Text del 2006
“Gràcies al CESCA es pot tenir accés a un món global i a uns recursos de càlcul i d’informació per desenvolupar la recerca”
Els grups de recerca, les universitats, les empreses i el conjunt de la societat tenen a l’abast eines de coneixement de gran rellevància que fa unes dècades era impensable que es poguessin desenvolupar. A Catalunya, el Centre de Supercomputació de Catalunya ofereix possibilitats gairebé infinites als seus usuaris i es converteix en una font d’informació per a molts investigadors no tan sols catalans sinó d’arreu del món que tenen accés via internet als seus serveis. El doctor en informàtica Miquel Huguet i Vilella és el director des del 1996 d’aquest organisme que els darrers anys ha augmentat el ventall de serveis i s’ha adaptat a les necessitats de diferents col·lectius.
Miquel Huguet pertany a la primera promoció d’informàtica de la Universitat Politècnica de Catalunya. Llicenciat el 1979, va veure clar que per poder treballar en el seu àmbit i en projectes pioners calia anar als Estats Units. “Vaig sol·licitar entrar a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA), per fer-hi el doctorat en arquitectura de computadors, una àrea que en aquell temps era desconeguda a Catalunya. La meva especialitat és una part del processador: els registres. En el meu estudi de doctorat vaig treballar el canvi de reorientació dels processadors, concretament sobre com passar de la tecnologia CISC a la tecnologia RISC. Va ser una etapa formativa, tant de creixement personal com professional. El 1989 decideixo tornar a Catalunya. Sabia que hauria de reorientar la meva trajectòria, no era fàcil per a un investigador tornar a un país on hi havia pocs grups de recerca en el marc d’unes universitats que pecaven, sobretot aleshores, de certa endogàmia. En vista de la situació i del context laboral del moment, vaig anar a treballar a l’empresa privada, a Fujitsu, que tenia un centre d’R+D on es treballava molt amb sistemes bancaris.”
El següent pas d’aquest informàtic català va ser entrar a formar part d’un projecte interessant i nou, el CESCA, un centre de suport a la recerca que permetia l’accés a àrees de coneixement en un context global. “El nostre mercat no s’entén si no és en un món global. Si imaginem que la recerca és vertical, el CESCA seria un segment horitzontal que proporciona comunicacions i càlcul a totes les àrees de coneixement. Els permet tenir accés a un món global, a uns recursos de càlcul d’altes prestacions i a informació per desenvolupar la recerca en diverses temàtiques: la química teòrica, la meteorologia, l’astrofísica, la informàtica, els mètodes numèrics, etc.”
El CESCA és un consorci que va impulsar la Generalitat de Catalunya i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), que avui està integrat per nou universitats catalanes i compta amb la col·laboració del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. “El seu objectiu principal és donar servei a la universitat i a la recerca basant-se en tres àrees d’activitat: els sistemes per al càlcul científic i per a la informació universitària; les comunicacions centrades en la gestió de l’Anella Científica i del CATNIX, i la promoció de l’ús i els beneficis d’aquestes tecnologies.”
Des d’un primer moment es va veure que el CESCA havia de permetre als investigadors accedir a les seves màquines de càlcul a través d’una bona xarxa de comunicació. “El 1993 va néixer l’Anella Científica, la xarxa de comunicacions d’alta velocitat creada per l’FCRI i gestionada pel CESCA, que enllaça totes les universitats de Catalunya i els centres de recerca. En aquests moments hi ha més de 50 institucions vinculades a aquests àmbits que usen el seu gran potencial. Tant les disciplines més científiques com les d’humanitats en són usuàries. L’Anella Científica facilita l’intercanvi d’informació, l’accés als recursos, l’enllaç amb RedIRIS i totes les xarxes de recerca amb les quals aquesta tingui intercanvi de tràfic, i l’ús i el desenvolupament d’aplicacions amb banda ampla. Proporciona eines de treball comunes a les que avui té qualsevol grup de recerca avançat del planeta. Quan diem que Catalunya ha estat sempre capdavantera en comunicacions a l’Estat i a Europa, ho podem dir convençuts i satisfets. Ho ha facilitat el consens entre govern i universitats. El recolzament institucional sempre ha estat excel·lent i els recursos han anat creixent.”
El 1996 es va crear un nou servei dirigit a investigadors en farmàcia i medicina que ha proporcionat eines de recerca a grups dels àmbits universitari i industrial. “El servei de disseny de fàrmacs proporciona, als grups universitaris i als laboratoris farmacèutics, un conjunt d’eines per a la creació de noves molècules que els permetin desenvolupar nous medicaments més efectius en el menor temps possible. En l’actualitat aquest servei l’utilitzen 14 grups, sis dels quals són laboratoris.”
El 1999 va néixer el Punt Neutre d’Internet a Catalunya (CATNIX) per afavorir l’intercanvi de tràfic entre els diferents proveïdors d’internet, “que avui equival a transferir 14 grans enciclopèdies catalanes per minut”, i es va iniciar el Servei d’Emmagatzematge de Dades “per permetre als investigadors guardar còpies de seguretat i arxivar aquella informació rellevant de la seva recerca.”
En aquest entorn de creixement i de cerca de nous recursos, el 2001 va inaugurar-se el primer dipòsit d’informació, Tesis Doctorals en Xarxa, un servei pioner a Europa. “Avui tenim 3.300 tesis completes en un dipòsit virtual. És un fons d’informació per a tota la societat en general i una eina de difusió del coneixement generat al nostre país. Quinze universitats, tres de parla no catalana, hi incorporen tesis. Moltes persones que el consulten són de països llatinoamericans. Les més consultades ja no són només les tècniques, sinó d’un ampli ventall d’àrees de coneixement. El 2005 vam crear un segon dipòsit per a documents de recerca i el 2006 un tercer per a revistes catalanes amb accés obert. El quart dipòsit serà el que sortirà de la col·laboració amb la Biblioteca de Catalunya. El nostre objectiu és contribuir a preservar el patrimoni de Catalunya per a tots els ciutadans.”
Hi ha moltes altres iniciatives i serveis que tenen lloc des d’aquest espai de transmissió de coneixement, algunes de tan originals com ara l’emissió d’òperes per a totes les universitats del món en conveni amb El Liceu. La voluntat del CESCA és continuar creixent i augmentar els serveis per beneficiar el conjunt de la societat catalana. Miquel Huguet afirma amb contundència que “nombrosos projectes no haurien estat possibles sense les infraestructures del CESCA. M’agradaria que la recerca que n’ha sortit es pugui traduir en productes propers i útils als ciutadans.”
