Dr. Juan Carlos García-Valdecasas Salgado
Dr. Juan Carlos García-Valdecasas Salgado
PC, 16è VOLUM. Especialitats mèdiques de Barcelona, I

DR. JUAN CARLOS GARCÍA-VALDECASAS SALGADO

CIRURGIA HEPÀTICA I RASPLANTAMENT

Text del 2004

La donació de fetge de donant viu s’ha desenvolupat de forma espectacular per una necessitat social.

L’Estat espanyol és líder mundial en donacions d’òrgans, fet que el converteix en un referent internacional. Aquesta capacitat és en bona part resultat d’una organització del sistema de donacions integrat dins la xarxa hospitalària. Entre els diferents tipus de trasplantament, el de fetge rep cada vegada més demandes sobretot per l’augment de les cirrosis, fet que ha portat els investigadors a buscar alternatives. Un equip de metges i investigadors de l’Hospital Clínic encapçalats pel doctor Juan Carlos García-Valdecasas Salgado realitza un tasca de recerca en l’àmbit del trasplantament de fetge que està donant resultats molt esperançadors.

Juan Carlos García-Valdecasas és un apassionat de la medicina. La viu intensament igual que ho va fer el seu pare, farmacòleg i catedràtic d’aquesta disciplina a la Universitat de Barcelona. “Mai no em vaig plantejar estudiar cap altra carrera. A casa es vivia la medicina i la tasca del pare en investigació bàsica. Jo em vaig plantejar la medicina des d’un punt de vista clínic. Sempre vaig buscar el vessant més pràctic de la professió perquè tenia clar que no podia quedar-me estàtic davant del pacient. I aquesta visió em va anar apropant al món de la cirurgia.”

Va ser un bon estudiant, i això es va reflectir en els resultats acadèmics a la carrera: vint-i-vuit matrícules d’honor, un notable en ginecologia i un aprovat en oftalmologia. Una part de la seva formació va tenir lloc a l’estranger, “va ser un forma d’aprendre altres cultures mèdiques, com l’anglosaxona. Després d’acabar la residència vaig obtenir una beca per formar-me en cirurgia del còlon i el recte a l’Hospital St. Mark’s d’Anglaterra i el 1980 vaig tornar a l’Hospital Clínic. Tres anys més tard em van plantejar la necessitat d’iniciar un programa de trasplantaments hepàtics i vaig anar a Cambridge per formar-me exhaustivament en aquest camp. La tècnica quirúrgica europea és la més bona, en especial la dels cirurgians espanyols. En els darrers deu anys la cirurgia ha fet un gir espectacular pel grau d’exigència dels malalts. Els pacients s’informem a través de diferents mitjans a l’abast, sobretot Internet, i aquest fet ha comportat que la cirurgia es transformés. Metges i cirurgians hem de mostrar molta comprensió amb el malalt per les incerteses que es generen davant d’una patologia i fer que vagi amb confiança al quiròfan.”

El 1988 la Unitat de Trasplantament Hepàtic de l’Hospital Clínic va realitzar el primer trasplantament de fetge i des d’aleshores el doctor García-Valdecasas s’ha dedicat a aquest tipus de cirurgia, en l’actualitat com a cap del Servei de Cirurgia General i Digestiva. L’Hospital Clínic també va ser el primer centre que va realitzar un trasplantament de fetge d’un donant viu adult. “És l’alternativa més sòlida a la manca d’òrgans. Aquesta tasca exitosa ha estat el fruit de la col·laboració entre especialistes. Hem ajuntat especialitats que tenen molt de contacte per formar instituts, que en el nostre cas és de malalties digestives i inclou hepatòlegs, gastrointeròlegs i cirurgians. Treballem acordant protocols i basant-nos en l’evidència científica i l’experiència personal.”

I afegeix: “La donació de fetge de donant viu és una tècnica que s’ha desenvolupat de forma espectacular en els darrers anys en part per una necessitat social. Com que el fetge és un òrgan que es regenera fàcilment, després d’extreure’n una part, recupera amb rapidesa la mida normal. Cal intervenir tant el donant com el receptor. L’operació és de gran complexitat i implica realitzar una minuciosa labor de seccionar i sobretot suturar vasos i artèries. Existeix un gran risc per als donants.”

El fetge és un òrgan extremament complex que realitza un gran nombre de funcions imprescindibles per al bon funcionament d’altres òrgans. No hi ha sistemes hepàtics artificials que puguin substituir el fetge lesionat. “La principal causa d’emmalaltir del fetge és la cirrosi. Només un 20% dels casos s’originen per consum excessiu d’alcohol, la resta es desenvolupen a causa de virus, malalties metabòliques (algunes genètiques) i per ingestió de productes tòxics. Una cirrosi fa que el fetge vagi perdent funcions bàsiques i és irreversible. L’única opció és el trasplantament. La cirurgia hepàtica ha estat un gran repte, però per portar-la fins als nivells actuals hem hagut de formar-nos i investigar molt.”

El trasplantament de fetge exigeix bàsicament “que entre que s’extreu del donant i es col·loca en el receptor passi el mínim temps possible, que no acostuma a superar les vuit hores. El cirurgià ha de tenir una consciència clara de la distribució dels vasos, les artèries i les venes des del punt de vista virtual per fer una dissecció molt controlada i sobretot sense pèrdues. Abans la cirurgia havia de ser ràpida per la toxicitat de les anestèsies, però avui ja no ho són i el cirurgià no té pressa. El fonamental és perdre el mínim de sang possible per permetre una millor recuperació.”

En aquest sentit, indica que “l’anestesista és una figura bàsica de la cirurgia actual d’intervencions molt llargues.”

El rebuig de l’òrgan trasplantat és poc freqüent, “però la medicació que es dóna per evitar-lo produeix efectes perjudicials sobre l’organisme al cap d’uns anys. S’està investigant per intentar superar-los.”

L’equip del doctor García-Valdecasas busca constantment alternatives. “Des del 1993 investiguem amb donants que han patit un accident i se’ls ha parat el cor. Pretenem que aquestes persones mortes siguin portades a l’Hospital per intentar recuperar-les i trasplantar els seus òrgans. Els investigadors del Clínic hem demostrat que és possible.” Amb aquest treball intens i desesperat per salvar vides humanes, equips com el del doctor García-Valdecasas estan contribuint decididament a l’avenç de la ciència mèdica.