Texto del 2002
És meravellós poder començar a pensar d’una altra forma mitjançant les reflexions dels altres
El Dr. Ayerra, un basc format com a metge a Barcelona, és un home convençut de les seves idees. Ens explica que la Fundació OMIE de la qual n’és l’actual president, “va ser creada l’any 1979 pel Prof. J. Guimón”, catedràtic de Psiquiatria de les Universitats del País Basc i de Ginebra i, pels seus mèrits, un dels referents obligats de la Psiquiatria espanyola i europea. “Fou el primer president i hi va dedicar tots els seus esforços per animar i interessar altres professionals en el desenvolupament de moltes activitats.” La Fundació, sense ànim de lucre, té una total independència econòmica i compta amb els seus propis recursos, sense rebre cap mena de suport d’organismes oficials, públics o privats. “Això li permet mantenir una plena autonomia en els plantejaments ideològics i una gran llibertat en el desenvolupament dels programes pioners, inèdits i originals, on se supedita la maduresa del personal i l’acompanyament dels professionals que han de treballar en circumstàncies extremes i en poblacions molt danyades amb el repte i la dificultat que comporta. Les activitats de la Fundació són variades: investigació, reunions científiques, publicacions i, principalment, programes formatius de postgrau dirigits preferentment a professionals en exercici. Així oferim cursos de Salut Mental, Salut Comunitària, cursos adreçats a pal·liar el sofriment dels docents de primària i secundària i els cursos de Psicoteràpia Analítica Grupal que es desenvolupen a Bilbao, Barcelona i Ginebra.”
El Dr. Ayerra segueix explicant que “la Fundació té un òrgan rector format per persones de gran vàlua personal i científica com els Drs. M.A. Glez. Torres, J.L. López Atienza, J.Mª Galletero, J.M. Sunyer, P. Duro, i el psicòleg E. Glez. de Mendibil.” I afegeix: “Els programes docents sempre han comptat amb el reconeixement universitari, primer de la UPV i actualment la Universitat de Deusto i la de Ginebra i que avalen els nostres programes formatius. Igualment altres institucions hi són implicades: l’Hospital de Basurto, el Servei Comunitari de Uribe-Kosta a Biscaia, i els Hospitals de la Sta. Creu i St. Pau i del Mar a Barcelona.”
“Encara que d’origen basc” com ens explica el Dr. Sunyer, un altre dels membres i persona entusiasta del treball grupal i que, com a professor de la URL, està duent a terme una tècnica pionera d’articular el treball grupal i la docència, “la Fundació sempre ha tingut un camp d’acció molt important arreu i especialment en terres catalanes; les vinculacions personals i professionals amb gent de Barcelona li han permès desenvolupar moltes iniciatives a la ciutat.” Els cursos de Barcelona nasqueren com un espai de formació per a l’equip del Dr. Miquel Casas (Cap de Servei de Toxicomanies, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i professor de la UAB) i amb l’ajut de la Fundació CITRAN, (J.Sisquelles). Tots els programes són realitzats amb la imprescindible participació d’un “excel·lent equip humà format per professionals de tota mena entre els quals hem de destacar el Dr. López Atienza, que està obrint nous i interessants camins en la continuïtat dels programes.” És a l’Hospital del Mar i al seu servei de Psiquiatria (Dr. Bulbena) on actualment es realitzen els cursos que compten també amb la participació de la Unitat Docent de L’IMAS (Dr. Coll) i de la UAB, on a Barcelona es duu a terme la formació postuniversitària destinada a “psicòlegs, psiquiatres i metges en general, a més d’altres professionals de la salut que desitgen especialitzar-se en la psicoteràpia de grup, i també a persones dedicades a altres activitats, com ara els advocats i els docents, que cerquen poder aprofundir més en el coneixement propi i aliè amb l’objectiu d’arribar a solucions de consens més enriquidores per al conjunt de la societat.”
El Dr. Sunyer subratlla com “és d’interessant observar com canvien els esquemes de pensament en funció de la parcel·la del saber de la qual provenen els professionals que assisteixen a aquests cursos. Gran part de la nostra feina és deconstruir aquests prejudicis a partir de les emocions i del pensament personal, que s’han d’articular a través de les vivències personals, les quals estan íntimament condicionades i relacionades amb el seu grup de relacions socials.” Aquest tipus de tractament parteix de la doctrina psicoanalítica del doctor S. Freud de finals del segle XIX i començaments del segle XX: “La nostra concepció de la psicologia es basa, en principi, en les concepcions que va plantejar Freud. Però actualitzades a partir de l’experiència clínica i dels progressos que la idea grupal ha tingut a partir de S.H. Foulkes qui introduí la visió del home com a punt nodal d’una xarxa de comunicacions conscients i inconscients.”
L’origen primer basc d’aquesta Fundació no és casual perquè aquest poble es caracteritza per l’aspecte col·lectiu que determina la seva cosmovisió vital: “Els éssers humans no estem gaire habituats a escoltar amb una mentalitat oberta i constructiva, sinó que, en dialogar, intentem imposar els nostres punts de vista. Aquesta és l’opció menys enriquidora per a la societat perquè el progrés parteix de la capacitat d’escoltar amb atenció el discurs dels altres i construir-ne un de nou recollint tots els aspectes positius parcials que els diferents corrents d’opinió aporten. D’aquesta forma es construeix un clima de diàleg i de respecte a les opinions contràries que poden ajudar a engegar un model que doni respostes a les expectatives de tothom. Sens dubte, és meravellós poder començar a pensar d’altra forma a partir de les reflexions dels altres.”
La importància que concedeixen a l’aprenentatge és paral·lela a la que donen a la investigació: “Els nostres cursos de Màster i Formació Continuada ens permeten de posar en marxa a l’aula i d’analitzar in situ moltes de les propostes didàctiques. És evident que docència i investigació van a la par. En el nostre cas, a més, el fet de que els professionals puguin comprovar personalment que a partir de l’experiència personal i col·lectiva que es viu als nostres cursos poden ampliar les perspectives personals i socials i adquirir una concepció més plural i plena de la nostra realitat, fa que siguin un camp de pràctica psicològica immillorable.” Aquest aspecte eminentment pràctic dels ensenyaments es pot aconseguir gràcies a que els cursos que s’imparteixen no són solament teòrics sinó que compten amb una important part pràctica en què els professionals participen en dinàmiques de grup petit –fins a vuit persones– i de grup gran –amb més de cinquanta. En les primeres poden aprendre a escoltar i a expressar les vivències i problemàtiques personals i dels altres, mentre que a les segones tenen la oportunitat d’iniciar-se en la capacitat de reflexionar i pensar davant les paraules i opinions de tantes i tan diverses persones. “Les teràpies no solucionen per elles mateixes les problemàtiques de les persones, sinó que possibiliten que es coneguin millor i que puguin emprendre les passes necessàries per trobar la clau personal que les permeti de resoldre-les. Per això el grup té els avantatges del treball individual i l’aprofitament i aprofondiment del treball col·lectiu i social.”
