Text del 2004
Les tècniques percutànies han millorat la cirurgia del peu.
.
El doctor Ricard Fadurdo no tenia cap antecedent familiar que pogués condicionar-lo a l’hora de triar la carrera mèdica. Li agradaven l’enginyeria i la medicina, però al final es va decantar per aquesta última. S’ha especialitzat en el camp de la traumatologia perquè potser té una mica a veure amb l’enginyeria. Va estudiar medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona començant al 1971, el primer any en que s’impartia medicina a Bellaterra. “A diferència de la universitat central, a Bellaterra hi havia menys conflictivitat social i política. L’esperit i de llibertat eren la base de la nova universitat. Era la anomenada ‘isla democrática’ de ‘papá Villar’.
Allí va cursar els dos primers anys i va continuar els estudis a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i a l’Hospital del Mar. L’especialitat en traumatologia la va dur a terme a l’Hospital Central de l’Aliança, amb un contracte de pràctiques de cinc anys, que equivaldria a l’actual MIR. “Durant el meu període universitari vaig tenir professors excel·lents. Recordo especialment el Dr. Drobnick. Tenia uns grans coneixements mèdics.” El Dr. Fadurdo va completar la seva formació fora del nostre país amb diverses estades curtes a l’estranger. Entre altres, a Toronto va aprendre la tècnica de cirurgia de la pelvis i a Marsella va realitzar un curs pràctic sobre cirurgia de la columna vertebral. Els primers passos professionals els va fer també a l’Hospital Álvarez de Castro de Girona realitzant col·laboracions puntuals. Poc temps després va obrir la seva consulta privada, que encara conserva. Actualment, a més, és un dels caps clínics de traumatologia i cirurgia ortopèdica de l’Hospital del Sagrat Cor de Barcelona. També és especialista en medicina del treball i ha fet un màster en traumatologia de l’esport.
L’especialitat en traumatologia i cirurgia ortopèdica és molt àmplia i les patologies més habituals són molt variades. “En traumatologia i ortopèdia tractem les alteracions dels ossos i parts toves del voltant.” El servei al que pertany el doctor Fadurdo abraça totes les branques de l’especialitat.
La major part de les persones que s’hi visiten són sòcies i poden escollir el metge de la seva confiança. Les tècniques diagnòstiques amb sofisticats aparells cada cop són més precises, però requereixen una inversió important. “A l’hospital tenim tot allò que necessitem per fer un diagnòstic acurat de qualsevol patologia. Disposem de gammagrafies, ressonàncies magnètiques i tacs helicoïdals.” L’especialitat de traumatologia i cirurgia ortopèdica té un ampli camp d’acció. Els traumatòlegs també s’ocupen de tot el que ateny la reumatologia (dolors d’esquena, espatlla…). Per aquest motiu, en un gran hospital la consulta del traumatòleg és la més massificada.
L’especialitat ha evolucionat gràcies als avenços tècnics i científics. L’aparició de la cirurgia mínimament invasiva, la cirurgia percutània, i la de mínima incisió, han estat uns dels fets més revolucionaris. Fa possible, amb tècniques diverses, unes intervencions menys agressives i redueix el temps del postoperatori. Els avantatges també són de tipus econòmic. “L’artroscòpia va ser una de les primeres tècniques en perseguir aquests objectius. Consisteix a observar l’articulació per dins mitjançant uns tubs per veure directament la lesió i tractar-la. Al principi només es feien servir pels genolls, però ara ja se n’ha fet extensiu l’ús als turmells, espatlles, canells i, fins i tot, a l’articulació metatarso-falàngica dels peus, a més permet cirurgies mixtes, obertes i tancades, com per exemple en el cas de l’espatlla. Altres tècniques novedoses, per citar-ne algunes, són les nucleotomies percutànies per al tractament de la patologia discal o la vertebroplàstia, que consisteix a introduir un líquid dins una vèrtebra aixafada per impedir que es continuï aixafant. Abans d’aplicar una tècnica o una altra de les moltes que tenim al nostre abast hem d’analitzar acuradament el pacient (estat general, edat, expectatives, etc.) i els beneficis que aporta cadascuna en funció de tots aquests paràmetres. Hem de tenir present que la traumatologia és l’especialitat més àmplia que existeix. Fem servir moltes tècniques diferents, hi ha molts tipus d’abordatge i infinitat de fractures.”
Avui dia es té molt present el postoperatori abans de qualsevol decisió de tipus quirúrgic. Es valora molt la qualitat de vida del malalt després d’una intervenció. “Procurem que el pacient es recuperi al més aviat possible, tant pel seu propi benefici com per estalviar costos. Sens dubte, la cirurgia mínimament invasiva ho facilita.”
El mal de peus ens dificulta el desenvolupament de la nostra activitat diària i ens causa un malestar general. La cirurgia ortopèdica s’ocupa d’aquesta part del cos amb intervencions molt acurades. “S’han generalitzat les cirurgies de l’avantpeu, com les dels galindons i metatarsàlgies (dolor a la part davantera de la planta). La majoria de les intervencions que practiquem en el peu es localitzen a l’avantpeu.”
Una de les patologies més freqüents són els galindons, popularment coneguts amb el nom de juanetes. Si anys enrere els afectats tenien una certa recança a ser intervinguts pels dolors que ocasionaven, avui dia això ja no succeeix. “Per tractar els galindons practiquem la cirurgia percutània, cosa que ha esdevingut un dels grans avenços de la nostra especialitat. Abans havíem d’obrir i tallar l’os. Això implicava una estada a l’hospital, un tractament analgèsic i sovint dolors posteriors. Ara, en canvi, la cirurgia dels galindons és molt menys agressiva, molt efectiva i et permet marxar a casa un cop acabada la intervenció. El postoperatori és bo i els resultats excel·lents.”
L’aparició dels galindons, que afecten molta gent, és deguda a causes diverses. “Els galindons es formen sovint per alteracions provocades per l’ús de sabates poc adequades, amb molt de taló o molt estretes de la punta. Però no sempre és així perquè els homes, que no porten aquest tipus de calçat, també en pateixen. Segurament són múltiples factors els que els generen o fan que una persona tingui més predisposició a desenvolupar-los que una altra. La prevenció és important.”
Les pròtesis són unes eines molt usades pel traumatòleg. “Una pròtesi substitueix una part del cos. D’articulars, n’hi ha de turmell, genoll, meluc, espatlla, de disc intervertebral, entre altres. Els seus dissenys també han millorat en els últims anys. Algunes, ara es poden colocar per mínima incisió.”
El Dr. Fadurdo ha viscut l’evolució de la seva especialitat i intueix nous canvis importants en el futur: “Hi haurà més tècniques quirúrgiques, millorarà la consolidació de les fractures i potser aconseguirem la prevenció del desenvolupament de l’artrosi.”
