Sr. Pere Suñer Puig
Sr. Pere Suñer Puig
PC, 12è VOLUM. Fundacions

SR. PERE SUÑER PUIG

FUNDACIÓ BALMESIANA

Text del 2002

“Probablement, la Funda­ció Balmesiana no hauria nascut si no hagués existit una figura rellevant i un gran polígraf, el pare Casa­no­vas”, testimonia el pare Pe­re Suñer Puig, actual pre­sident de la institució i doctor en Filosofia. La seva història començà l’any 1923, quan el RP Ignasi Casanovas Cam­pru­bí SJ creà la Biblioteca Balmes, destinada a la pro­moció i difusió de l’alta cultu­ra catòlica, adjunta al Fo­ment de Pietat Catalana, fun­dat l’any 1916 pel seu ger­mà es­pi­ri­tual, Mn. Eudald Serra Bui­xó, per renovar i dignificar la pietat popular i la litúrgia. El Casal Balmesiana, on s’al­ber­gaven ambdues activitats desenvolupades i dirigides per dos insignes sacerdots i amants de la seva terra, no trigà a ampliar-se. El Foment ana­va publicant obres de litúrgia i espiritualitat, i la Balmesiana esdevingué un centre destacat d’estudi i divulgació de la cultura catòlica superior, on s’a­fa­voria la recerca religiosa. Entre les realitzacions culturals més notòries, la publicació de Les Obres Completes de Jaume Balmes, la creació de la re­­vista Analecta Sactra Tarraconensia; s’iniciaren importants inves­ti­ga­ci­ons de filologia catalana, d’història eclesiàstica de Catalunya, i s’intentà po­tenciar i agrupar l’activitat cultural i artística dels futurs homes influents de Catalunya. El pare Casanovas pretenia anar més enllà: “Ja abans de la Guerra Civil, va presentar un projecte als bisbes de Catalunya que aspirava a erigir una Universitat Catòlica.” L’any 1936, esclatà la guer­ra i el pare Casanovas és assassinat juntament amb altres sacerdots col·la­boradors de la Balmesiana. “Va ser un cop molt fort per a la Ins­ti­tució.” En acabar la guerra, tota l’obra de la Balmesiana i del Foment va haver d’afrontar una doble batalla, la del nou règim que es mostra­va recelós davant qualsevol signe d’identitat i de cultura catalanes, i la de la pre­cària situació econòmica del moment. Mn. Eudald sobrevisqué a la guerra i decidí, per reeixir tota la creació, posar el Casal sota el patronatge de la Mitra de Barcelona. “D’aquesta iniciativa, l’any 1941, sorgiren du­­es fundacions hereves: Cultura Religiosa, successora del Foment i la Fundació Balmesiana.”

En el present, l’entitat segueix la labor del pare Casanovas des de dos àm­bits, el del rigorós ensenyament superior impartit a través de cursos per a universitaris i de postgrau de Cultura catòlica, espiritualitat, Teologia, Filo­so­fia, Història de l’Església, i el de les revistes: “Es continuen publicant Analectra Sacra Tarraconensia, de més de mig segle d’existència, dirigida pel Dr. Ramon Corts, sacerdot, rector de la Puríssima Con­cep­ció i director de la Biblioteca Balmes; i Espíritu, creada l’any 1951 pel pare Roig Gironella com a òrgan d’expressió de l’Institut Filosò­fic, que abraça l’àmbit de la filosofia, del pensament cristià més am­pli, no només de la Història, i ja ha superat els 100 números publi­cats. Quant a la biblioteca, és una de les més notables de Barcelona en el seu ram es­pecífic i posseeix uns fons exemplars i col·lec­ci­ons excel·lents.”

La Balmesiana, en memòria del seu fundador i promotor, sem­pre ha es­tat presidida estatutàriament per un Pare de la Companyia de Je­sús. És una institució eclesial, però oberta a tothom, on han convis­cut mag­ní­ficament sa­cerdots diocessans jesuïtes, dominics i membres d’altres con­gre­gacions. En l’actualitat, de les persones en actiu que con­for­men la Fun­dació, només 5 són religiosos: “La majoria dels profes­sors i dels col·la­bo­­radors són seglars. Un dels nostres professors, el Dr. Francesc Canals, és seglar, pare de família i doctor en Teolo­gia, Filosofia i Dret. Sempre hem gau­dit de la col·laboració de pro­fes­­sors d’universitats, de catedràtics i de professors numeraris de la Universitat de Barcelona.”

La Fundació aferma la preservació i la transmissió de la tradició, de la cultu­ra i del pensament cristians amb una figura exponencial, Sant Tomàs d’A­qui­no: “Creiem que la seva síntesi de la concepció catòlica està con­nec­tada amb els signes de la nostra realitat del segle XXI que poden ser inspirats i conduïts per la doctrina tomista, la qual no estudiem com un pensament arqueològic, esclerosat, sinó com la que porta una dinà­mica amb uns principis i unes inspiracions que poden il·luminar si­tuacions del món actual. Creiem fermament que la cultura moderna s’ha d’afrontar des d’una estructura ja consagrada i sòlida com la que posseeix el pensament cristià.” Se celebren congressos i jornades que permeten la relació amb entitats com FASTA, una Federació d’Universitats d’inspiració tomista a l’Amèrica del Sud. L’Institut Filosòfic va jugar un paper bàsic en la creació de la Sociedad Internacional Tomás de Aquino (SITA), amb seu a la Fundació Balmesiana.

“Creiem que no s’ha de ser revolucionari, però sí evolucionari, afirma el Pare Pere Suñer. En la dinàmica de modernitzar per tal de seguir radiant l’essència del pensament cristià, la Balmesiana s’ha obert a noves formes, prò­pies dels temps contemporanis: “Amb la creació l’any 2001 de la Uni­ver­sitat Virtual Santo Tomás de Aquino, Balmesiana (UVST), ens hem intro­duït en l’era present dels avenços tecnològics.” És un centre catò­lic d’estudis superiors a distància, una secció de la Fundació que promou l’al­ta cultura religiosa, que segueix, com model i patró, Sant Tomàs d’Aqui­no. La dirigeix Enric Martínez. “Oferim cursos internacionals per Inter­net, a Espanya, a tot Amèrica del Sud i del Nord. La utilització d’una pe­dagogia activa mitjançant una xarxa de cursos, conferències, semi­na­ris de recerca, fòrums i congressos afavoreix l’expansió d’una gran comunitat educativa, oberta a tots aquells que cerquen la veritat, als qui desitgen rebre la llum de Crist i del Doctor Angèlic.”

Després de gairebé 70 anys des de la mort del pare Casanovas, la guerra que s’ha de lliurar ara ja no té res a veure ni amb fusells ni amb dictadures. La societat actual és fràgil, amb uns valors afeblits i unes arrels cristianes oblidades, una situació que inquieta la Fundació: “Ens sentim cridats a fer viva la cultura cristiana al món. Avui hi ha una necessitat explícita per­què el llegat cristià segueixi existint. Si Internet ha de ser el mitjà, doncs, així difondrem la cultura cristiana, perquè sigui present.”