Text del 2004
Els metges no perdem de vista que el més important és el malalt, no els resultats econòmics.
L’especialitat d’urgències encara no té un reconeixement oficial a Espanya. Aquesta és una de les reivindicacions més fermes dels professionals que s’hi dediquen emparats per la Societat Espanyola de Medicina d’Urgències i Emergències. El Dr. Martínez treballa en aquest camp com a responsable del servei d’urgències domiciliàries d’Assistència Sanitària Col·legial. Aquesta activitat actualment no li permet el contacte directe amb el malalt, tot i que va ser un dels motius pels quals va decidir estudiar medicina: el tracte amb la gent i la part humanística de la medicina. “Avui dia es poden trobar bons diagnosticadors però no sempre bons metges. A més de saber diagnosticar i curar malalties, el professional mèdic ha de saber tractar amb humanitat. El vessant humanístic no s’aprèn, es porta dins.”
Va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona. El seu interès des de bon començament es va centrar en la ginecologia, especialitat en què es va formar en diversos serveis hospitalaris. La seva primera feina a un servei d’urgències va canviar radicalment les seves expectatives. Al principi va compaginar aquesta activitat amb l’assistència en l’àmbit públic i privat com a metge de capçalera a l’Hospitalet de Llobregat. L’any 1988 se li va encarregar la coordinació del servei d’urgències de l’Hospital de Barcelona, on continua actualment. Per inquietud formativa, el Dr. Martínez va realitzar un màster en economia de la salut i gestió sanitària i va entrar en contacte amb professors d’economia de la Universitat Pompeu Fabra i de la Universitat de Barcelona. “Vaig començar a comprendre que la sanitat no consistia només en una pràctica assistencial, sinó que hi ha altres factors molt importants que defineixen la qualitat, com és el cost dels serveis que es donen. La salut no té preu però té un cost. El més difícil és aconseguir bons serveis a un preu adequat. Aquesta línia entronca amb la filosofia d’Assistència Sanitària Col·legial, entitat sense ànim de lucre, fundada pel Dr. Espriu i gestionada per professionals mèdics. Tenint en compte aquest concepte de medicina tan social, m’ocupo de l’organització, de la qualitat de la prestació, del control de costos i de la promoció del servei. Oferim el millor servei a un cost assumible i amb un grau elevat de satisfacció per part dels nostres clients.”
Cada cop és més freqüent la presència de professionals mèdics en l’àmbit de la gestió d’institucions sanitàries, abans reservat als economistes. “Que hi hagin metges que s’ocupin de qüestions econòmiques de la sanitat és positiu perquè actuem amb un codi deontològic i no perdem de vista que el més important és el malalt, no els resultats econòmics. El nostre sistema sanitari és bo perquè és universal, però té molts defectes. Hi ha pocs incentius i poca motivació dels professionals, que sovint estan mal recompensats. El model actual no serveix per a una societat occidental desenvolupada. L’Estat ha de garantir amb un finançament suficient la sanitat per a tots els ciutadans, però potser el més adequat no és que es posi a prestar el servei amb funcionariat. Ha volgut ocupar-se de la sanitat però es gasta més en la infraestructura sanitària que en la sanitat mateixa. A més, molts metges no prenen en consideració el cost econòmic i social de la seva activitat quan treballen a la sanitat pública, i sí quan ho fan a la privada. Hem de ser conscients que fer més coses no és sempre millor; cal ocupar-se no només del pacient que tenim davant sinó també del que vindrà després.”
Quan va posar en marxa el servei d’urgències de l’asseguradora, va tenir molt en compte els errors que cometien altres serveis homòlegs. “El problema més greu que tenen els serveis d’urgències hospitalàries és la massificació. Molta gent hi acudeix per iniciativa pròpia però, en realitat, només el 15% de les visites estan justificades. Per evitar això vaig proposar un servei de visites domiciliàries de qualitat i ben coordinat per als nostres associats. Si en quedaven satisfets no es dirigirien a l’Hospital i el servei no es col·lapsaria. Vam ser innovadors en la instauració d’un sistema d’atenció domiciliària diferent. Quan un malalt ens truca, sigui quina sigui la seva patologia, sap que tindrà un metge a casa seva en 30 minuts. Aquest metge està vinculat al nostre hospital i és un esglaó més de la continuïtat assistencial.”
Aquests professionals són rigorosament seleccionats per l’entitat. “Quan un professional entra al servei li expliquem la nostra filosofia i el que esperem d’ell. Els exigim que siguin bons professionals per garantir el nivell de qualitat, han de tenir un tracte correcte vers els pacients, la seva presència física ha de ser coherent amb la imatge de la institució perquè creiem que facilita la comunicació amb el malalt, han de ser bons comunicadors per donar explicacions correctes als malalts i han d’assumir els compromisos de l’entitat. Vam ser innovadors a incorporar un sistema de retribució mixta per als nostres professionals. Fan una tasca difícil i intentem crear les millors condicions de treball; adaptem els horaris a les seves possibilitats i posem al seu abast tot allò perquè puguin desenvolupar la seva tasca satisfactòriament.”
L’activitat del servei d’urgències domiciliàries comença quan un associat que no es troba bé i truca. Recull la trucada una administrativa qualificada i comunica el cas a un dels metges que està lliure perquè faci la visita domiciliària. En 30 minuts ha d’estar davant del pacient. A vegades, això seria difícil d’acomplir a hores punta; disposem de professionals repartits en diverses zones de la ciutat. “El metge que atén el malalt a casa seva és responsable de la seva actuació. El lliure albir professional és sagrat, però quan truca una persona, en realitat està trucant a una institució, per la qual cosa intentem homogeneïtzar al màxim les actuacions mèdiques, fent controls de qualitat. Per ajudar-los al màxim en la seva tasca els proporcionem una agenda electrònica amb què poden connectar-se amb l’Hospital i tenir accés, amb l’autorització prèvia del malalt, al seu historial clínic. Aquest grau tan elevat d’exigència fa que tinguem el millor col·lectiu de professionals d’urgències d’atenció domiciliària, tant de pediatres -que atenen els infants- com de medicina de família.”
Encara que la majoria de vegades després de la visita a domicili se solucionen els problemes de salut, sempre es recomana la visita posterior al metge de capçalera o a l’especialista. En alguns casos s’ingressen els malalts a l’Hospital. “El servei d’urgències d’atenció domiciliària de l’Hospital de Barcelona pretén atendre bé la patologia banal. En cap cas no es planteja solucionar problemes que requereixin mitjans hospitalaris. El nostre objectiu principal és que la persona que necessita anar a l’hospital hi vagi ja orientada, i la que no ho necessita, que no hi vagi.”
