Text del 2005
“A les persones que treballen a la farmàcia sempre els dic que quan es fa una dispensació, el principal objectiu és donar un bon servei, sense pensar en el benefici econòmic.”
La senyora Isabel Hausmann Fargas és de l’opinió que: “En la farmàcia, hi ha tants camps d’aplicació que, si no t’agrada l’oficina de farmàcia, pots dedicar-te al laboratori, a la indústria, al control alimentari, a la salut pública, entre d’altres. És un ampli ventall de possibilitats.”
Fa ja més de vint anys que la senyora Isabel Hausmann Fargas desenvolupa la seva tasca professional en una de les més prestigioses farmàcies del districte de Sarrià-Sant Gervasi, a la ciutat de Barcelona, la Farmàcia Hausmann. La inclinació per aquesta ciència, que va heretar del seu pare, Daniel Hausmann Montaner, s’ha transmès ara per via materna. “El primer familiar que va fer una feina relacionada amb el món sanitari va ser el meu avi, Fernando Hausmann, que era metge. El va succeir el meu pare, en Daniel Hausmann Montaner, químic i farmacèutic, una persona molt il·lustre i emblemàtica, que va ser membre de la Reial Acadèmia de Medicina. Després d’ell, vaig agafar el relleu jo.”
I la nissaga familiar continuarà amb les seves dues filles, Sandra i Carolina. “La primera és farmacèutica i la segona acabarà la carrera de farmàcia a lany 2006.”
Mentre estudiava la carrera, la senyora Hausmann també va rebre el suport incondicional del seu marit. “L’ajuda del meu marit, Juan José Prades, ha estat essencial per poder arribar on he arribat. L’admiració que tenim l’un envers l’altre és mútua. El meu marit està totalment vinculat al meu món, perquè té un laboratori farmacèutic i una empresa distribuïdora de productes de parafarmàcia.”
El nom que reb la nostra farmàcia, Farmàcia Hausmann es va popularitzar gràcies a la tasca que va dur a terme el pare de la senyora Isabel Hausmann. “El senyor Daniel Hausmann va fundar la primera farmàcia l’any 1945, al carrer d’Arimón de Barcelona. Posteriorment, l’any 1976, es va traslladar a la cruïlla amb el carrer de Muntaner. Al meu pare se’l coneix molt per la recerca que va fer. Entre d’altres, va crear la marca de plantes medicinals Aquilea, i una empresa d’aromes i sabors per a la indústria alimentària i farmacèutica. Quan va morir, l’any 1992, el vaig substituir al capdavant de la farmàcia. La confiança amb la gent no s’aconsegueix d’un dia per l’altre.”
La seva feina l’omple de satisfacció. “M’he dedicat a fer una oficina de farmàcia, a oferir un servei de tretze hores els tres-cents seixanta-cinc dies de l’any. Treballen a la farmàcia dotze persones molt ben preparades. No sento frustració pel fet de no haver-me dedicat a la investigació com el meu pare. Ja que, per altra banda, sí que em dedico a fer cosmètics i preparats medicinals d’una gran qualitat. Faig la meva tasca, i n’estic orgullosa d’ella.”
La senyora Hausmann considera que, en el consell del farmacèutic, s’ha de trobar el punt just d’equilibri que garanteixi un bon servei i, alhora, preservi la intimitat i els desitjos de les persones. “S’ha de tenir en compte que hi ha persones que no accepten les recomanacions del farmacèutic. Aleshores, hem de ser molt receptius i saber quines són les persones que necessiten els nostres consells.”
Un dels temes que la inquieta, és la manera que el Ministeri de Sanitat intenta controlar la despesa dels medicaments. “La política de les autoritats sanitàries consisteix a retallar els preus i els marges. Pero penso que, no tot es resol d’aquesta manera, perquè, en realitat, la despesa farmacèutica continua pujant. Crec que el que s’hauria de fer és intentar reduir la demanda, la qual cosa és possible, perquè hi ha un malbaratament dels medicaments.”
També preocupen a la senyora Hausmann el desproveiment dels medicaments a la oficina de farmàcia, degut a les exportacions, problema que en aquests moments sembla en procés de solució; així com la valoració del paper del farmacèutic a l’oficina de farmàcia: “els farmacèutics sóm una peça clau a la cadena sanitària.”
L’any 2004, la senyora Isabel Hausmann Fargas va obtenir l’autorització sanitària per poder preparar fórmules magistrals per a altres farmàcies, més de dos-centes “A la nostra farmàcia la formulació magistral ha gaudit sempre d’un gran reconeixement. He volgut recuperar aquesta tradició i, per aconseguir-ho, he hagut d’adequar el laboratori a la nova normativa sanitària. Aquesta iniciativa ens va donar moltíssima feina, però em va motivar sobretot el fet de que les meves filles, la Sandra i la Carolina, la tercera generació de la nostra nissaga, continuarien la nostra tasca i la desenvoluparien. N’estic molt satisfeta, perquè només en un any hem arribat a formular per a unes cent farmàcies.”
Explica quines són les demandes de fórmules magistrals més habituals al seu laboratori. “Els especialistes que demanen fàrmacs amb principis actius que no estan comercialitzats són sobretot els dermatòlegs. El ventall de productes i de presentacions, amb la dosificació que demana el metge, és molt ampli: des de cremes a càpsules de plantes, xarops per a nens, etc.”
A la Farmàcia Hausmann, també s’hi pot trobar una cosmètica amb un segell propi. “Elaborem més de quaranta productes, entre els quals es poden trobar txampús, gels de bany i cremes hidratants, de venda exclusiva a la farmàcia.”
Perquè no hi hagi confusió, la senyora Hausmann explica la diferència entre cosmètica i fórmula magistral. “Una cosa són els productes cosmètics, que es poden fer a l’engròs, i una altra de molt diferent són les fórmules magistrals que s’han d’elaborar amb principis actius, que estan dissenyats per a un pacient determinat i que han d’anar amb recepta; és el cas, per exemple, d’un xampú per tractar la psoriasi.” També estan especialitzats en plantes medicinals, extractes de plantes i homeopatia.
La senyora Isabel Hausmann procura inculcar a la seva família i als seus empleats que, en l’exercici d’aquesta professió, el més preuat són els valors ètics. “Els valors ètics constitueixen l’herència més important que he tingut dels meus pares. Ara, el meu marit i jo els estem transmetent a les nostres filles i als nostres empleats. A les persones que treballen a la farmàcia sempre els dic que, quan es fa una dispensació, el principal objectiu és donar un bon servei, sense pensar en el benefici econòmic.”
Quan parla d’ètica i de la necessitat de tractar amb amabilitat la gent, el nom del professor Ciril Rozman li ve a la memòria. “El professor Rozman és conseqüent amb les seves paraules quan diu que no es pot sanar sense un somriure. Quan una persona que m’és propera va viure uns moments crítics de salut, vam tenir la sort de posar-nos a les seves mans. Aquest metge, que és tot un símbol de saviesa a Catalunya i al món, va salvar-li la vida, gràcies a la seva extraordinària humanitat. Ens estima i l’estimem molt.”
