Text del 2004
La praxi de les patologies de raquis ha millorat molt perquè els criteris i les indicacions dels metges han portat a fer menys cirurgia.
La neurocirurgia ha assolit en els darrers anys importants avenços que han permès millorar la qualitat de vida de persones afectades per patologies neurològiques. El doctor Manuel Clavel Escribano ha pogut prendre part en l’evolució mèdica i científica d’una especialitat mèdica que tracta un òrgan fonamental de l’organisme humà, el cervell. És un bon coneixedor del món de la neurocirurgia, àmbit en el qual treballa amb il·lusió i expertesa a través de la seva acurada tècnica quirúrgica per millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen aquest tipus de malalties.
En plena joventut Manuel Clavel Escribano va consolidar el seu interès per la ciència i la medicina encara que representés deixar una mica de banda altres àmbits pels quals també sentia curiositat, com la literatura. “No és estrany que un metge tingui interès per diferents disciplines al mateix temps. De fet, a principis del segle xx hi va haver una plèiade de metges humanistes que cultivaven diverses activitats intel·lectuals perquè disposaven de més temps per fer-ho. En la medicina hi vaig observar idealisme i la manera d’obtenir una gratificació personal pel fet d’alleujar el dolor de les persones i de salvar vides.”
Va realitzar els tres primers cursos de medicina a la Universitat de València, allunyant-se així de la seva ciutat natal, Múrcia, on avui continua desenvolupant bona part de la seva labor assistencial. “Després vaig anar a la Universitat de Saragossa, on havia acabat la carrera de medicina el meu avi, perquè sóc nét i fill de metges. En realitat, des de petit vaig estar envoltat d’una cultura mèdica que de mica en mica em va anar impregnant. El pare em va desaconsellar que la portés endavant, en uns anys especialment durs per a la professió, però la meva voluntat va ser ferma i tot i no tenir clara l’especialitat que escolliria ben aviat vaig anar trobant el meu camí. Des de sempre havia mostrat un cert interès per la psiquiatria, potser una mica determinat per les meves inquietuds literàries. Vaig descobrir la neurologia i la neurocirurgia amb el professor Barcia Moyanos, catedràtic d’anatomia a València i especialista també en neurologia. Tenia un perfil humanista i un gran interès cultural que em van impressionar. No obstant això, en acabar la carrera i a causa del meu interès per la medicina rural –tenia força curiositat per les lectures del doctor Marañón–, vaig estar uns mesos exercint de metge en un poble de prop de Saragossa. Després vaig guanyar unes oposicions per entrar d’alumne intern a l’Hospital General d’Astúries, una institució que apuntava molt alt i que dirigia un català format als EUA, el doctor Soler Durall. Allà se’m va despertar l’entusiasme per la medicina ben feta, amb rigor, de professionals inquiets, per establir diagnòstics correctes i tractaments adequats. En la rotació del primer any vaig passar per totes les especialitats mèdiques i quirúrgiques i el meu interès es va decantar definitivament per les patologies del sistema nerviós.”
Va preferir formar-se primer com a neuròleg per després seguir els passos de molts metges i anar als EUA, on va passar un període altament formatiu que es va perllongar durant sis anys. “Allà només es pot estudiar neurocirurgia si abans has realitzat els estudis de cirurgia general. Després de superar dos anys d’aquesta especialitat i d’obtenir un coneixement bàsic, vaig poder continuar la neurocirurgia, que vaig cursar a la Universitat de Nova York. Vaig conèixer i aprendre a valorar una cultura mèdica diferent, més pragmàtica i menys teòrica que la mediterrània, que és com s’hauria de desenvolupar la medicina.”
Va arribar el moment de tornar a l’Estat espanyol amb l’objectiu de transmetre i posar en pràctica els coneixements i experiència adquirits. Després d’estar un any de metge adjunt a La Corunya, uns anys de cap clínic a Burgos treballant en medicina hospitalària i publicant molts treballs, i després d’obrir consulta privada, el 1984 va rebre l’oferta per dirigir el servei de neurocirurgia d’un hospital que es posava en marxa, l’Hospital General de Catalunya. “Volien que els caps de servei tinguessin el certificat de l’American Board, un títol d’alta qualificació en l’especialitat que vaig obtenir en la meva estada als EUA. Aquell projecte il·lusionant va prolongar-se durant uns anys fins que vaig decidir iniciar una nova etapa que m’ha portat a ser cap clínic de neurocirurgia de l’hospital universitari Virgen de la Arriaca de Múrcia i de disposar de consulta privada a Múrcia i Barcelona, on rebo l’ajuda del meu fill, que també s’ha especialitzat en neurocirurgia.”
La neurocirurgia és una àrea de treball que abraça un espectre molt ampli de patologies de diversa complexitat i que exigeix un gran cúmul de coneixement i un esforç d’actualització de saber permanent. “Les patologies més habituals que tractem són les que afecten el raquis, és a dir, les hèrnies discals i els processos degeneratius de la columna vertebral com l’estenosi de canal. Les praxis de les patologies de raquis han millorat molt en els darrers anys perquè els criteris i les indicacions dels metges han portat a fer menys cirurgia o en tot cas a realitzar cirurgia mínimament invasiva. En la patologia discal s’ha abusat de la cirurgia i avui sabem que moltes vegades millora més amb alguns consells d’higiene corporal. També és freqüent la patologia vascular, especialment a l’Estat espanyol, com a conseqüència d’una elevada xifra d’hipertensos, que genera moltes hemorràgies cerebrals. Els aneurismes és un altre àmbit de treball important junt amb la patologia tumoral cerebral que comprèn tumors benignes i malignes. En les neoplàsies benignes, el meningioma, s’han donat grans passos gràcies a tècniques quirúrgiques noves i al coneixement de l’anatomia cerebral que han permès ser optimistes en el tractament, però no així en el cas de les tumoracions malignes, que, a pesar de provocar menys morbiditat, continuen deixant moltes seqüeles en els pacients. Són un gran repte per al col·lectiu de neurocirurgians.” A la clínica privada aquest experimentat cirurgià rep un volum molt important de persones afectades per patologies cerebrals. Coneixen la trajectòria del doctor Clavel i esperen rebre una assistència de qualitat i una atenció propera en algun tipus de malaltia neurològica. Aquesta tasca assistencial es combina amb la docència a residents de neurocirurgia, una faceta que permet a Manuel Clavel Escribano transmetre el coneixement i l’experiència adquirits al llarg d’una vida dedicada al món de la medicina.