Text del 2004
El problema del càncer de pulmó és que dóna simptomatologia en una fase avançada de la malaltia. En tot cas la millor prevenció avui és no fumar.
La pneumologia és l’especialitat mèdica que s’encarrega de l’estudi i tractament de les malalties respiratòries que afecten a la via aèrea inferior (a partir de la tràquea). El pneumòleg disposa de coneixements amplis en medicina interna i una expertesa en la fisiologia i patologies de l’aparell respiratori així com de les tècniques diagnòstiques i dels mitjans terapèutics adequats per tal de tractar els pacients que pateixen algun tipus de malaltia respiratòria. El doctor Luis José Lores Obradors és pneumòleg, una especialitat que l’apassiona i l’inquieta, un àmbit que en els darrers anys està adquirint una importància cada vegada més notable per l’augment de les patologies respiratòries vinculades sobretot a l’imparable consum de tabac per part de la població. Les seves inquietuds per la medicina van sorgir en el marc d’una família molt vinculada a la pràctica mèdica. “El meu pare és traumatòleg i la meva mare l’ha ajudat sempre a la consulta. He viscut envoltat d’un entorn mèdic que m’ha impregnat a mi i a la meva germana Àfrica que també va optar per la medicina. Vaig cursar la carrera a la Universitat de València, una etapa formativa fonamental però marcada per l’excés de teoria i la manca de formació pràctica. La carrera està massa desconnectada de la realitat mèdica. La universitat hauria d’estar més interrelacionada amb la vida mèdica. En canvi, el Mir va significar posar-me a desenvolupar la praxis mèdica i a portar malalts amb rapidesa. Al llarg de la carrera vaig anar interessant-me per la pneumologia. . Vaig fer l’especialitat en pneumologia a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. Després d’acabar la residència vaig fer una estada a l’Hospital de Veruno a Milà per aprofundir en alguns aspectes de les malalties respiratòries, especialment sobre les patologies del son. També em va servir per conèixer un altre context cultural i mèdic. Com que la formació del metge ha d’estar actualitzant-se de forma permanent, participo periòdicament en cursos i congressos que em permeten estar al dia de les novetats científiques de l’especialitat.”
El doctor Lores destaca la importància que té en la seva labor diària l’atenció al malalt i dur a terme una assistència sanitària de qualitat. “La meva gran preocupació és la pràctica assistencial perquè considero que és un aspecte fonamental de la tasca de qualsevol metge que ha d’establir una relació amb un pacient. El suport que el metge dóna al malalt davant de patologies complexes i de risc és molt important. Parlar, ajudar i confortar el malalt és vital en la tasca mèdica.”
Una tasca assistencial que es desenvolupa en el marc de l’Hospital de Sant Boi com a cap de servei de la unitat de pneumologia i de la seva consulta privada on duu a terme una tasca assistencial i de diagnòstic de patologies respiratòries. Són moltes les patologies que estan lligades al pulmó i al sistema respiratori però el doctor Lores mostra un especial interès per algunes: “El pulmó és l’òrgan principal que tracta la pneumologia. M’agrada l’estudi de la malaltia pulmonar obstructiva crònica, una de les patologies respiratòries més desconegudes i que inclou l’enfisema i la bronquitis crònica, però també el diagnòstic del càncer de pulmó, un dels camps en els quals els darrers anys investigadors i metges estem dipositant més esforços arrel de l’increment tant important de pacients. El tabac és el principal causant d’aquesta malaltia que pot curar-se en funció del moment en què es diagnostica. S’ha demostrat que el tabac és un dels factors principals en el desenvolupament de molts tipus de malalties.”
Hi ha quatre tipus de càncer en funció dels quals s’estableixen uns tractaments específics que estableixen de forma coordinada pneumòlegs i oncòlegs: “El tractament dels pacients amb un càncer de pulmó correspon actualment als oncòlegs. Els pneumòlegs, però, reclamem poder donar els tractaments quimioteràpics perquè som els qui millor coneixem el pulmó. Els càncers de pulmó de cèl·lula petita, provocats fonamentalment pel consum de tabac, no tenen un tractament quirúrgic i són els de pitjor pronòstic, mentre que els càncers de cèl·lula gran, diagnosticats a temps i amb una intervenció quirúrgica tenen una esperança de vida alta. Aproximadament un vint per cent de les persones diagnòsticades mostren càncer de cèl·lula petita. Els tractaments amb quimioteràpia han millorat molt i aconsegueixen que la persona tractada d’un càncer reaccioni molt millor que fa uns anys. Els efectes secundaris que provocava la quimioteràpia s’han reduït de forma dràstica. Segurament ben aviat la quimioteràpia serà prescrita per via oral. Aquesta opció ja s’està aplicant en alguns tipus de càncer i pot donar molts bons resultats. Esperem en un futur proper que el càncer es converteixi en una malaltia crònica.”
El diagnòstic del càncer de pulmó no és fàcil. “No hi ha una manera de fer un diagnòstic precoç perquè no es disposa de mitjans per realitzar-ho, ni es poden aplicar proves genètiques per diagnosticar persones amb precedents familiars. El problema del càncer de pulmó és que dóna simptomatologia en una fase avançada de la malaltia. En tot cas la millor prevenció avui és no fumar. Els pneumòlegs fem tractaments per deixar de fumar i incidim en la prevenció, per exemple, en la millora de les condicions laborals, un altre àmbit on apareixen altres factors de risc que poden provocar un càncer de pulmó, per exemple la inhalació de productes tòxics.”
Els estudis sobre el càncer de ben segur que en els propers anys plantejaran canvis en els tractaments, de fet, “hi ha estudis fruit d’assajos clínics que aposten per realitzar quimioteràpia abans de realitzar la intervenció quirúrgica si es volen aconseguir millors resultats.”
La cirurgia del pulmó ha millorat de forma espectacular en els últims anys. “Aquests avenços fan que si una persona és intervinguda a temps tingui moltes possibilitats de recuperar-se i de superar la malaltia. Avui també es fa cirurgia de l’enfisema pulmonar que implica extreure una part del pulmó, la que no funciona, per tal que la part de pulmó restant tingui espai per treballar. Alguns estudis indiquen que el 2.020 aquestes malalties seran la cinquena causa de mort al món. Un altre àmbit de treball dels pneumòlegs és l’asma bronquial, una bronquitis no filiada associada a quadres d’al·lèrgia pel qual no existeix un tractament curatiu definitiu. Mentre no es determini la causa de la patologia difícilment podrem trobar una curació.”
Aquesta i altres patologies respiratòries de ben segur trobaran respostes en un futur. L’avenç de la medicina és imparable. Avui el món de la medicina recau en els coneixements i bona praxis mèdica de professionals preparats com el doctor Lores que lluiten per salvar vides realitzant una tasca assistencial de qualitat.
