Text del 2004
La recerca ens permet sortir de la rutina i poder presentar les nostres experiències a la comunitat.
El Dr. Josep Masip és el cap de la unitat de vigilància intensiva de l’Hospital Dos de Maig de Barcelona, l’antiga Creu Roja. El fet que un cardiòleg ocupi aquest càrrec és purament circumstancial. La unitat de cures intensives de l’hospital, que havia perdut la seva força inicial, es va fusionar amb la unitat coronària, amb la qual cosa un metge cardiòleg va passar a fer-se càrrec del servei. “Hi ha molt pocs cardiòlegs intensivistes. Tot i que porto els pacients de la unitat coronària, coordino la resta de malalts i estic al dia de totes les patologies perquè a la UCI n’hi ha tot tipus.”
Quan el Dr. Masip es va plantejar iniciar els estudis universitaris, en la tria va pesar l’ambient viscut a casa, on convivia amb el seu oncle metge, i també l’interès personal per les ciències. La universitat catalana dels anys setanta que li va tocar viure estava molt polititzada i ell s’hi va implicar activament. Eren temps d’assemblees, vagues, tancaments de la facultat, poca activitat pràctica i moltes comissions d’apunts. Un cop superada aquesta vivència, el Dr. Masip es va decantar pel vessant mèdic pel fet de considerar-lo més intel·lectual que el quirúrgic. Les seves preferències eren la medicina interna i la cardiologia. L’hospital de la Creu Roja li va oferir una plaça al Servei de Cardiologia i allí es va treure el títol d’especialista. Posteriorment, va treballar uns anys en el Servei de Cardiologia de l’Hospital Clínic, on va aprendre les bases per a la recerca i les tècniques del cateterisme i l’ecocardiografia. Al cap d’uns anys tornaria a aquest hospital per aprendre medicina intensiva. Durant el període de formació, el Dr. Masip va tenir contactes amb metges eminents del quals manté un record ben viu. “Els doctors Codinach, Pamias i Moreno, de la Creu Roja, i els doctors Betriu, Sanz i Navarro, del Clínic, són els metges cardiòlegs que m’han influït més en el desenvolupament de la meva professió.”
També recorda especialment la seva estada a Los Angeles mitjançant el doctor Valentí Fuster. L’equip que dirigeix el Dr. Masip està format per un bon nombre d’infermeres molt qualificades i per metges intensivistes. La figura d’un cardiòleg com a cap d’intensius no és habitual, només en trobaríem tres o quatre a tot l’Estat. La societat té una visió falsejada de la UCI com a lloc sinistre on els pacients van a morir. La realitat és una altra. “A la UCI atenem qualsevol pacient que requereixi una atenció intensiva perquè té el risc de perdre la vida a curt termini. La patologia que origina aquesta situació ha de ser potencialment reversible perquè si no hi ha solució el malalt ja no és admès.”
L’actitud dels malalts a la UCI i dels seus familiars és molt respectuosa vers els professionals. Potser perquè són conscients de la gravetat de la situació i de la seva indefensió, s’entreguen totalment i accepten sempre les decisions mèdiques. “La relació metge-pacient, però, no sol ser molt intensa, pel fet que les estades són curtes o els malalts estan sedats. Paradoxalment, pot ser més fort el lligam amb els familiars que amb el mateix malalt.”
Paral·lelament a la seva tasca assistencial, el Dr. Masip dedica molt del seu temps a la recerca clínica i a l’ensenyament. L’edema agut de pulmó és una patologia en la qual ha assolit un cert renom mercès a les seves publicacions en les millors revistes mèdiques internacionals. “Aquest any hem guanyat el premi Josep Trueta a la recerca científica.”
El premi té més rellevància per recaure en un hospital petit, que no gaudeix dels recursos ni la tradició investigadora dels grans. Amb els anys, la recerca ha anat guanyant protagonisme fins a ser l’eix central de la seva professió. “La recerca ens permet sortir de la rutina i poder explicar les nostres experiències a la comunitat.”
D’altra banda, el Dr. Masip també és el responsable de la docència del seu hospital. Ell mateix exerceix de professor de cardiologia a la Universitat de Barcelona. El seu futur immediat el veu esperançat amb el projecte de construcció del nou hospital a Sant Joan Despí. En una UCI són molt diverses les patologies que es tracten, però n’hi ha unes més freqüents que d’altres: “La meitat dels nostres ingressos els provoca la malaltia coronària. El cor no és un òrgan complex. Té un funcionament molt físic. A més, és molt assequible a les exploracions i les seves patologies es manifesten amb claredat. Amb les noves tecnologies cada cop accedim al diagnòstic de forma menys agressiva, al mateix temps que podem actuar de forma més expeditiva.”
El cor, potser més que cap altre òrgan, rep les conseqüències de l’estrès, del tabac i d’una alimentació poc adequada. En més de la meitat dels atacs cardíacs el cor avisa, però moltes vegades la gent no en fa cas. “L’educació sanitària és fonamental per evitar molts casos d’infarts. Cal conèixer el que ens convé i el que no, i saber què hem de fer d’avant d’un avís. Això passa inevitablement per l’educació. La medicina en l’actualitat ha entrat en una espiral de costos que seran difícils de suportar, per la qual cosa és molt important incidir en la prevenció i en l’educació.”
Les unitats de cures intensives no han viscut grans innovacions tecnològiques en els darrers anys. Els avenços més evidents han estat en l’entorn de la mateixa medicina intensiva, en les noves intervencions, nous fàrmacs i millors tècniques diagnòstiques. “El futur de la medicina intensiva passarà per tenir una informació cada cop més completa de la situació del pacient, per tal de poder-nos anticipar als esdeveniments. Pel que fa a la cardiologia, l’evolució vindrà fonamentalment pel diagnòstic precoç.”
