Dr. Francisco Rubio
Dr. Francisco Rubio
PC, 16è VOLUM. Especialitats mèdiques de Barcelona, I

FRANCISCO RUBIO

NEUROLOGIA –VASCULAR ICTUS

Text del 2004

Donar una resposta ràpida davant d’un cas de malaltia vascular cerebral és vital per evitar que la lesió sigui important.

La neurologia és la ciència que s’encarrega de conèixer i tractar les malalties que afecten el teixit nerviós. El cervell és un dels grans desconeguts de la ciència. Hi ha un grup important de patologies neurològiques que plantegen grans interrogants a l’hora de trobar un tractament pal·liatiu i curatiu: l’Alzheimer, el Parkinson i l’epilèpsia en són alguns exemples. Aquestes patologies obren un camp de recerca molt important en l’àmbit de la neurologia, que actualment encara hi pot fer poca cosa: un diagnòstic, alguna droga que ajudi, però pràcticament res que pugui reparar el dany cerebral. Segurament amb el temps es podrà preveure com minimitzar, evitar o bé reparar aquest dany. El doctor Francisco Ramón Rubio Borrego és el cap de servei de neurologia de l’Hospital de Bellvitge i professor titular de la facultat de medicina de la UB. La seva trajectòria mèdica ha estat sempre vinculada a l’especialitat neurològica i a la medicina pública, i són molts els pacients que han dipositat la confiança en el coneixement d’aquest eminent professional.

El doctor Francisco Rubio va néixer a Salamanca, on va realitzar els estudis de medicina. Des de sempre havia sentit una atracció per la ciència mèdica i, com ell explica, “una certa vocació de servei a la societat i una visió humanística de la vida que em van empènyer cap a la medicina. La carrera va desenvolupar-se en uns anys de gran agitació social, els seixanta. Les classes, totalment massificades, impedien assolir uns coneixements teòrics i pràctics adequats a pesar de tenir brillants professors com el doctor Rozman, el doctor Balcells o el doctor Amat.”

L’elecció de l’especialització de neurologia va arribar quan a cinquè curs va adonar-se que “en l’àmbit de les patologies del sistema nerviós hi havia molt de terreny per descobrir. La seva complexitat i diversitat de funcions m’atreia. Encara hi ha moltes coses que no sabem sobre el cervell. La valoració i exploració que el metge feia en aquells anys del malalt neurològic, quan encara no es disposava de les eines tecnològiques actuals, era molt atractiva per la seva finesa i sofisticació i em va impressionar.”

El seu pare, comerciant, coneixia molt bé Barcelona i Catalunya i sempre havia parlat molt bé de les terres catalanes, del seu teixit social i institucional. “Atret per les explicacions del meu pare vaig orientar el meu futur cap a Barcelona. La meva arribada a la ciutat va ser gràcies a un company cirurgià, el doctor José Manuel Sánchez Ortega, avui cap de cirurgia de l’Hospital del Mar de Barcelona. Va indicar-me que el centre hospitalari amb més nivell d’especialització en el camp de la neurologia era l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, amb una figura principal, el doctor Lluís Barraquer Bordas, i dos grans mestres, el doctor Jaume Peres Serra i el doctor Josep Maria Grau. Va ser el meu punt de referència. A l’Hospital de Sant Pau vaig realitzar-hi l’especialització en neurologia i una vegada finalitzada vaig entrar a l’Hospital de Bellvitge.”

En l’actualitat, el doctor Rubio és cap de servei de neurologia de l’Hospital de Bellvitge, un centre hospitalari de referència de tercer nivell amb una capacitat assistencial de gran envergadura. “Des del servei s’ha desenvolupat la neurologia de les especialitats amb l’objectiu de poder donar respostes específiques a problemes molt concrets del milió de persones que té Bellvitge com a hospital de referència. S’han desenvolupat unitats d’ictus, de neuromuscular, d’esclerosi múltiple, de deteriorament cognitiu, de neurooncologia, de moviments anormals, d’epilèpsia, i de cefalees.”

Les unitats d’ictus tenen una història encara recent però estan mostrant-se com una eina vital per a aquelles persones que presenten una malaltia vascular del cervell. “Es tracta d’atendre el pacient en la fase aguda i de fer prevenció per tal de millorar la qualitat assistencial. Donar una resposta ràpida davant d’un cas de malaltia vascular cerebral és vital per evitar que la lesió sigui important. En el cas d’un infart cerebral, un tractament efectiu durant les tres primeres hores de produir-se pot provocar seqüeles mínimes. Cal un equip humà multidisciplinari i uns mitjans tècnics adequats per obtenir bons resultats, i a Catalunya hi ha grans professionals de la neurologia capaços de donar aquesta atenció especialitzada.”

L’especialitat neurològica ha passat per un canvi destacat en els darrers anys. El que ha canviat radicalment és que allò que abans semblava impossible té perspectives de trobar respostes, ja sigui a través de l’estudi del genoma humà o bé del disseny de fàrmacs. “En tot cas, la tecnologia ha demostrat que és l’eina de la neurologia del futur i de la salut de la població en general. Avui en un hospital és inconcebible no disposar d’un escànner. Tenim molts mitjans a l’abast per donar respostes. S’ha avançat molt en la part d’electrodiagnòstic, d’imatge, de medicina nuclear, de ressonància magnètica, però encara queda molt per saber sobre el cervell.”

La neurologia tracta les malalties de tipus orgànic, mentre que la psiquiatria s’encarrega de les malalties que afecten el cervell però des del punt de vista psíquic. La proximitat entre les dues disciplines és evident: “Les patologies que tractem els neuròlegs tenen un substrat orgànic que ens permet, a través de la investigació clínica o amb mitjans complementaris (radiologia, electrofisiologia, medicina nuclear…), detectar el significat i el substrat patològic de la malaltia. En aquest moment hi ha certa tendència a englobar dins de l’àrea denominada de les neurociències els aspectes de tipus psiquiàtric. Segurament moltes malalties psiquiàtriques tenen una base bioquímica i això farà que en un futur es produeixi una fusió entre psiquiatria i neurologia, unió que ja va existir en una altra època. Les malalties neurològiques comporten seqüeles molt importants que fan necessària la contribució de professionals de la psiquiatria.”

Un dels grans reptes de la neurologia és trobar respostes a les patologies tumorals del cervell. “El problema principal d’un tumor benigne o maligne és la seva ubicació dins del sistema nerviós. La neurocirurgia està evolucionant molt i està fent que les extirpacions de tumors siguin cada vegada més precises i deixin menys dèficits al malalt.”

Des de l’Hospital es realitzen estudis sobre altres patologies, com l’Alzheimer. “Una de les característiques essencials de l’Alzheimer és la demència i la pèrdua completa de funcions bàsiques organitzades i controlades pel cervell. La població mundial envelleix i cada vegada es detecten més casos d’aquesta malaltia. De moment no hi ha un tractament per curar-la. Amb l’ajuda de la ressonància magnètica i dels equips d’alta tecnologia, en un futur proper es podran reduir notablement els símptomes de la malaltia o curar-la completament.” Sens dubte, el cervell és una part molt complexa del cos humà. Moltes de les patologies que s’hi generen són encara avui un misteri, però de ben segur que els avenços en investigació contribuiran a donar respostes definitives a les malalties del sistema nerviós.