Text del 2004
La majoria de malalts es poden beneficiar de la cirurgia cardíaca, inclús els d’edat molt avançada.
El Dr. Marcos Murtra és actualment cap del servei de cirurgia cardíaca de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona. Aquesta especialitat mèdica pràcticament no existia quan el doctor va començar la carrera de medicina, però mentre n’era estudiant un fet històric el va impressionar i va marcar el seu futur: la primera operació a cor obert. Els estudis de medicina eren durs. “Des del primer moment em va atraure l’anatomia patològica. Vaig ser alumne intern de patologia general i de medicina general amb els doctors Fernández Cruz i Soriano, i posteriorment de cirurgia, per concurs oposició. La cirurgia m’atreia perquè permet aplicar els coneixements científics i intervenir directament en la curació dels malalts. Vaig aprendre totes les branques de la cirurgia.”
El professor Puig Massana, un dels pioners de la cirurgia cardíaca a Espanya, em va introduir en aquesta especialitat abans d’acabar la carrera. “El Dr. Puig Massana era un cirurgià cardíac extraordinari. El seu mestre, el Dr. Masferrer, amb qui vaig aprendre cirurgia general, em va ensenyar el tracte humà del malalt. Amb el Dr. Ross i el seu deixeble, el Dr. Yacoub, em va acabar de formar i em van obrir els ulls davant d’una especialitat que a Espanya tot just començava.”
El Dr. Murtra va fer els primers passos professionals a l’Aliança i a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, com a cirurgià assistent. “Vaig començar la cirurgia cardíaca amb el Dr. Puig Massana al Centre Cardiovascular Sant Jordi. Gràcies a una beca d’aquest centre vaig anar a Anglaterra per acabar l’especialitat. Allí, al National Heart Hospital, amb el Dr. Donald Ross vaig aprendre les primeres tècniques que es van fer al món per practicar injerts de vàlvula aòrtica.”
Al cap d’uns anys el Dr. Murtra va esdevenir cap del Centre Cardiovascular Sant Jordi i posteriorment, als anys vuitanta, de l’Hospital de la Vall d’Hebron, on continua a l’actualitat. Les primeres intervencions a cor obert amb circulació extracorpòria que es van fer a Barcelona les va realitzar el Dr. Puig Massana al Centre Cardiovascular Sant Jordi. Aleshores el Dr. Murtra era el seu ajudant conjuntament amb el Dr. Castells. Les primeres patologies que es van tractar van ser les que requerien cirurgia valvular i les cardiopaties congènites. Després va venir la cirurgia coronària amb el bypass coronari. “Les malalties coronàries continuen sent una de les primeres causes de mortalitat al món. La majoria de malalts es poden beneficiar de la cirurgia cardíaca, inclús els d’edat molt avançada. Només està limitada a persones que estan molt malament per edat biològica o que tenen greus disfuncions associades.”
El servei de cirurgia cardíaca que dirigeix el Dr. Murtra a l’Hospital de la Vall d’Hebron està dividit en seccions especialitzades: cirurgia d’adults, cirurgia d’infants, postoperatori i unitat de marcapassos. A més, disposen de dos quiròfans per a adults i un per a nens i unitats de postoperatori especialitzades en cirurgia cardíaca. Completen el servei la consulta externa i la planta d’hospitalització amb vint-i-set llits. Els professionals del servei s’han especialitzat en determinats àmbits. “Els cirurgians més joves tenen tendència a involucrar-se en les noves tecnologies per aplicar-les a l’especialitat, com per exemple la cirurgia d’arítmies. També opten per la cirurgia coronària sense circulació extracorpòria, modalitat en què s’ha avançat espectacularment els últims anys i que dóna molt bons resultats. No obstant això, encara hi ha professionals excel·lents que prefereixen la cirurgia a cor obert convencional.”
Una de les patologies més importants que tracta la cirurgia cardíaca són les malalties coronàries. “El drama és que es donen a una edat molt jove (30-40 anys) i es mantenen durant molts anys sense manifestar-se. Finalment, debuten de formes diverses: la mort sobtada, l’infart de miocardi, molèsties freqüents, angina de pit, etc. Hi ha un 30% de malalts que moren sense haver tingut mai cap símptoma. Contràriament, els pacients amb patologia valvular s’aguditzen amb el temps fins que s’han d’operar. Afortunadament, la cardiologia ha evolucionat tant que podem diagnosticar de manera precoç. Fins i tot operem malalts abans que presentin una simptomatologia greu.”
Per poder fer un diagnòstic precoç caldria prevenir les complicacions amb visites periòdiques a l’especialista. “La medicina preventiva no es prodiga prou. Només anem al metge quan patim molèsties i no tenim en compte que moltes d’aquestes cardiopaties es podrien evitar amb un diagnòstic precoç. Malauradament, moltes vegades quan comencem a tractar-les ja estan molt evolucionades. A partir d’una certa edat seria molt recomanable un control cardiovascular periòdic, però sovint tenim més cura del cotxe que de la nostra salut.”
El tabac, l’excés de pes, la vida sedentària i una dieta incorrecta són mals hàbits que afecten negativament la salut. “Els malalts creuen que l’actuació dels cirurgians ja és suficient per ser curats però, tot i que la cirurgia té uns resultats espectaculars, és pal·liativa. El que fem només és millorar les expectatives de vida i sempre insistim que si no es deixen els mals hàbits de vida, el pronòstic a mig i llarg termini serà dolent, no pas per la cirurgia sinó perquè la patologia no s’ha cuidat.”
Abans d’operar un malalt es fa un estudi complet del seu estat. “Als pacients se’ls ha d’explicar molt bé el que tenen i què els pot oferir la cirurgia. És molt important que entenguin i acceptin la seva malaltia, cosa que fa la majoria. Avui dia els malalts estan molt ben preparats psicològicament i accepten la cirurgia perquè coneixen els bons resultats que s’obtenen.”
Com en totes les especialitats mèdiques, les novetats tecnològiques són fonamentals, però el seu cost elevat és difícil d’assumir. “Els hospitals espanyols no tenen capacitat econòmica per adquirir tecnologia de gran desenvolupament, com la cirurgia robòtica. En aquest aspecte estem molt endarrerits respecte a Europa. Les prioritats assistencials del dia a dia s’emporten la major part dels recursos, però hauríem de procurar l’obtenció de nova tecnologia, si més no en pocs centres pioners, tot i que els rendiments no es vegin fins a llarg termini. Malgrat tot, sense tecnologia de luxe també fem operacions de cor de primera qualitat.”
L’Hospital de la Vall d’Hebron és un dels pocs centres d’Espanya que fa cirurgia cardíaca tant d’adults com d’infants. En aquesta especialitat també s’ha avançat espectacularment. “Cada cop corregim més aviat les cardiopatologies congènites. Si fa deu anys operar un nen abans dels dotze mesos provocava una elevada mortalitat, ara podem intervenir-los la primera setmana per fer correccions anatòmiques de les cardiopaties complexes. Fins i tot, detectem aquestes cardiopaties abans del naixement amb l’eco fetal. Aleshores es dóna l’opció d’atendre el part al nostre Hospital per tractar el nadó, tot acabat de néixer, a la nostra unitat especialitzada. Els pares accepten les intervencions quirúrgiques neonatals, malgrat el risc, perquè si els resultats són satisfactoris, el problema se soluciona per sempre i el nen portarà una vida normal.”
