Una de les grans reclamacions de la societat és la reducció o eliminació del dolor postoperatori. El cirurgià i l’anestesiòleg han d’estar preparats per poder tractar el malalt i evitar-li dins de les seves possibilitats el dolor. A Catalunya hem estat pioners en la introducció de l’analgèsia obstètrica. Es tracta el bloqueig epidural del part. La societat demanava un tractament que evités els dolors propis d’un part. Avui aquest tipus d’analgèsia també es practica als hospitals públics. No tots els centres hospitalaris poden disposar d’una unitat de teràpia del dolor, però sí que poden confeccionar protocols i establir unes pautes per aplicar analgèsics de rescat.”

La major part d’especialistes mèdics que tracten el dolor són anestesiòlegs. Aquesta és l’especialitat del Dr. Aliaga, qui explica els motius de la vinculació dels anestesiòlegs a la teràpia del dolor. “El primer metge que es va dedicar a tractar el dolor va ser el professor John Bonica, un metge italià que va exercir als EUA. Va ser el primer que, després de la II Guerra Mundial i amb l’experiència adquirida durant el conflicte bèl·lic tractant ferits de guerra amb dolors postquirúrgics i postreumàtics, va crear una unitat específica per tractar-los. Tenia coneixements dels fàrmacs i podia fer infiltracions i bloqueigs, tècniques que s’utilitzen en la pràctica anestesiològica. A l’Estat espanyol i a la majoria de països del món els especialistes en teràpia del dolor són anestesiòlegs. Aquests professionals sempre s’han interessat en tractar no sols el dolor intraquirúrgic sinó també el postoperatori i el crònic. És una especialitat molt complexa ja que exigeix coneixement de fisiologia pulmonar, de fisiologia cardíaca, de fàrmacs… en definitiva, la vida del quiròfan depèn d’ell.”

Aquesta especialitat mèdica és molt necessària dins del món sanitari actual. En els darrers anys s’ha posat de manifest la manca d’aquest tipus d’especialistes. “Hi ha poques places en els hospitals i poc personal per cobrir-les. Aquesta situació és contradictòria tenint en compte que la demanda social d’anestesiòlegs és cada vegada més elevada. L’anestèsia obstètrica, la gastroescòpia, la colonoescòpia es fan amb sedació. De fet, l’anestesiòleg actua en molts camps i el seu àmbit d’actuació s’amplia constantment.”

Els resultats de les teràpies són esperançadors: “El 40 % dels casos se solucionen, un 30% s’alleugera i la resta és difícil de poder controlar. En tot cas sempre s’aconsegueix que el malalt estigui més tranquil i s’angoixi menys.”