Text del 2004
Un metge ha de ser lliure, conèixer totes les opcions possibles i escollir-ne la millor en funció de les circumstàncies.
El cardiòleg Taher Abbas Abbas, especialitzat en cardiologia, va néixer a l’Orient Mitjà, concretament a Síria, tot i que la seva vida i la seva formació han tingut un caràcter marcadament internacional: “A la meva família no hi ha antecedents directes de persones dedicades a l’àmbit de la medicina excepte el meu avi, gran psicòleg. Sóc el major de deu germans i vaig fer realitat el desig de la meva mare que un dels seus fills esdevingués facultatiu. Després dels meus estudis primaris –en francès i anglès- al Líban, on residíem perquè el meu pare exercia com a economista, i dels secundaris a Síria, per tal de millorar els meus coneixements de l’àrab, em vaig decantar per Espanya per estudiar la llicenciatura de medicina tot i no saber ni una paraula de castellà. En un primer moment vaig fer una estada d’un any a Madrid per tal d’aprendre l’idioma i familiaritzar-me amb el país. Més tard em vaig decidir per Catalunya per estudiar medicina perquè vaig considerar que era l’indret idoni.”
La universitat escollida va ser la Central de Barcelona, i el centre de formació l’Hospital Clínic. Van ser anys “de dura preparació perquè la universitat aleshores era molt exigent pel que fa a la formació teòrica i havies de demostrar amplis coneixements sobre qualsevol àrea per superar els exàmens de les matèries.”
No obstant això, al mateix temps, també va ser una època de presa de contacte amb el país i la cultura que havia escollit per formar-se: “Vaig fer amics que es van convertir en la meva família i amb els quals encara guardo profunds lligams. El contacte amb la meva família era escàs, primer per la distància i després per la guerra que va patir el Líban. Els amics que vaig fer aquí van ser un suport i una ajuda constants.”
Un cop acabada la llicenciatura, va realitzar la seva especialització en cardiologia a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Per accedir-hi, ja que encara no existia el sistema de selecció MIR, va haver d’acreditar un bon expedient acadèmic i les actituds i aptituds adequades per a un futur cardiòleg. Paral·lelament també va realitzar la seva tesi doctoral. Ja especialitzat, l’any 1984 va opositar i va obtenir una plaça a l’Hospital de Sant Pau.
El doctor Abbas, és actualment membre de l’Associació catalana, espanyola i europea de cardiologia desde la seva fundació i pertany, a més al comitè executiu de l’Associació de metges catalans, espanyols i de l’Orient Mitjà. Associació que, entre d’altres activitats, promou congressos anuals d’ajuda al tercer món.
Des d’aleshores ha combinat aquest vessant clàssic de l’activitat mèdica amb la creació l’any 1989 de l’Institut d’Avenços Terapèutics. “Al matí desenvolupo la meva tasca dins de la medicina tradicional i del sistema d’atenció convencional, i per la tarda practico una medicina alternativa que no pot ser comparada amb altres medicines no convencionals. el principi d’acció que resulta es coneix com “ principi de similitut” (similia similibus curentur = los semejantes pueden curarse con los semejantes) i “el principi d’identitat” (isopatia = la condició – estat general – pot sanar-se amb la substància causal). Tots aquells processos, síndromes i manifestacions que coneixem com enfermetats són l’expressió de la lluita de l’organisme contra les toxines i de la seva intenció de neutralitzar-les i excretar-les. Aquests processos que denominem enfermetats són sempre processos biològics, és a dir, processos teleològics naturals, que serveixen per la defensa contra toxines i la destoxificació. La medicina practicada a l’Institut d’Avenços Terapèutics és original, en el sentit de poc convencional, però efectiva, basada en evidències científiques i reconeguda internacionalment, no en va onze investigadors vinculats a l’organització mare alemanya han obtingut el Premi Nobel de Medicina. El principi d’acció d’aquesta teràpia és semblant al de la medicina cel·lular, la diferència, però, rau en el fet que en comptes d’injectar cèl·lules mare se subministren substàncies per via intravenosa o oral que ajuden a regenerar el teixit cel·lular. En cardiologia s’opta per aquests tractaments quan la medicina convencional ja no pot arranjar la lesió, és a dir, quan dins dels esquemes mèdics clàssics no hem pogut trobar una solució efectiva a la disfunció existent. Aquesta transmissió de components biològics permet obrir i recuperar artèries que es troben molt danyades. A més a més, a diferència de la medicina convencional els tractaments de la qual es basen en components químics que sempre comporten efectes secundaris, la praxi d’aquest tipus de teràpia no suposa efectes secundaris.”
Des de la seva perspectiva, la tasca mèdica es basa en la llibertat de criteris i d’elecció del tractament idoni: “un metge ha de ser lliure, conèixer totes les opcions possibles i escollir-ne la millor en funció de les circumstàncies.”
El doctor Abbas, tot i ser un científic, reafirma aquesta opinió: “Per a mi tot es troba en el cor. Aquest òrgan té quelcom de misteriós que encara no hem aconseguit descobrir. Per a mi el cor continua sent una incògnita que conté l’essència de la nostra vida i de la nostra manera de sentir-la. El cert és que mentre aquest múscul continua bategant hi ha vida…”, i de les experiències vitals sorgeixen els sentiments i els afectes que tant condicionen la nostra existència.
Però deixant de banda els elements sentimentals, el cert és que el cor actualment és un dels òrgans que més patologies genera: “Quan estudiava medicina moltes de les persones que patien un infart morien abans de poder se ateses. En aquests moments, s’ha reduït el percentatge, tot i que encara podem determinar que existeixen dos tipus de malalts; en primer lloc els que aconsegueixen ràpidament, abans que hagin transcorregut tres hores des de la lesió, arribar a un centre hospitalari i ser atesos, i els que moren abans de poder arribar-hi. Abans la persona que patia un atac de cor veia com la seva vida laboral quedava clausurada i com esdevenia un malalt crònic primerenc. En aquests moments, en canvi, el temps mitjà de baixa després de patir un atac cardiovascular és de dos a tres mesos. En el futur l’ús de les cèl·lules mare possiblement ens permetrà de regenerar els teixits afectats per la lesió.”
En molts de casos aquests infarts o angines de pit són causades per obstruccions en les venes i artèries coronàries, fenomen que mèdicament és conegut com cardiopaties isquèmiques: “És fonamental que els vasos sanguinis i l’àrea coronària afectats per un infart siguin tractats immediatament. Si aquestes zones cicatritzen esdevindran irrecuperables.”
Les causes de l’aparició d’aquestes obstruccions als vasos sanguinis són diverses: “tabaquisme, diabetis, hipertensió, etc.” i la seva constatació requereix una tasca preventiva de la qual els mateixos afectats no sempre són conscients: “De vegades les lesions són silents, és a dir, no es manifesten amb cap símptoma. Només la realització d’un cardiograma, d’unes anàlisis de sang o d’una ergometria i si hi ha sospita, un cateterisme pot detectar la presència d’aquestes lesions.” Per això el doctor Abbas recomana sempre portar a terme unes revisions periòdiques que detectin les possibles lesions per actuar abans que derivin en incidències coronàries.
El nostre pròxim objectiu és profunditzar en l’estudi de l’ DNA, la biomedicina i la farmacogenètica.
