Text del 2005
El nostre pare ha estat el millor dentista que hem conegut fins al moment.
.
Els germans Santiago i Lluís Jané Noblom, metges especialistes en estomatologia i odontologia, atenen, amb el suport d’una plantilla formada per 15 treballadors i amb la col·laboració del seu germà Rafael, especialitzat en protèsica dental, diàriament els seus pacients des de la seva coneguda consulta familiar del Passeig de la Bonanova. Com a odontòlegs, consideren que la seva tasca bàsica és “ser els responsables de la salut bucal de la població. L’estomatologia és una especialitat molt completa perquè engloba tant un vessant generalista, el d’esdevenir el metge de capçalera dels trastorns bucals, com un altre de subespecialitzat, ja que cada estomatòleg se superespecialtiza en una àrea determinada.”
En el cas dels Jané, el doctor Santiago s’ha decantat per la realització d’implants, mentre que el doctor Lluís sent més inclinacions cap a l’odontologia estètica, sempre, però, sense oblidar que constitueixen “els dentistes de referència dels nostres pacients i que el nostre deure és encarregar-nos de la salut bucal al llarg de tota la seva vida.”
Els doctors Jané representen la segona generació familiar que ha triat aquesta activitat mèdica: “el nostre pare, Santiago Jané Ferrer, va emigrar, seguint el seu germà gran, als Estats Units i allà es va forma com a odontòleg. Tornà a Barcelona per obrir la seva pròpia clínica dental durant els primers anys de la dècada dels anys 40, tot i aplicant un gran nombre de tècniques completament desconegudes aleshores a Catalunya i que contribuïren després a millorar el nivell d’atenció bucodental del país.”
D’altra banda, també col·laborà posteriorment per tal d’incloure l’atenció estomatològica dins del sistema de cobertura sanitària pública: “Va crear el servei d’estomatologia de la Creu Roja.”
El seu contacte amb l’exterior, la seva tasca precursora i la seva vessant assistencial impressionaren des de sempre els seus fills, que desitjaren emular la seva trajectòria: “El nostre pare ha estat el millor dentista que hem conegut fins al moment.”
Per aquesta raó ambdós van decidir formar-se com a metges i especialitzar-se a continuació en estomatologia. Santiago Jané cursà els estudis mèdics íntegrament a la Universitat de Barcelona. El seu germà, deu anys més jove, va desenvolupar la part pregraduada a la Universitat Autònoma de Barcelona i es decantà per l’Hospital Clínic per tal d’especialitzar-se. En aquest sentit, Lluís Jané senyala de forma significativa el fet que: “pertanyo a la penúltima promoció d’estomatòlegs, és a dir, de llicenciats en medicina que posteriorment es van decantar per l’odontologia com a especialitat mèdica.”
Un cop l’última promoció d’estomatòlegs es jubili, haurem clos una etapa de l’assistència sanitària del nostre país. Des que als anys 40 el seu pare va obrir la clínica odontològica familiar, la preocupació i nivell de la salut bucodental del país ha evolucionat considerablement: “Durant la nostra infantesa, era freqüent que els nens desenvolupessin diverses càries. Avui, en canvi, es considera que a partir de 3 càries s’ha de portar a terme un estudi per tal de dictaminar les causes d’aquesta incidència i els riscos per a la salut bucal de l’infant. Creiem que la gran revolució en aquest aspecte han estat tant els controls preventius, l’alimentació com, sobretot, l’aplicació de fluor que s’ha demostrat com un gran protector. “
Aquesta reducció del nombre de càries explica la major preocupació actual per les qüestions estètiques: “Abans la prioritat dels dentistes era salvar les peces afectades i evitar l’aparició de noves càries. Actualment, però, intentem que la col·locació de les peces sigui el més perfecta possible i treballem des de la infantesa per aconseguir-ho.”
En aquest progrés, ha tingut un paper destacat “el desenvolupament de noves eines i l’ús de nous materials que han fet evolucionar de forma espectacular la nostra branca. El cas més notori va ser la utilització de titani per tal d’arranjar lesions amb component ossi, la qual cosa ens ha permès avançar en qüestions de tanta actualitat com els implants. En un futur no molt llunyà tots aquests avenços encara seran més espectaculars perquè les investigacions i els progressos genètics permetran posar en pràctica tècniques que avui dia poden semblar inversemblants. Una d’aquestes tècniques farà factible, fins i tot, regenerar teixit ossi ja desaparegut.”
El que no ha canviat, però, és el fet que l’estomatologia sigui una branca sanitària fonamentalment privada. Ni el sistema públic sanitari ni les companyies d’assegurances mèdiques privades ofereixen una cobertura total als seus assegurats: “L’atenció sanitària bucal és de demanda universal i requereix una gran quantitat de recursos i inversions perquè els avenços tècnics i tecnològics són continus. El sistema sanitari públic ha anat ampliant el nombre de serveis que presta, però estem encara lluny que cobreixi totes les necessitats socials. Des del nostre punt de vista, encara passarà molt de temps per tal que es produeixi aquesta millora, bàsicament perquè la seva posada en marxa comportaria haver de destinar una part important del pressupost sanitari a sufragar aquesta elevada despesa. D’altra banda, tampoc les companyies privades no poden fer front amb el pagament exclusiu de les pòlisses als costos d’uns tractaments que també tenen un cost molt elevat per als mateixos especialistes que els apliquen.”
Ni el doctor Santiago ni el doctor Lluís Jané creuen en la força del màrketing per captar nous pacients ni en l’art com a tret definitori de l’odontologia: “Els nostres pacients nous sempre arriben referenciats per un d’antic. De fet, la nostra clínica no té cap mena de cartell cridaner ni portem a terme cap tipus de campanya publicitària. Sincerament, pensem que és la tasca quotidiana, l’aplicació rigorosa de les tècniques contrastades fent servir els mètodes estandaritzats, el que ens atorga la confiança dels nostres pacients. Per a nosaltres, com per a qualsevol professional mèdic, el més important és sempre el restabliment i el benestar del pacient. I ens sentim responsables, com a responsables sanitaris, del tractament que reben els nostres pacients. La complexitat actual de la nostra branca fa que en determinats casos derivem l’atenció cap a altres professionals, però sempre sota la nostra tutela perquè som nosaltres els que els hi hem conduït.”
Una de les situacions en què es produeix la derivació de les persones ateses és en les intervencions de cirurgia maxil·lofacial: “Des del nostre punt de vista, les condicions d’una clínica dental no són les més idònies per tal de practicar una operació. És molt més convenient que les intervencions tinguin lloc en un centre hospitalari.”
Tanmateix, “quan un dels nostres pacients és intervingut, l’acompanyem i supervisem la seva operació.”
A banda de l’assistència, els doctors Jané dediquen part de la seva jornada a la docència i a transmissió de coneixements: “El treball a la clínica no permet una comunicació molt fluïda amb altres col·legues, i aquest flux d’informació és bàsic per tal de dispensar una bona atenció els teus pacients. Per aquesta raó, part de la nostra jornada laboral i la meitat del nostre temps de lleure es destina a millorar els nostres coneixements odontològics.”
El doctor Santiago imparteix classes, mentre que el doctor Lluís Jané és un dels responsables del màster en estètica organitzat per la Universitat Internacional de Catalunya: “A mesura que augmenta l’esperança i la qualitat de vida, els éssers humans estem més interessats a conservar i rejuvenir l’aspecte físic. Les dents són una tarja de presentació que determina la nostra edat i hàbits vitals. Per això moltes dones, sobretot, i els homes acudeixen a la nostra consulta per lluitar contra el temps, un dels trets definidors de la nostra societat.”
