Text del 2004
Un país amb nens sans, crea adults sans.
.
La pediatria és la branca de la medicina que s’encarrega de l’estudi del creixement i desenvolupament del nen des del naixement fins a l’adolescència. És una part essencial de la medicina que té com a principal responsable el metge pediatre, qui vigila el creixement del nen i aplica les mesures preventives necessàries. El doctor Rafael Jiménez González és metge pediatre, una especialitat mèdica que desenvolupa amb veritable passió a l’Hospital de Sant Joan de Déu com a director dels Serveis de Pediatria. El seu pare era metge pediatre, exercia a Cadis i donava classes a la facultat de medicina d’aquesta localitat. Rafael Jiménez va viure durant tota la infantesa l’ambient mèdic. “En un primer moment, vaig optar per estudiar enginyeria de camins. Quan gairebé hi havia ingressat, vaig parlar amb una persona que em va dir que jo no serviria per a aquesta carrera. Va generar-me una espècie de frustració que em va fer reflexionar molt. Com que sempre havia viscut la preocupació del meu pare per la medicina i m’hi sentia molt atret, vaig decidir començar la carrera. La vaig cursar a Sevilla i en acabar vaig anar a Cadis a exercir.”
L’etapa formativa d’aquells anys va ser la pròpia de l’època: “Parlar amb un catedràtic era molt difícil. En canvi ara els estudiants tenen accés al professor.”
Va escollir l’Hospital Clínic de Barcelona per realitzar l’especialització i va entrar al servei de pediatria d’aquest centre hospitalari. Tot i la seva procedència cultural aviat es va adaptar a la societat catalana. “D’aquells primers anys al Clínic recordo la intensitat amb la qual es vivia la docència, amb una gran dedicació dels professionals que treballaven gratuïtament i que va fer del Clínic el que avui és, un hospital punter a nivell nacional en investigació.”
En la seva formació continuada al llarg de la trajectòria professional destaca el doctor Manuel Cruz Hernández, “qui em va saber orientar i transmetre una manera de veure i desenvolupar la pediatria i la medicina.”
Visita de forma freqüent centres hospitalaris de tot el món per estar al corrent dels seus processos de treball. “En un moment en què a l’Estat espanyol encara no hi havia serveis de neonatologia, el professor Cruz em va dir que havia d’anar a l’estranger per preparar-me i muntar el servei de neonatologia de l’Hospital Clínic.”
En l’actualitat és professor de l’àrea d’universitats estrangeres i això l’obliga a fer estades en països de tot el món, però sobretot americans, per transmetre el seu coneixement i rebre’n de nou. “M’agrada el contacte amb les persones i la docència és una forma d’expressió extraordinària. Desenvolupo una tasca docent que m’apassiona i intento que les classes siguin interactives. La universitat ha de donar cultura i humanitat.”
El doctor Rafael Jiménez continua vinculat a l’Hospital Clínic, però el gruix de la seva activitat té lloc a l’Hospital de Sant Joan de Déu com a director dels Serveis de Pediatria. Al mateix temps compta amb consulta privada i és responsable com a catedràtic de l’ensenyament de pediatria de la Universitat de Barcelona. Sant Joan de Déu és un centre sanitari de referència a tot Europa en diferents àmbits, però especialment en pediatria, ginecologia i obstetrícia. En aquesta institució també hi té lloc una tasca docent molt destacada. “Un hospital pediàtric com el de Sant Joan de Déu és com un hospital general per a nens on hi ha d’haver un pilar fonamental que és la pediatria general. La mitjana d’urgències diàries està entre 250 i 300, i això exigeix professionals molt ben formats. Hi ha totes les especialitats pediàtriques, a part de les dues unitats de cures intensives d’alt nivell, neonatal i pediàtrica, i de serveis de cirurgia cardíaca i neurocirugia i pediàtrica en general.”
La socialització de l’assistència sanitària ha facilitat l’atenció mèdica a tots els sectors socials. Fins fa unes dècades l’objectiu essencial de la pediatria era combatre l’alta mortalitat infantil i estava orientada cap a afeccions com les malalties infeccioses i els trastorns nutritius. En els darrers anys, però, s’han produït grans transformacions en la clínica pediàtrica amb malalties amb tendència a desaparèixer i d’altres amb una incidència creixent, com els processos al·lèrgics, les neoplàsies o l’obesitat. Els pediatres i tot el sistema sanitari han hagut d’adaptar-se a aquests canvis i a la constant introducció de noves tecnologies. “Ens movem en una part de la medicina clínica de gran importància per a la societat perquè s’adreça al període en què la prevenció és fonamental per evitar malalties de l’adult. Un país amb nens sans, crea adults sans. Avui tenim una especial preocupació pels problemes nutricionals dels nens. Cal lluitar amb sentit comú contra l’obesitat infantil per evitar malalties posteriors. La medicina pediàtrica ha d’orientar-se cap a la prevenció de les malalties abans que a curar-les.”
Un altre element de canvi té a veure amb els moviments poblacionals. “Una patologia que preocupa cada vegada més és la tuberculosi. Fa pocs anys a l’Estat espanyol s’havia considerat desapareguda, però avui se’n tornen a diagnosticar casos, la majoria dels quals provenen de l’estranger. Les malalties infeccioses seran cada vegada més freqüents, ja que en sorgeixen de noves per la manca d’atenció a problemes com la malnutrició, la diarrea crònica i les parasitosis intestinals, els quals són un indicador de mala atenció mèdica.”
Entre els infants també es detecten processos cancerígens. “En un hospital infantil s’ha de comprendre el dolor dels pares per un fill malalt de càncer i tenir una sensibilitat especial. Els professionals mèdics informem els pares sobre allò que passa al seu fill d’una manera entenedora que tranquil·litza molt la família.”
El servei de neonatologia dels hospitals ha esdevingut molt important en els darrers anys. “Un infant prematur no ha madurat i això vol dir que hi ha alguns òrgans que encara no estan del tot formats, sobretot el cervell i el fetge. La investigació en pediatria ha portat a conèixer quines substàncies poden contribuir a la maduració cerebral i a fer que els prematurs no pateixin seqüeles, per exemple un retard mental. La nutrició en aquests nens és bàsica. En països menys desenvolupats les xifres de mortalitat infantil els primers dies de vida són molt elevades. Les causes són diverses, però en general moltes mares no passen per revisions ginecològiques ni per controls d’embaràs, hi ha promiscuïtat sexual i molts fills neixen malalts. Un gran avenç de la neonatologia ha estat la creació de comitès de perinatologia que es reuneixen periòdicament per tractar casos en els quals s’hagi diagnosticat una malaltia fetal.”
La investigació és un pilar fonamental per poder introduir nous tractaments. A l’Hospital de Sant Joan de Déu es desenvolupen dues grans línies d’investigació, una sobre neurologia i neurociències i una altra de desenvolupament infantil en què s’estudia el seguiment dels prematurs. I és que, com indica el doctor Jiménez, “una medicina sense investigació no té futur.”
