Text del 2004
Una de les obligacions del cirurgià és tractar el pacient de forma integral i amb una especial sensibilitat humana.
La urologia és l’especialitat de la medicina dedicada a l’estudi, diagnòstic i tractament de les malalties de les vies urinàries. El seu desenvolupament al llarg del segle xx ha estat extraordinari sobretot amb l’aparició de la tècnica endoscòpica com a element de treball quirúrgic especialment en la patologia dels tumors vesicals i de pròstata. El doctor Juan José Aguiló Prieto és un destacat uròleg pioner en la introducció de tècniques i tractaments en aquest àmbit gràcies als coneixements adquirits durant la seva etapa de formació als EUA. La urologia, com a especialitat mèdica i quirúrgica, es reafirma en el panorama assistencial com una de les especialitats amb més contingut. És precisament aquest fet, l’amplitud temàtica de la urologia, el que va moure el doctor Aguiló a decidir-se per aquesta especialitat.
Ha viscut la medicina des de casa. El seu pare, cirurgià general, vivia intensament una professió que va intentar transmetre al seu fill. “La seva vida mèdica, apassionant i enriquidora, em va copsar fins al punt d’interessar-me per la medicina i decidir deixar la meva terra, Mallorca, on no hi havia facultat de medicina, per anar a estudiar a la Universitat de Barcelona. Era l’any 1962 i ben aviat em vaig apassionar per la ciència mèdica.”
La universitat d’aquells anys era progressista i reivindicativa. El context polític i social a l’Estat espanyol era complex i les universitats s’havien convertit en nuclis de protesta importants. “Els estudiants vivíem intensament la vida universitària. Professors de prestigi, amb les seves il·lustracions, eloqüència i universalitat, em van saber transmetre aspectes de la medicina que avui em semblen vitals per exercir, especialment disposar d’un vessant humanístic a més del científic. Em vaig incorporar a les càtedres d’anatomia patològica i de patologia quirúrgica com a intern, una activitat que combinava amb els estudis. Vaig tenir l’oportunitat d’anar de resident de cirurgia plàstica a París a temporades llargues durant dos anys en una clínica on es practicaven pròtesis de mama, rinoplàsties, face liftings i tot un conjunt de tècniques noves que entenia que tenien gran interès per a altres especialitats com la urologia, la cirurgia vascular o la cirurgia general.”
Molts llicenciats en medicina coneixien els avenços científics i terapèutics que es desenvolupaven i aplicaven a hospitals europeus i dels EUA. Les possibilitats de participar-hi van impulsar el doctor Aguiló a optar a una plaça de resident en un hospital nord-americà. “El doctor Manuel Galofré va ser la persona que més va influir en la meva decisió d’anar a treballar als EUA. Ell hi havia estat durant uns anys i tornava a Barcelona amb una manera especial de plantejar la medicina, de veure la patologia, de fer diagnosi, d’operar, de tractar el pacient i de realitzar el postoperatori. Aleshores jo ja m’havia convertit en un projecte de cirurgià general. Vaig guanyar una plaça d’intern a l’Hospital de la Creu Roja i vaig presentar-me a l’examen Foreign per poder accedir als EUA. El 1971 arribava a la Clínica Mayo de Minnessota com a resident de cirurgia acompanyat de la meva esposa. Començava una nova vida. El programa de formació era molt interessant i dur, amb consultors que practicaven una metodologia germànica que funcionava molt bé. Em va sorprendre assistir a diferents procediments que feien els uròlegs. Tant es bellugaven en el terreny vascular com en el digestiu, plàstic, endocrí, bioquímic, fisiològic… Em va fascinar la gran diversitat de camps que abraçava la urologia i la utilització pionera de les tècniques endoscòpiques. Als EUA vaig descobrir la urologia i també les tècniques de trasplantaments d’òrgans, sobretot la de ronyó, que va ser la primera d’aplicar-se.”
A partir d’aquell moment, el doctor Aguiló va entrar dins del camp del trasplantament, que va compaginar amb la recerca. “Em sento pioner d’un camp de treball, el de la preservació d’òrgans per a trasplantament a través d’un sistema de perfusió nou. Amb el nostre equip vàrem assolir el rècord mundial de preservació de ronyó per a trasplantament. Aquell període em va permetre realitzar estudis molt interessants i plantejar-me tècniques quirúrgiques pròpies que van ser publicades en diferents revistes científiques. Aquests estudis no els hagués pogut realitzar a Espanya per manca de recursos econòmics i de mitjans tècnics adequats.”
L’estudi sobre la fisiologia del ronyó va constituir l’eix central de la seva tesi doctoral. “A la Clínica Mayo també vam fer interessants estudis sobre la impotència fisiològica, que van portar a descobrir la presència d’uns neurotransmissors, i a partir dels quals, trenta anys més tard, ha estat possible la creació de la Viagra.”
Després de cinc anys de formació i exercici de la medicina als EUA, el 1976 va decidir tornar a Barcelona. “S’obrien noves perspectives per a la societat espanyola. Tot i les ofertes d’hospitals americans per quedar-m’hi, vaig preferir tornar per desenvolupar els meus coneixements i experiència a Catalunya. No va ser fàcil. En un primer moment vaig entrar a l’Hospital de la Creu Roja fins que el 1982 vaig iniciar un nou projecte a la Clínica Quirón exercint la pràctica privada de la meva especialitat. És en aquest espai on he pogut gaudir de la medicina i aplicar el meu saber. Aquesta clínica havia realitzat un temps abans unes visites a centres dels Estats Units per conèixer quins especialistes catalans hi estaven treballant, i em van convidar a formar part del seu cos mèdic.”
La urologia americana va iniciar el tractament amb cirurgia radical per a persones afectades d’un càncer de pròstata, i el doctor Aguiló va ser un dels primers a realitzar-la a Europa. L’ampli espectre de temàtiques de la urologia també inclou la fertilitat masculina, el metabolisme de la litiasi, la cirurgia oncològica i reconstructiva del sistema urogenital, l’endoscòpia urològica o la cirurgia radical de pròstata, entre d’altres. “Tot i que la medicina tendeix a polaritzar-se, continuo fent urologia general. Realitzo menys cirurgia reproductora i andrologia que fa uns anys i en canvi han augmentat les intervencions de cirurgia tumoral renal, vesical i prostàtica.”
Al llarg de la seva carrera no ha deixat de practicar la professió des d’un vessant humà “que hauria d’impregnar el conjunt del col·lectiu mèdic. Una de les obligacions del cirurgià és tractar el pacient de forma integral i amb una especial sensibilitat humana: donar suport, explicar les possiblitats de curació de la malaltia, indicar els avantatges d’una intervenció i, en definitiva, estar al costat del pacient i parlar-hi. Cal ser-ne còmplice. El metge ha de ser versàtil i tenir capacitat de resposta. Però també cal que disposi d’unes eines de diagnòstic i de tractament òptimes per poder assolir els objectius.” El doctor Aguiló hagués gaudit combinant la praxi mèdica amb un vessant més docent per donar a conèixer la seva experiència assistencial i de recerca dins del món de la urologia.
