Text del 2004
He canviat la meva trajectòria com a metge assistencial perquè m’agradava el món de la informàtica i hi creía.
La situació professional del doctor Murgui és especial perquè les seves responsabilitats com a cap del departament informàtic de l’Hospital Universitari de Bellvitge tenen de manera transversal, però fonamental, relació amb la medicina. “No obstant això, no enyoro el tracte amb els pacients. He canviat la meva trajectòria com a metge assistencial voluntàriament, i no empès per una determinada situació, perquè m’agradava el món de la informàtica i hi creia.”
Aquest viratge va estar determinat per l’atzar, per les seves inquietuds personals i sobretot per la seva ferma creença que cal modernitzar i tecnificar la sanitat, de manera que “els metges s’apropin veritablement a la informàtica, i a l’inrevés.”
El doctor Murgui va decantar-se pel món de la medicina quan era un adolescent: “Quan encara no havia acabat el batxillerat vaig decidir que estudiaria medicina. Vaig estudiar a la Universitat de Barcelona en una època conflictiva des de la perspectiva política i social, i recordo especialment aquest fet. Pel que fa a la preparació, cal reconèixer que sis anys és un període insuficient per mostrar-nos la pràctica i la teoria de la professió.”
Per aquesta raó “la implantació del MIR ha permès garantir la qualitat dels metges perquè a la formació teòrica pregraduada s’afegeix la postgraduada com a resident. En el meu cas, el període de formació es va perllongar durant deu anys: sis a la facultat i quatre més com a resident de l’especialitat de microbiologia i parasitologia.”
Quan va acabar de formar-se com a especialista, cosa que féu exclusivament al nostre país, va començar a treballar a l’anomenada aleshores Clínica de la Alianza de Mataró amb el càrrec de cap del Servei de Microbiologia, activitat que va desenvolupar entre els anys 1986 i 1992. “En aquesta època em vaig adonar que el futur de la medicina passava per la introducció de la informàtica no només en l’àmbit administratiu, la qual cosa era evident per a tothom i ja s’estava produint, sinó també en l’assistència dels malalts.”
Per aquesta raó, quan des de l’Hospital de Bellvitge li plantejaren la possibilitat l’any 1991 de col·laborar amb el Departament d’Informàtica amb l’objectiu de definir i crear un sistema informàtic propi que donés suport a la assistència mèdica, no ho va dubtar pas i va sol·licitar un any d’excedència. L’experiència el fascinà i quan rebé l’oferta d’incorporar-s’hi de forma permanent, no s’hi pensà: “L’any 1992 em vaig incorporar a jornada completa al departament informàtic.”
La seva primera gran fita professional es va produir l’abril de 1993, quan “les primeres fases del programa informàtic assistencial ja es trobaven en perfecte funcionament.”
Des del seu punt de vista, la seva aportació al departament va consistir en el fet que “vaig aportar un ampli coneixement tant de l’equip humà del Servei de Microbiologia perquè m’hi havia format com a resident, com del laboratori i de com una eina informàtica podia incrementar l’eficiència d’aquest servei. La realitat és que els metges no acostumem a tenir capacitat d’abstracció, ens costa molt d’explicar quines són les característiques i les passes que seguim en la nostra feina. Aquesta falta de comunicació complica força l’elaboració de programes informàtics per donar-hi suport. D’altra banda, prefereim continuar treballant amb els suports convencionals perquè pensem que la introducció massiva de la informàtica pot comportar l’assumpció de responsabilitats noves. És cert que en altres models assistencials, el nord-americà per exemple, la tasca d’introducció de dades no és mai desenvolupada per un facultatiu. També ho és, però, que el nostre model sanitari i la nostra realitat social no hi tenen gaire a veure. Ara per ara, únicament tres centres hospitalaris públics de recent creació han aconseguit que els metges, per contracte, es facin càrrec d’aquesta responsabilitat, de manera que totes aquelles funcions que abans es realitzaven en paper –confecció d’històries, medicació, etc.- es porten a terme emprant suports informàtics.”
Hem de tenir present que la preparació informàtica del doctor Murgui va ser al principi totalment autodidacta: “En aquell moment no disposava de formació reglada en informàtica. De fet, fins a l’any 1995 no vaig cursar un Máster en Gestión de Tecnologías de la Información, simplement perquè no existia cap titulació oficial que s’ajustés a les meves funcions professionals.”
Des de l’any 1998 el doctor Murgui és el cap del Departament d’Informàtica de l’Hospital de Bellvitge: “Coordino tots els sistemes d’informàtica assistencial, és a dir, la meva tasca és vetllar pel correcte funcionament i pel perfeccionament de totes les eines de gestió de la informació que constitueixen un suport a l’hora de donar assistència als pacients. No només es tracta que els metges canviïn el suport paper per a la transmissió de la informació, amb els avantatges que això comporta, sinó també d’establir un filtre de seguretat per tal que la informació únicament sigui visualitzada per professionals autoritzats per tal de protegir la confidencialitat de les històries clíniques i que les dades consultables només siguin modificables pels professionals habilitats per fer-ho.”
Encara avui continua sent l’únic metge d’una plantilla formada exclusivament per professionals del món de la informàtica, el nombre de la qual oscil·la entre els quinze, que hi treballen de forma permanent, i els trenta-cinc, que poden col·laborar-hi de forma periòdica: “El model laboral sanitari vigent dificulta en extrem la incorporació de metges al nostre servei.”
La seva tasca no és autònoma sinó que depèn de la direcció del centre hospitalari, que és la que “ens marca les directrius i les prioritats informàtiques a l’hora d’assistir els malalts.”
