Text del 2004
La dona que accepta amb naturalitat la menopausa, fàcilment gaudirà d’una bona qualitat de vida.
La reproducció i el part són fets naturals de la vida que poden exercir sobre les persones una fascinació tal com per dedicar-s’hi plenament: “Ajudar a portar criatures al món amb qualitat de vida posterior requereix una disponibilitat de 24 hores. És una especialitat que treballa amb dos éssers humans vius, cosa que la fa especialment arriscada. Aquests trets de l’obstetrícia i la ginecologia provoquen l’atracció o bé el rebuig.”
Així expressa el doctor Lluís Pous les condicions d’una professió que ell porta exercint des de 1964. Fill de ginecòleg, el doctor reconeix la influència de l’entorn familiar, però per damunt destaca la vocació personal: “La medicina que m’agrada és la humanitzada i personalitzada, que abans rebia el qualificatiu d’art. La meva generació va tenir la sort de conèixer-la.”
El ginecòleg té un record agradable dels anys d’estudi a l’Hospital Clínic: “Els doctors Josep M. Caralps o Rutllant van ser alguns dels meus companys i recordo amb gratitud alguns dels meus mestres. Hi ha gent que ha nascut per ser-ho. Ser mestre és ensenyar primer a ser persones i després a ser metges. Els primers anys de la carrera vaig ser alumne intern d’histologia, patologia general i després de ginecologia. Vaig especialitzar-me al servei de ginecologia de l’Hospital, amb Emili Gil Vernet i altres professionals, com el meu pare.”
Personalitats de l’estranger van marcar també la vida professional del doctor quan va marxar-hi: “Del professor Victor Gomel, de Vancouver, em va atreure la seva disciplina, la forma de plantejar qualsevol activitat assistencial o de recerca, i del professor Fragenheim, de Constanza, la seva preparació clínica i quirúrgica, que el va portar a ser un dels introductors de l’endoscòpia en ginecologia.”
La carrera professional del doctor Pous s’ha desenvolupat en hospitals com la Maternitat Municipal de Barcelona, l’Hospital de Sant Pau o l’Hospital General de Catalunya, on va ser director del servei de ginecologia: “El treball en hospitals també m’ha comportat una gratificant tasca acadèmica, que he combinat amb la consulta privada. Primer la vaig compartir amb el pare i després vaig traslladar-la a la Clínica Quirón. Hi sóc des de principis del 1970. En aquest centre vàrem formar un extraordinari equip que ha estat pioner en la reproducció assistida. Vam ser el segon equip a Espanya que va fer néixer un nen proveta, fet que ens va causar una gran alegria. De sempre m’ha atret l’estudi de l’esterilitat i la reproducció; hi he dedicat anys de recerca, assistència i docència. Al meu costat s’ha format un equip entranyable que té èxits i experiència per fer aquesta tasca, ja que la reproducció assistida requereix, ara menys que abans, un sacrifici horari important.”
L’equip actual del doctor Pous aplega fins a uns quinze professionals, “entre metges, biòlegs, personal d’infermeria, instrumentistes, llevadores, personal administratiu i col·laboradors externs d’altres especialitats medicoquirúrgiques.”
El treball en equip ha resultat imprescindible: “L’equip neix del fet objectiu que l’especialitat s’ha anat desmembrant a mesura que la ciència ha aportat coneixements i la tecnologia la manera d’aplicar-los. Actualment és difícil que el ginecòleg ho pugui fer tot bé; ara hi ha molt bons especialistes en obstetrícia i en medicina perinatal, en reproducció, en oncologia ginecològica o en patologia mamària.”
L’equip li ha permès també poder fer cirurgia ginecològica i oncològica, l’altra gran eina assistencial del doctor Pous: “Pertanyo a la generació que va introduir i consolidar la cirurgia endoscòpica i la microcirurgia ginecològica en aquest país. Les tècniques no invasives han comportat un gran salt de la cirurgia ginecològica, però s’ha de controlar que la indicació d’aquestes intervencions s’adigui amb cada cas, avaluar-ne els riscos i els beneficis i la capacitat del cirurgià per desenvolupar-la. S’ha de defugir el lluïment personal i tenir un criteri quirúrgic sòlid, i avui no és fàcil tenir-lo.”
L’aspecte del seu equip que més satisfà el doctor Pous és l’humà: “El nostre petit èxit neix de la importància que donem al tracte personalitzat. El darrer col·laborador de l’equip fa deu anys que hi treballa, i el primer, trenta. La pacient se sent sempre protegida i assistida per l’equip, cosa que és molt important per mi. Des de 1994 m’he centrat en la consulta privada, on faig més ginecologia general. M’ha permès aprofundir en la relació amb la pacient, que és el que més m’agrada. Entre la dona i el ginecòleg s’estableix una relació humana especial. Hi ha una afinitat de situacions que fan que aquesta relació es vagi perpetuant en el temps. Com que el ginecòleg l’ha ajudat a portar fills al món, ha controlat la seva contracepció i la seva qualitat de vida ginecològica i general, la pacient li té una confiança que permet consultar-li altres coses que no són de l’especialitat.”
Sobre el control de la gestació, el doctor Pous opina: “S’ha d’anar regularment al metge i fer les exploracions necessàries. Crec que la medicina com a tal, amb el lògic ajut tecnològic, segueix regint. Les mans del metge o escoltar la pacient poden evitar l’aplicació de molta tecnologia innecessària. La combinació de la tecnologia amb la medicina clínica condiciona una bona assistència obstètrica i ginecològica.”
La tecnologia actual permet diagnosticar malalties en el fetus que situen els pares en una posició difícil. L’honradesa del metge és fonamental, atesa la relació de confiança amb la pacient: “El metge té només l’obligació d’informar el pacient del que té i de les solucions perquè prengui la decisió. El ginecòleg però, ha d’anar amb més de compte, perquè pot influir molt en la decisió de les pacients que fa anys que visita.”
En l’atenció a la dona, el doctor subratlla la menopausa: “Ve condicionada perquè els ovaris han deixat de treballar per una llei biològica, fet que provoca la falta de regla. L’actual esperança de vida de la dona a Espanya comporta que en visqui un terç sense activitat estrogènica. És una etapa molt interessant per a la dona. El ginecòleg ho pot entendre; la tasca del ginecòleg i del metge de capçalera hi és fonamental i apassionant, però cal ser dona per entendre-ho millor. La menopausa té una fase prèvia d’una durada de cinc a deu anys, en què es produeixen uns lògics trastorns hormonals. Hi ha tecnologia i tractament farmacològic, però la qualitat de vida depèn d’altres factors, com l’entorn cultural, familiar i laboral. La personalitat de la dona, el seu grau de comprensió i sacrifici, influeixen notablement en l’acceptació del procés. Quan una persona té més riquesa personal la menopausa és més satisfactòria. Si la dona accepta aquesta llei biològica, accedeix amb aplom i serenitat a aquesta enriquidora etapa de la vida des de tots els punts de vista.”
El suport continuat a la dona durant quaranta anys de professió ha aportat grans satisfaccions al ginecòleg, de les quals en destaca una: “Ajudar a néixer els meus fills i els meus néts ha estat el privilegi més gran de la meva vida. És un moment preciós i espectacular que difícilment altres professions et procuraran.”
